miniatura|Guillem d'Ockham, l'epònim de l'occamisme. L'ocamisme (o ockhamisme) és l'ensenyament filosòfic i teològic desenvolupat per Guillem d'Occam (1285–1347) i els seus deixebles, que va tenir una difusió generalitzada al segle XIV.
L'ocamisme es diferenciava de les altres escoles escolàstiques en dos punts principals: (1) que només existeixen els individus, en lloc d'universals, essències o formes metafísiques supraindividuals (els universals són productes abstractes de la ment i no tenen existència independent), i (2) la reducció de l'ontologia.
Contingut i mètode L'ocamisme qüestiona la metafísica física i aristotèlica i, en particular, insisteix que l'única realitat accessible al coneixement és la intuïtiva. Els universals, que existeixen només a la ment, no tenen correspondència amb la realitat i són mers signes que simbolitzen una multiplicitat d'individus. Com més s'allunya de l'experiència i es generalitza, més s'imagina la constitució de l'univers expressat pels noms. Cal, doncs, revisar les estructures lògiques del discurs i del llenguatge per separar el signe del significat. La crítica al concepte de causa i substància, especialment per part de l'occamiste Nicolas d'Autrecourt, redueix les ciències a maneres immediates i intuïtives de conèixer.In Enciclopedia Garzanti di Filosofia
Els occamistes emprant el mètode nominalista separen la teologia dels fonaments aristotèlics, fent-los perdre qualsevol possibilitat de presentar-se com a ciència, i reduint la confiança en el poder de la raó aplicat a les suposades demostracions de l'existència de Déu i de qualsevol immortalitat de l'ànima.In Dictionary of philosophy Treccani (2009) Malgrat això, van plantejar el poder absolut de Déu per explicar la contingència de les criatures i les lleis de la naturalesa. L'omnipotència divina inclou també la idea que Déu pot comprendre un objecte inexistent: una anticipació del "Déu enganyós", un tema que Descartes va utilitzar per afirmar la certesa del cogito ergo sum.Garzanti's Encyclopedia of Philosophy, ibid.
L'ocamisme va tenir una àmplia influència entre els segles XIV i XVII,William J. Courtenay, Ockham and Ockhamism: Studies on the Dissemination and Impact of His Thought , 9004168303, 9789004168305, 9789047443575, Brill Academic Pub., 2008. contribuint a la progressiva dissolució de l'aristotelisme escolàstic.Dizionario di filosofia Treccani (2009), ibidem
Referències
Bibliografia
Francesco Bottin, The Science of Occamists. Late medieval science, from the origins of the nominalist paradigm to the scientific revolution, Maggioli 1982. William J. Courtenay, Ockham and Ockhamism. Studies in the Dissemination and Impact of His Thought, Leiden, Brill 2008. Christian Rode, A Companion to Responses to Ockham, Leiden, Brill 2016.