La clau d'or, op. 55, és un ballet en sis escenes compost per Mieczysław Weinberg entre 1954 i 1955, sobre un escenari d'Alexandr Gaiamov basat en el conte infantil satíric d'Aleksei Tolstoi, que era una reinterpretació lliure de la història de Pinotxo.
Aleksei Tolstoi, un escriptor que comprensiblement mai va voler causar problemes a l'estat estalinista, va proporcionar el llibret. La trama combina elements de Pinotxo, Petruixka i fins i tot de Les mongetes màgiques. És un conte de fades obert a múltiples lectures.
Origen i context Weinberg va escriure el ballet La clau d’or entre 1954 i 1955, inspirant-se en un conegut conte d’Aleksei Tolstoi (1882–1945). Aquest autor no s’ha de confondre ni amb el seu parent, el comte Aleksei Tolstoi (1817–1875), ni amb Lev Tolstoi, cèlebre per Guerra i pau. Després d’un període d’exili arran de la Revolució, l’escriptor va tornar a la Unió Soviètica el 1923, on va mantenir una posició ambigua: fidel a les directrius culturals oficials, però amb una clara inclinació cap a la sàtira.
El seu relat de 1936, inspirat en la història de Pinotxo, va atreure l’interès de diversos compositors. Xostakóvitx mateix va proposar adaptar-lo el 1943, però el projecte no va prosperar, probablement a causa d’una malaltia. Més endavant, el 1952, Aleksei Nikolaiev en va fer una versió balletística, dos anys abans que Weinberg iniciés la seva pròpia adaptació.
No és clar per què es va encarregar una nova versió —potser la de Nikolaiev no va convèncer, o bé es va confiar en l’experiència de Weinberg en música destinada al públic infantil. En qualsevol cas, el seu primer esborrany, titulat Les aventures de Burattino, no va ser acceptat inicialment, tal com es desprèn d’una carta de Xostakóvitx a la seva esposa l’octubre de 1954. Tot i això, Weinberg va continuar treballant-hi i, a l’agost de 1955, va presentar la partitura al Teatre Musical Stanislavski i Nemirovitx-Dantxenko de Moscou.
Encara així, i per motius no del tot clars, l’obra no es va estrenar fins set anys més tard. Ja revisada de manera substancial i amb el títol definitiu de La clau d’or, el ballet es va presentar finalment el 10 de juny de 1962 en aquell mateix teatre, on avui es conserva la partitura completa.
Argument L'obra narra les aventures de Buratino, un titella creat per Papa Carlo (un homenatge a Carlo Collodi, l'autor del conte original de Pinotxo), que cobra vida i troba una clau d'or màgica que obre una porta cap a un món desconegut. Al llarg del ballet, Buratino s'enfronta a diverses figures, com el malvat Karabas-Barabas, director d'un teatre de titelles que representa obres tristes. També apareixen personatges de la commedia dell'arte, com Arlecchino i Pierrot, així com altres criatures com un grill, un gat, una guineu i una rata anomenada Xuixera. L'obra culmina amb una persecució final.
Buratino es pot interpretar com una figura revolucionària —encapçalant una rebel·lió contra el titellaire— o bé com una crítica al sistema soviètic. Descobreix la clau que condueix al País de la Felicitat.
Suites Weinberg el va revisar el 1961 i el va transformar en quatre suites orquestrals l'any 1964.
Suite núm. 1, op. 55a 1. Preludi 2. Papa Carlo crea el titella Buratino 3. Dansa de Buratino 4. Dansa de Malvina 5. Dansa d'Arlequí 6. Dansa de Pierrot 7. Tarantel·la 8. Adagio
Suite núm. 2, op. 55b 1. Interludi 2. Arribada del teatre 3. Xafarderies; Noia i Noi 4. Colombina i l'escura-xemeneies 5. Adagio 6. Scherzo 7. Baralla
Suite núm. 3, op. 55c 1. L'escenari 2. Papa Carlo 3. Marxa de la cuqueta de llum 4. La tortuga 5. Karabas examina en Buratino 6. A la comissaria 7. La corda de saltar
Suite núm. 4, op. 55d 1. Dansa de Buratino amb la clau 2. Elegia 3. Dansa de l'Artemon 4. Dansa del grill 5. Dansa del gat i la guineu 6. Dansa de la rata Xuixera 7. La lliçó 8. La persecució
Referències
Categoria:Obres de Mieczysław Weinberg Categoria:Composicions musicals del 1955 Categoria:Ballets de la dècada del 1950