miniatura|El Memorial dels Comandos, als Highlands escocesos Els Comandos, també coneguts com a Comandos Britànics, es van formar durant la Segona Guerra Mundial el juny de 1940, arran d'una petició de Winston Churchill, de forces especials que poguessin dur a terme incursions contra l'Europa ocupada pels alemanys. Inicialment formats dins de l'exèrcit britànic a partir de soldats que es van presentar voluntaris per a la Brigada de Serveis Especials, les files dels Comandos finalment es van omplir amb membres de totes les branques de les Forces Armades Britàniques i diversos voluntaris estrangers de països ocupats pels alemanys. Al final de la guerra, 25.000 homes havien passat pel curs de Comandos a Achnacarry. Aquest total inclou no només els voluntaris britànics, sinó també voluntaris de Grècia, França, Bèlgica, Països Baixos, Canadà, Noruega i Polònia. Els Rangers de l'Exèrcit dels Estats Units i els Raiders del Cos de Marines dels Estats Units, els Fuzileiros portuguesos i el Cos de Marines portuguès es van inspirar en els Comandos.Moreman, p. 40.
Arribant a una força en temps de guerra de més de 30 unitats i quatre brigades d'assalt, els Comandos van servir en tots els teatres de guerra des del Cercle Polar Àrtic fins a Europa i des del Mediterrani i l'Orient Mitjà fins al sud-est asiàtic. Les seves operacions anaven des de petits grups d'homes que aterraven des del mar o en paracaigudes, fins a una brigada de tropes d'assalt que encapçalaven les invasions aliades d'Europa i Àsia.
Després de la guerra, la majoria d'unitats de comando es van dissoldre, deixant només la 3a Brigada de Comando dels Royal Marines, que ara es coneix com la UK Commando Force. Els moderns Comandos dels Royal Marines, el Regiment de Paracaigudistes, el Servei Aeri Especial, els comandos de l'exèrcit britànic i el Servei de Vaixells Especials tenen els seus orígens en els comandos. El llegat dels comandos de la Segona Guerra Mundial també s'estén a l'Europa continental i als Estats Units: els Commandos Marine francesos; el Korps Commandotroepen holandès ; el Regiment d'Operacions Especials belga; la 1a Brigada Raider-Paracaigudistes grega ; els Rangers i els Boines Verdes de l'Exèrcit dels Estats Units van ser influenciats pels comandos de temps de guerra.
Formació Els Comandos britànics van ser una formació de les Forces Armades Britàniques organitzada per a un servei especial el juny de 1940. Després dels esdeveniments que van conduir a l'evacuació de la Força Expedicionària Britànica (BEF) de Dunkerque, la desastrosa batalla de França, Winston Churchill, el primer ministre britànic, va demanar que es reunís i s'equipés una força per infligir baixes als alemanys i reforçar la moral britànica. Churchill va dir als caps d'estat major conjunts que proposessin mesures per a una ofensiva contra l'Europa ocupada pels alemanys. Va declarar en una acta al general Hastings Ismay el 6 de juny de 1940: "Les empreses han d'estar preparades, amb tropes especialment entrenades de la classe caçadora, que puguin desenvolupar un regnat de terror per aquestes costes, en primer lloc sobre la política del "carnisser i el forrellat"..."Churchill, p. 217. El cap de l'Estat Major Imperial en aquell moment era el general John Dill i el seu assistent militar era el tinent coronel Dudley Clarke. Clarke va discutir l'assumpte amb Dill a l'Oficina de Guerra i va preparar un document per a ell que proposava la formació d'una nova força basada en les tàctiques dels comandos bòers, "colpejar amb força i rapidesa, i després córrer a lluitar un altre dia"; a partir de llavors es van convertir en "Els Comandos".Clarke, Dudley. "The Birth of the Commandos". The Listener. 25 November 1948. p. 799. Dill, conscient de les intencions de Churchill, va aprovar la proposta de Clarke.Haskew, p. 47. La primera incursió de comandos, l'operació Collar, es va dur a terme la nit del 24 al 25 de juny de 1940.Haskew, p. 47–48.
miniatura|alt=General officer with gloves and cane in hand, talking to a sergeant, surrounded by other officers and men|El major general de divisió Robert Laycock, inspeccionant els comandos dels Royal Marines poc abans del desembarcament de Normandia, 1944. La sol·licitud de voluntaris per a serveis especials es va restringir inicialment als soldats de l'exèrcit que servien dins de certes formacions que encara eren a Gran Bretanya, i als homes de les Companyies Independents divisionals dissoltes, originalment reclutades a partir de divisions de l'Exèrcit Territorial (TA) que havien servit a la Campanya de Noruega.
A la tardor de 1940, més de 2.000 homes s'havien ofert voluntaris i, el novembre de 1940, aquestes noves unitats es van organitzar en una Brigada de Serveis Especials que constava de quatre batallons sota el comandament del brigadier Joseph Charles Haydon.Joslen, p. 454. La Brigada de Serveis Especials es va ampliar ràpidament a 12 unitats que van passar a ser conegudes com a Comandos.Haskew, p. 48. Cada Comando tenia un tinent coronel com a oficial al comandament i comptava amb uns 450 homes (dividits en tropes de 75 homes que es dividien al seu torn en seccions de 15 homes). Tècnicament, aquests homes només estaven en comissió de servei als Comandos; conservaven les seves pròpies insígnies de gorra del regiment i romanien a la llista del regiment per la paga.Moreman, p. 12. La força del Comando va quedar sota el control operatiu del Quarter General d'Operacions Combinades. L'home seleccionat inicialment com a comandant de les Operacions Combinades va ser l'almirall Roger Keyes, un veterà de la campanya de Gal·lípoli i del Raid de Zeebrugge a la Primera Guerra Mundial.Chappell, p. 6. Keyes va dimitir l'octubre de 1941 i va ser substituït pel vicealmirall Lord Louis Mountbatten. El major general Robert Laycock va ser l'últim comandant d'Operacions Combinades; va prendre el relleu de Mountbatten l'octubre de 1943.Chappell, p. 30.
Organització Unitats de comando miniatura|Els comandos simulen un desembarcament amfibi desembarcant d'una llanxa de desembarcament fictícia en un pou poc profund ple d'aigua. Les unitats de Comando formades al Regne Unit van ser: núm. 1, núm. 2, núm. 3, núm. 4, núm. 5, núm. 6, núm. 7, núm. 8 (Guàrdies), núm. 9, núm. 10 (Interaliat), núm. 11 (Escocès), núm. 12, núm. 14 (Àrtic), núm. 30 i el Comando núm. 62.Chappell, p. 45–48. Al mateix temps, es van formar quatre unitats de Comando a l'Orient Mitjà: el núm. 50, el núm. 51, el núm. 52 i el Comando de l'Orient Mitjà. El Comando núm. 10 (Interaliat) es va formar amb voluntaris dels territoris ocupats i estrangers enemics.van der Bijl, p. 6. Va ser la unitat de comando més gran formada i contenia tropes de França , Bèlgica , Polònia , Noruega , els Països Baixos i la tropa número 3 (X). La tropa número 3 (X) estava formada per estrangers enemics; també era coneguda com la tropa anglesa, jueva o britànica i va ser oficialment rebatejada com a Tropa Miscel·lània el 1944. La majoria de la tropa tenia antecedents alemanys, austríacs o de l'Europa de l'Est, mentre que d'altres eren refugiats polítics o religiosos de l'Alemanya nazi.van der Bijl, p. 5.
Alguns comandos van ser designats per a diferents tasques des del principi. El Comando Número 2 sempre va tenir la intenció de ser una unitat de paracaigudistes. El juny de 1940 van començar l'entrenament en paracaigudisme i van ser redesignats com a 11è Batalló del Servei Aeri Especial (SAS), que finalment es va convertir en el 1r Batalló de Paracaigudistes.Shott & McBride, p. 4. Després de la seva redesignació, es va formar un nou Comando Número 2.Moreman, p. 91. Altres comandos es van agrupar en una formació més gran coneguda com a Layforce i es van enviar a l'Orient Mitjà.Chappell, p. 15. El Servei Aeri Especial i l'Esquadró de Vaixells Especials es van formar a partir dels supervivents de Layforce.Shortt & McBride, p. 6–9.Morgan, p. 15. Els homes del Comando Número 14 (Àrtic) van ser especialment entrenats per a operacions al Cercle Polar Àrtic i es van especialitzar en l'ús de petites embarcacions i canoes per atacar vaixells.Macksey and Woodhouse, p. 308. La unitat de servei conjunta Comando Número 30 es va formar per a la recopilació d'intel·ligència. Els seus membres van ser entrenats en el reconeixement de documents enemics, tècniques de cerca, desxiframent de caixes segures, maneig de presoners, fotografia i tècniques d'escapament. El Comando Núm. 62 o la Força d'Incursió a Petita Escala era una petita unitat de 55 homes sota el control operatiu de l'Executiu d'Operacions Especials (SOE). Duien a terme incursions planificades pel SOE, com ara l'operació Postmaster a l'illa espanyola de Fernando Po, davant la costa de l'Àfrica Occidental.Chappell, p. 48.Binney, p. 129.
El febrer de 1941, els comandos es van reorganitzar d'acord amb un nou establiment bèl·lic. Cada unitat de comando ara constava d'un Quarter General i sis tropes (en lloc de les 10 anteriors). Cada tropa estaria formada per tres oficials i 62 altres rangs; aquest nombre es va establir perquè cada tropa encaixés en dues llanxes de desembarcament d'assalt. La nova formació també significava que es podien transportar dues unitats de comando completes al vaixell de desembarcament tipus "Glen" i una unitat al vaixell de desembarcament tipus "holandès".Moreman, p. 16–17. El transport motoritzat proporcionat a cada comando consistia en un cotxe per a l'oficial al comandament, 12 motocicletes (sis amb sidecars), dos camions de 15 quintals (cwt) i un camió de 3 tones. Aquests vehicles només es proporcionaven per a l'administració i la formació i no estaven destinats a acompanyar els homes en operacions.Morman, p. 17. miniatura|esquerra|Comandos demostren una tècnica per creuar filferro espinós durant un entrenament a Escòcia, el 28 de febrer de 1942. El febrer de 1942, els Royal Marines van rebre l'encàrrec d'organitzar les seves pròpies unitats de comando.Haskew, p. 48–49. En total, els Royal Marines van formar nou unitats de comando: núm. 40, núm. 41, núm. 42, núm . 43, núm. 44, núm. 45, núm. 46, núm. 47 i l'última, la núm. 48, que no es va formar fins al 1944. El 1943 es van formar dues unitats de comando més. La primera van ser els Royal Naval Commandos, que es van establir per dur a terme tasques relacionades amb l'establiment, el manteniment i el control de caps de platja durant operacions amfíbies. L'altra van ser els Royal Air Force Commandos, que acompanyarien una força d'invasió per fer que els aeròdroms enemics fossin útils o per fer operatives noves pistes d'aterratge i contribuir a la seva defensa.
Reorganització de 1943 esquerra|miniatura|alt=Five men with two guns in a devastated landscape. The remains of a bombed town are in the background | Dues metralladores Vickers d'una tropa d'armes pesades als afores de Wesel, 1945 El 1943, es va canviar la formació de la unitat de Comando. Cada Comando ara constava d'un petit grup de quarter general, cinc tropes de combat, una tropa d'armes pesades i una secció de senyals. Les tropes de combat constaven de 65 homes de tots els rangs dividits en dues seccions de 30 homes que se subdividien en tres subseccions de 10 homes. La tropa d'armes pesades estava formada per equips de morter de 3 polzades i metralladores Vickers.van der Bijl, p. 28. Els Comandos van rebre el transport motoritzat necessari per acompanyar-los en les operacions. El seu transport ara consistia en el cotxe de l'oficial al comandament, 15 motocicletes (sis amb carros laterals), deu camions de 15 cwt i tres camions de 3 tones. La tropa d'armes pesades tenia set Jeeps i remolcs i un Jeep per a cadascuna de les tropes de combat i el quarter general. Això els donava prou vehicles propis per allotjar dues tropes de combat, la tropa d'armes pesades i el Quarter General del Comando.Moreman, p. 28.