Himilcó (; en ) és un nom de fonts d'origen cartaginès. Prové de la llatinització del púnic 𐤇𐤌𐤋𐤊𐤕 (ḥmlkt), que significa 'germà de la reina, de la deessa', segurament en referència a la deïtat feniciopúnica Astarte. Fou un nom comú en la civilització cartaginesa, i en el món grecoromà fou molt conegut gràcies a diversos generals de les Guerres Púniques.
En els manuscrits i en les inscripcions sovint aquest nom es confon amb el d'Hamílcar (ḥmlqrt 'Melcart és graciós', o ḥmlk 'el rei és graciós'), per la semblança de les arrels.
Personatges
Els següents personatges de la història de Cartago portaren el nom d'Himilcó:Els nombres entre parèntesis fan referència a les entrades del Pauly-Wissowa. Himilcó el Navegant (8), navegant que explorà les costes europees de l'Atlàntic cap al Himilcó (1), general de la família dels magònides mort el Himilcó (2), general en la guerra contra Agàtocles, entorn del Himilcó (3), general de la Primera Guerra Púnica Himilcó (4), senador de Cartago del partit bàrcida que s'oposà a Hannó quan aquest no volgué enviar reforços a Hanníbal després de la batalla de Cannes (), i que fou enviat a Hispània per rellevar Hasdrúbal, quan aquest marxà cap a Itàlia Himilcó, general a la batalla de Càstulo (), on fou fet presoner per Escipió, probablement el mateix que l'anterior Himilcó (5), general que comandà la flota d'Hasdrúbal Barca i fou derrotat a l'Ebre per Escipió Calvus el ; segons Polibi, anomenat Hamílcar Himilcó (6), general que dirigí les forces a Sicília i posà setge a Siracusa, on morí el a causa d'una epidèmia Himilcó Fàmees (7), anomenat Hamílcar per Polibi, general de la Tercera Guerra Púnica Himilcó, general que dirigí el el , operació que Apià atribueix a Hannó, el fill de Bomílcar
Referències
Categoria:Prenoms masculins Categoria:Llengua fenícia