La Torre del Baró era una masia situada al peu de l'antiga carretera de Ribes i al costat de l'estació de tren, al barri homònim de Barcelona, actualment desapareguda.

Història i descripció El 1797, Ramon Francesc de Copons de la Manresana i Despujol, marquès de la Manresana i baró de Cervelló, va fer construir una masia en substitució de l'antiga Torre del Baró, destruïda arran de la Guerra de Successió. Va morir sense descendència i el seu patrimoni passaria a mans del seu nebot Josep Ramon de Pinós i de Copons de la Manresana, V marquès de Barberà. A la seva mort el 1830, fou succeït pel seu germà Rafael, que va iniciar un litigi contra la vídua Ignàsia de Fortuny i Sureda i altres creditors del seu germà. El masover era el pagès Andreu Baliarda i Sitjà,AHPB, notari Josep Fèlix Avellà i Navarro, manual 1.149/32, f. 97v-99v, 31-03-1830. Presa de possessió per l'apoderat de Rafael de Pinós i Copons de la Manresana. que el 1832 es va casar amb Teresa Mariné i Calvet i a la seva mort del seu marit el 1834 va haver d'abandonar la Torre del Baró amb la seva filla de mesos Maria Anna Baliarda i Mariné.

El 1869, la finca (sense els terrenys de regadiu) va ser posada en subhasta pública a instància del concurs de creditors de Josep Ramon de Pinós. Anomenada la quadra de Vallbona, tenia 441 mujades (unes 215 hectàrees), de les quals 14,5 eren de secà, 180 de vinya, 205,5 de bosc i 41 erm, i el 1873 fou adquirida per 117.412 pessetes per Edmond Carles Sivatte i Vilar,AHPB, notari Gaietà Menós, manual 1.292/35, f. 199-236v, 18-03-1873. fill d'un soldat francès establert a Barcelona arran de la invasió napoleònica. Casat amb la indiana Mercè Llopart i Xiqués, fou succeït pel seu fill Manuel Maria de Sivatte i Llopart, que el 1904 va constituir la Compañía de Urbanización de las Alturas del N.E. de Horta-Las Roquetas per a promoure una ciutat jardí a la muntanya, amb la construcció de la carretera Alta de les Roquetes.

Tot i que la família Sivatte vivia a Sarrià, el propietari Maurici de Sivatte i de Bobadilla, fill i hereu de Manuel Maria, hi passava llargues temporades amb la seva filla Assumpta, que s'acabaria casant amb Ignacio María de Orbe y Tuero. A la dècada del 1940, la família va deixar d'anar-hi i s'hi va instal·lar una família de masovers: Sebastià i Maria i els seus fills Sebastià, Josep i Àngel, que ocupaven la part baixa de la casa. La capella i els pisos alts van ser ocupats durant un temps per l'Hermandad del Cristo Trabajador, que educava els treballadors amb els valors de l'obediència, la humilitat i la caritat dintre del cristianisme.

Finalment, el 1967, Àngel, l'últim masover, va haver d'abandonar la masia, ja que va ser descatalogada i enderrocada per a la perllongació de l'avinguda Meridiana (actual autopista C-58). Els emmarcaments de pedra de les portes i finestres van ser recuperats i reaprofitats a la restauració del Palau dels Comtes de Centelles, que es trobava molt malmès.

Referències

Vegeu també Casa Mai-Pinós Casa Descoll Palau Solterra-Barberà Mas Falcó Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Bibliografia

Categoria:Masies de Barcelona desaparegudes Categoria:Masies de Nou Barris Categoria:Torre Baró