miniatura|Connectivitat de doble flux entre l'escorça auditiva i el lòbul frontal de micos i humans. A dalt: L'escorça auditiva del mico (esquerra) i de l'humà (dreta) es representa esquemàticament en el pla supratemporal i s'observa des de dalt (amb els opercles parietofrontals eliminats). A baix: El cervell del mico (esquerra) i de l'humà (dreta) es representa esquemàticament i es mostra des del costat. Els marcs taronges marquen la regió de l'escorça auditiva, que es mostra a les subfigures superiors. A dalt i a baix: els colors blaus marquen les regions afiliades a l'ADS i els colors vermells marquen les regions afiliades a l'AVS (les regions vermell fosc i blau marquen els camps auditius primaris).50x50px El material s'ha copiat d'aquesta font, que està disponible sota una llicència Creative Commons Reconeixement 4.0 Internacional. En psicolingüística, el processament del llenguatge al cervell es refereix a la manera com els humans utilitzen les paraules per comunicar idees i sentiments, i com aquestes comunicacions es processen i s'entenen. El processament del llenguatge es considera una habilitat exclusivament humana que no es produeix amb la mateixa comprensió gramatical o sistematicitat ni tan sols en els parents primats més propers als humans.

Al llarg del , el model dominant per al processament del llenguatge al cervell va ser el model de Geschwind-Lichteim-Wernicke, que es basa principalment en l'anàlisi de pacients amb danys cerebrals. Tanmateix, a causa de les millores en els enregistraments electrofisiològics intracorticals de cervells de micos i humans, així com de tècniques no invasives com ara la ressonància magnètica funcional, la PET, la MEG i l'EEG, s'ha revelat una via auditiva que consta de dues parts i s'ha desenvolupat un model de dos fluxos. D'acord amb aquest model, hi ha dues vies que connecten l'escorça auditiva amb el lòbul frontal, i cada via té en compte diferents rols lingüístics. La via del corrent ventral auditiu és responsable del reconeixement del so i, per tant, es coneix com a via auditiva del "què". El corrent dorsal auditiu, tant en humans com en primats no humans, és responsable de la localització del so i, en conseqüència, es coneix com a via auditiva d'"on". En els humans, aquesta via (especialment a l'hemisferi esquerre) també és responsable de la producció de la parla, la repetició de la parla, la lectura labial, la memòria de treball fonològica i la memòria a llarg termini. D'acord amb el model d'evolució del llenguatge de "d'on a què", la raó per la qual l'ADS es caracteritza amb una gamma tan àmplia de funcions és que cadascuna indica una etapa diferent en l'evolució del llenguatge.

La divisió dels dos corrents es produeix primer al nervi auditiu, on la branca anterior entra al nucli coclear anterior del tronc encefàlic, que dona lloc al corrent ventral auditiu. La branca posterior entra al nucli coclear dorsal i posteroventral per donar lloc al corrent dorsal auditiu.

El processament del llenguatge també es pot produir en relació amb les llengües de signes o el contingut escrit.

Models neurolingüístics primerencs miniatura|Àrees del llenguatge del cervell humà. El gir angular es representa en taronja, el gir supramarginal es representa en groc, l'àrea de Broca es representa en blau, l'àrea de Wernicke es representa en verd i l'escorça auditiva primària es representa en rosa. Al llarg del , el nostre coneixement del processament del llenguatge al cervell va estar dominat pel model de Wernicke-Lichtheim-Geschwind. El model de Wernicke-Lichtheim-Geschwind es basa principalment en investigacions realitzades en individus amb danys cerebrals que presentaven diversos trastorns relacionats amb el llenguatge. D'acord amb aquest model, les paraules es perceben a través d'un centre de recepció de paraules especialitzat (àrea de Wernicke) que es troba a la unió temporoparietal esquerra. Aquesta regió es projecta a un centre de producció de paraules (àrea de Broca) que es troba a la circumvolució frontal inferior esquerra. Com que es pensava que gairebé tota l'entrada del llenguatge es canalitzava a través de l'àrea de Wernicke i tota la sortida del llenguatge es canalitzava a través de l'àrea de Broca, es va fer extremadament difícil identificar les propietats bàsiques de cada regió. Aquesta manca de definició clara de la contribució de les regions de Wernicke i Broca al llenguatge humà va fer que fos extremadament difícil identificar els seus homòlegs en altres primats. Amb l'aparició de la ressonància magnètica funcional i la seva aplicació per a la cartografia de lesions, però, es va demostrar que aquest model es basa en correlacions incorrectes entre símptomes i lesions. La refutació d'un model tan influent i dominant va obrir la porta a nous models de processament del llenguatge al cervell.

Models neurolingüístics actuals Anatomia En les dues últimes dècades, s'han produït avenços significatius en la nostra comprensió del processament neuronal dels sons en els primats. Inicialment mitjançant el registre de l'activitat neuronal a les escorces auditives de micos i posteriorment elaborat mitjançant tincions histològiques i estudis d'escaneig fMRI, es van identificar 3 camps auditius a l'escorça auditiva primària i es va demostrar que 9 camps auditius associatius els envoltaven (Figura 1 a dalt a l'esquerra). El traçat anatòmic i els estudis de lesions van indicar, a més, una separació entre els camps auditius anterior i posterior, amb els camps auditius primaris anteriors (àrees R-RT) projectant-se als camps auditius associatius anteriors (àrees AL-RTL), i el camp auditiu primari posterior (àrea A1) projectant-se als camps auditius associatius posteriors (àrees CL-CM). Recentment, s'han acumulat proves que indiquen una homologia entre els camps auditius humans i dels simis. En humans, estudis de tinció histològica van revelar dos camps auditius separats a la regió auditiva primària del gir de Heschl, i, mitjançant el mapatge de l'organització tonotòpica dels camps auditius primaris humans amb ressonància magnètica funcional d'alta resolució i la comparació amb l'organització tonotòpica dels camps auditius primaris del mico, es va establir una homologia entre el camp auditiu primari anterior humà i l'àrea R del mico (denotada en humans com a àrea hR) i el camp auditiu primari posterior humà i l'àrea A1 del mico (denotada en humans com a àrea hA1). Els enregistraments intracorticals de l'escorça auditiva humana van demostrar a més patrons de connectivitat similars a l'escorça auditiva del mico. L'enregistrament de la superfície de l'escorça auditiva (pla supratemporal) va informar que el gir de Heschl anterior (àrea hR) es projecta principalment al gir temporal anterior superior mitjà (mSTG-aSTG) i el gir de Heschl posterior (àrea hA1) es projecta principalment al gir temporal posterior superior (pSTG) i al pla temporal (àrea PT; Figura 1 a dalt a la dreta). Un estudi de ressonància magnètica funcional d'un pacient amb deteriorament del reconeixement sonor (agnòsia auditiva) mostrava una activació bilateral reduïda a les àrees hR i aSTG, però una activació estalviada a la mSTG-pSTG. Aquest patró de connectivitat també es veu corroborat per un estudi que va registrar l'activació des de la superfície lateral de l'escorça auditiva i va informar de clústers d'activació simultanis no superposats al pSTG i mSTG-aSTG mentre s'escoltaven sons.

Aigües avall fins a l'escorça auditiva, estudis de traçat anatòmic en micos van delinear projeccions des dels camps auditius associatius anteriors (àrees AL-RTL) fins a les escorces prefrontal ventral i premotora a la circumvolució frontal inferior (IFG) i l'amígdala. Estudis d'enregistrament cortical i imatges funcionals en macacos van aprofundir en aquest flux de processament mostrant que la informació acústica flueix des del còrtex auditiu anterior fins al pol temporal (TP) i després al IFG. Aquesta via es coneix comunament com a corrent ventral auditiu (AVS; Figura 1, fletxes vermelles a la part inferior esquerra). En contrast amb els camps auditius anteriors, els estudis de traçat van informar que els camps auditius posteriors (àrees CL-CM) es projecten principalment a les escorces prefrontal dorsolateral i premotora (tot i que algunes projeccions acaben al IFG). Els registres corticals i els estudis de traçat anatòmic en micos van proporcionar proves addicionals que aquest flux de processament flueix des dels camps auditius posteriors fins al lòbul frontal a través d'una estació de retransmissió al solc intraparietal (IPS). Aquesta via es coneix comunament com a corrent dorsal auditiu (ADS; Figura 1, fletxes blaves a la part inferior esquerra). La comparació de les vies de la substància blanca implicades en la comunicació en humans i micos amb tècniques d'imatge per tensor de difusió indica connexions similars de l'AVS i l'ADS en les dues espècies (Monkey, Human). En humans, es va demostrar que el pSTG es projecta al lòbul parietal (unió parietal-temporal de Silvi - lòbul parietal inferior; Spt- IPL) i des d'allà a les escorces prefrontal dorsolateral i premotora (Figura 1, fletxes blaves a la part inferior dreta), i es va demostrar que l'aSTG es projecta al lòbul temporal anterior (gir temporal mitjà-pol temporal; MTG-TP) i des d'allà al IFG (Figura 1, fletxes vermelles a la part inferior dreta).

Corrent ventral auditiu El corrent ventral auditiu (AVS) connecta l'escorça auditiva amb el gir temporal mitjà i el pol temporal, que al seu torn es connecta amb el gir frontal inferior. Aquesta via és responsable del reconeixement del so i, per tant, es coneix com a via auditiva del "què". Les funcions de l'AVS inclouen les següents.

Reconeixement de so En els humans, es creu que, aigües avall de l'aSTG, l'MTG i el TP constitueixen el lèxic semàntic, que és un repositori de memòria a llarg termini de representacions audiovisuals que estan interconnectades sobre la base de relacions semàntiques. (Vegeu també les ressenyes de que tracten aquest tema). L'evidència principal d'aquest paper de l'MTG-TP és que els pacients amb danys en aquesta regió (per exemple, pacients amb demència semàntica o encefalitis per virus de l'herpes simple) s'han descrit amb una capacitat alterada per descriure objectes visuals i auditius i una tendència a cometre errors semàntics en anomenar objectes (és a dir, parafàsia semàntica). Les parafàsies semàntiques també van ser expressades per pacients afàsics amb dany MTG-TP esquerre i es va demostrar que es produïen en pacients no afàsics després de l'electroestimulació d'aquesta regió. o la via subjacent de la substància blanca Dues metaanàlisis de la literatura de fMRI també van informar que el MTG anterior i el TP estaven constantment actius durant l'anàlisi semàntica de la parla i el text; i un estudi de registre intracortical va correlacionar la descàrrega neuronal al MTG amb la comprensió de frases intel·ligibles.

Comprensió de frases