fou metge, historiador local i cronista oficial d’Esparreguera. Exercí la medicina al municipi durant més de quaranta anys i és autor de diverses obres de referència sobre la història, la geografia i la vida social de la vila d'Esparreguera.

Biografia Fill del metge Baldiri Valls i Esteve, natural de Cardedeu i batlle d’Esparreguera entre 1883 i 1884, i d’Antònia Broquetas i Pallarols, nasqué a la casa número 4 de la plaça de l’Ajuntament.

Cursà el batxillerat al Reial Col·legi Terrassenc i, posteriorment, a l’Institut de Figueres, on obtingué el grau amb qualificació d’excel·lent (1902). Continuà estudis a Barcelona, on cursà també alemany, i es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1909 amb excel·lents qualificacions.

Un cop acabada la carrera, s’establí com a metge a Esparreguera, on exercí fins a la jubilació (1954). El 1922 fou nomenat metge titular municipal, càrrec que revalidà per concurs. Participà activament en l’organització sanitària del territori: fou membre del Sindicat de Metges de Catalunya, delegat sindical de la demarcació de Sant Feliu de Llobregat i vocal de la junta directiva del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. També exercí de secretari de la Junta de Sanitat local.

Durant la Guerra Civil espanyola fou responsable del servei sanitari del centre de refugiats instal·lat al balneari de la Puda de Montserrat, on atengué regularment malalts, principalment dones i infants.

El 1932 presentà l’estudi Topografia mèdica d’Esparreguera a un concurs de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, obra que fou premiada amb medalla d’or i el nomenament d’acadèmic corresponent. El treball es publicà el 1936.

Paral·lelament desenvolupà una intensa activitat cultural i associativa. Col·laborà amb el Patronat de la Joventut, participà en l’organització dels Jocs Florals d’Esparreguera (1913) i publicà articles de divulgació històrica i sanitària en butlletins i revistes locals. Fou també promotor de la Fundació Jaume Pasqual i col·laborador del Patronat de La Passió d’Esparreguera.

L’any 1943 impulsà la constitució de l’Assemblea Local de la Creu Roja, de la qual fou president i assessor mèdic. El 1961 rebé la Medalla d’Or de la Creu Roja pels serveis prestats.

El 8 de gener de 1961 fou nomenat Cronista Oficial d’Esparreguera. Morí a la vila el 4 d’agost de 1962. El seu enterrament tingué una àmplia assistència popular.

Estava casat amb Rita Torrents i Bros, amb qui tingué dues filles. El seu net Orenci Altirriba i Valls fou pediatre i neonatòleg.

Obra Com a historiador local, destacà per la recopilació sistemàtica de documentació i memòria oral d’Esparreguera. La seva obra combina l’estudi històric amb la descripció geogràfica, sanitària i etnogràfica del municipi.

Entre les seves publicacions principals destaquen:

Topografia mèdica d’Esparreguera (1936) Orígenes históricos de Esparraguera y su comarca (1941) La vila d’Esparreguera i el seu terme (1961) Documents i notes concernents a la vila i terme d’Esparreguera (3 volums, edició pòstuma, 1991)

En alguns escrits emprà la forma «Esparraguera», grafia que justificava per l’etimologia medieval Sparagaria.

Reconeixements Medalla d’Or de la Creu Roja (1961) Cronista Oficial de la Vila d’Esparreguera (1961)

Referències

Categoria:Esparreguerins Categoria:Catalans del sud contemporanis Categoria:Morts al Baix Llobregat Categoria:Morts el 1962 Categoria:Nascuts el 1886