Einführung in die Metaphysik (Introducció a la metafísica) és una obra del filòsof Martin Heidegger, publicada a Alemanya el 1953, que reprén un antic curs impartit per l'autor amb el mateix títol el semestre d'estiu a la Universitat de Friburg el 1935. Aquesta obra és una fita important entre Ser i temps i l'obra posterior de Heidegger. Marca una ruptura amb els cursos de Marburg an der Lahn i Ser i temps del 1927. Hi veiem, pel retorn a les paraules més antigues de la filosofia, la formació d'una nova lectura del pensament grec, com mostra Jean-François Courtine en el llibre col·lectiu dedicat a aquesta obra.
Visió general Aquesta publicació arriba durant el que Dominique Janicaud anomena "el repunt dels anys cinquanta", que constitueix la segona recepció a l'estat francés del pensament del filòsof, que s'obri amb la publicació, el 1957, de la Carta sobre l'humanisme. Aquest nou treball, tan "estrany i tan desagradable",Gilbert Kahn no recula davant de cap neologisme i en proposa una traducció que impressiona per la raresa, constata Dominique Janicaud: Heidegger en France, París, Hachette Littérature, 2005, coll. "Pluriel". trastoca l'horitzó de la filosofia contemporània, així com el que havíem cregut entendre fins ara de les tesis pròpies de l'autor, seguint Ser i temps. A causa de les seues innovacions semàntiques, l'assaig conté en la darrera part un lèxic important sobre tota una sèrie de paraules noves i una extraordinària novetat dels conceptes posats en joc en aquesta etapa del procés de pensament del filòsof.
Es tracta de pensar la metafísica des de la seua base. Servanne Jollivet defineix el projecte d'aquest curs així: "en donar a la metafísica la possibilitat de tornar al seu propi qüestionament, es descobreix el fonament latent de la nostra història […] La història nostra es pot reconduir llavors a la història de l'ésser com al seu impensat" per posar a prova així la seua historicitat en la qual es puguen recuperar possibilitats oblidades.
Aquest curs és, entre tots, el que exposa de manera més explícita la pregunta orientada al "sentit de ser", , que és el de Ser i temps, al de la "història de l'ésser", , que serà designada com la qüestió de "la veritat de ser". Jean-François Courtine recorda la preocupació de Heidegger per revelar la continuïtat del moviment del pensament que condueix des de Ser i temps del 1927 fins a aquest curs del 1935. "Per a tots els lectors, la Introducció a la metafísica haurà estat un document decisiu per a entendre el camí seguit per Heidegger als anys trenta i per identificar el famós "punt d'inflexió" que el caracteritza. El curs inaugurà una nova lectura del pensament grec, en reprendre les paraules més antigues de la filosofia (Heràclit i Parmènides), però també la poesia tràgica d'Èsquil i sobretot de Sòfocles", escriu Jean-François Courtine.
La qüestió de ser L'estat de la qüestió En el primer capítol, Heidegger dona una visió àmplia de l'estat de la "qüestió de l'ésser" en la filosofia contemporània. Simple mot, "vapor o error", Segons Nietzsche, l'ésser ja no és res per a nosaltres. L'únic que importa és ser, la ciència, els resultats. Malgrat tots els intents de ressuscitar la metafísica, la qüestió de l'ésser continua sense resposta. Jean Greisch exposa breument tres raons per a això: la certesa dogmàtica que l'ésser és el concepte més universal que prohibeix qualsevol definició per a gènere o espècie. Aquesta indefinibilitat significa que l'ésser no es pot concebre com a ser. Aquest concepte seria tan evident que prescindiria d'anàlisis posteriors. A més a més, si l'ésser és bàsicament només un concepte vague i polisèmic que es troba sols en les llengües indoeuropees (com diu Jean Grondin), quin sentit té donar-hi importància? Cal assenyalar, si més no, que aquestes raons, tot i rellevants, no fan justícia a la posició de Heidegger sobre aquest tema, per això "oblidar-se de l'ésser" pertany en sentit estricte a l'essència mateixa de la metafísica. Aquesta "supervisió", tant sovint evocada per Heidegger, esdevé el que caracteritza la metafísica des del seu naixement fins a ser el destí de tota una època.
La pregunta anomenada "qüestió de ser", que recorre tota la metafísica, vol dir, segons la interpretació actual, d'Anaximandre a Nietzsche, qüestionar els éssers "com a tals" i no sobre l'Ésser mateix, és qüestionar sobre "ser". Només seria, segons Heidegger, a partir de la seua obra Being and Time, que qui qüestiona aborda l'"ésser com a tal"..
Com en qualsevol pregunta relacionada amb el ser, la pregunta "què n'hi ha de l'ésser?" s'inclou dins la pregunta guia fonamental com a pregunta prèvia. El concepte tradicional de "ser", en el significat verbal, amb les seues quatre divisions (pensament, aparença, esdevenir, deure), ignora el no-res. Davant aquesta observació, Heidegger ens convida a comprometre's en una nova fundació, tornant al punt de partida grec, en què es va produir el fet fonamental de "ser-hi" occidental (el Dasein occidental), quan l'ésser encara s'anomenava Phusis.-
El primer capítol de l'obra s'obri amb una pregunta inusual: "Per què en general hi ha ser, en lloc de res?", l'examen en profunditat d'açò al llarg del capítol, hauria de permetre, segons Heidegger, arribar al cor de la "metafísica". Preguntar-se fins al final és en allò que consisteix la filosofia, en resumeix Martina Roesner.
El salt a la pregunta Amb aquesta pregunta, l'ésser humà vol abraçar tots els "éssers", siguen qui siguen.. Cerca el fonament de l'ésser tal com és "ser", és a dir, el que fa que el ésser siga. Com suggereix Heidegger a la segona part de la frase, "més que res?", especifica implícitament que es tracta de qüestionar no cap causa, com tota la tradició metafísica ens anima a fer, sinó en una direcció i dimensió completament diferents, allò que constitueix l'ésser en connexió amb la seua alternativa, el "no ser", és a dir, el "no-res". Heidegger anomena aquesta pregunta alternativa la qüestió de totes les preguntes, en la mesura en què es coformula implícitament en totes les preguntes. La consideració del no-res com una possible alternativa no és pas neutral, s'imposa a la qüestió de "ser", una nova i fonamental curvatura, una inversió, ens diu Christian Sommer.
En aquest nivell de generalitat, la pregunta, com a acte, però també l'ésser humà o Dasein que es planteja la pregunta, es troben concernits també ells, com a éssers, compresos en l'ésser qüestionat i tornen a caure en la mateixa alternativa (la copertinença de l'ésser i el no-res); inclòs en ser però també d'alguna manera, aïllat, exterior, enfrontat.Heidegger escriu: -. Com assenyala Heidegger:" La qüestió sobre per què se situa, per dir-ho d'alguna manera, enfrontat a l'ésser com un tot i, per tant, n'emergeix, tot i que no mai del tot." D'aquesta manera el curs planteja el qüestionament metafísic inicial "davant el xoc a canvi de la seua pregunta del per què". El "perquè" de la qüestió metafísica també es qüestiona com a tal. Per a Heidegger, qüestionar d'aquesta manera és filosofar. El salt en qüestió comença per apartar-se de qualsevol fonament inamovible i cert.Heidegger subratlla la diferència entre el qüestionament filosòfic i la creença de la fe en algunes certituds. Per aquest motiu -.
L'experiment fet ací té l'aparença "d'un salt" pel qual l'individu abandona tota mena de seguretat prèvia, real o aparent. Córrer el risc de qüestionar fins al final, qüestionant la pregunta i així successivament, fins al vertigen, quan això passa, quan tot vacil·la, és, per a Heidegger, la característica de la filosofia. El que és remarcable en la qüestió fonamental així formulada i interpretada és que ser es manté, en la possibilitat del no-res. Christian Sommer assenyala la connexió que Heidegger fa amb una llarga tradició que es remunta a Parmènides sobre la necessitat de pensar conjuntament ser i el no-res..
El fet que el "no ser", el no-res siga una possibilitat sempre present, ens porta a abandonar tota interpretació causal i a dirigir la nostra mirada cap al "esdeveniment de ser", que és ací l'esdeveniment mateix del qüestionament. Aquest esdeveniment portarà més tard el nom d'Ereignis, convocat per a reflexionar pel seu perquè. L'esdeveniment d'aquesta qüestió considerat essencial es qualifica d'"historial", geschichtlich,L'historial fa referència a diverses èpoques de la donació de la veritat de ser. Vegeu-ne l'article Alétheia. el que la ciència històrica no pot pas fer.. Françoise Dastur parla d'una mirada "historial" perquè aquesta mirada revela les relacions essencials amb els éssers, transporta simbòlicament el Dasein històric al lloc de la seua procedència, un lloc des del qual només ell pot ser entés, entendre i assumir lliurement la seua pròpia història.
El més destacable de la qüestió fonamental és que l'ésser es manté en la possibilitat del no-ser, sobretot per a la segona part de la pregunta "Per què hi ha l'ésser en general més que no-res?". Aquest és el cas de tots els éssers, naturals o no, persones o déus, però igualment el "perquè de preguntar" que és en si mateix un ser. De nou, però, del nostre "Ser-Allà", que per aquesta qüestió es manté, per dir-ho així, en suspensió, mig ser, mig no ser.. Amb aquest tipus de flotació, sembla que la qüestió ja no concerneix l'ésser, sinó "ser", que és saber per què l'ésser com a tal és, i se'n dedueix, segons Heidegger, que la qüestió adreçada directament a l'ésser n'aixopluga una altra de més original, una qüestió implícita i preliminar essencial: "què hi ha del ser?", subratlla Christian Sommer.
Aquesta alternativa entre ser i no ser, aquesta possibilitat que es revela amb la interrogació, pertany a l'ésser mateix, no és el nostre fet, una simple curiositat psicològica, perquè quan qüestionem el ser de l'ésser com a tal, estem qüestionant implícitament l'ésser, ja l'hem d'entendre implícitament d'alguna manera com a ésser, si no no podríem pas qüestionar el ser de cap ésser, concreta Heidegger..
Entendre l'ésser troba les seues condicions de possibilitat en l'existència mateixa de l'individu, que manté una relació amb els éssers, com apareix en la qüestió fonamental, a partir d'una obertura prèvia al no-res, és a dir, a l'ésser dels éssers..
La procedència Heidegger escriu:". La història com a procedència" no significa res semblant al passat […] ni és la simple actualitat de hui que no s'origina sinó en el venir i passar […] En la "pregunta" del "nostre ser-hi" (Dasein) és convocat abans de la seua història, és a dir, abans de la seua "procedència", cridat per decidir-se en ella". En la pregunta hi ha la possibilitat que el "ser-hi" humà per redescobrir allò que sempre ha fonamentat la seua relació essencial amb l'ésser com a tal en la totalitat i obrir-se així a possibilitats i futurs desconeguts. Per això convé repetir l'inici del nostre Dasein històric per trobar els camins cap a un altre començament. La repetició no consisteix pas en un simple retorn sinó que "requereix allò que porta la nostra pròpia història, però roman imperceptible als ulls dels historiadors"..