Aurelià (en grec: Αύρηλιανός, fl. 393-416) va ser un polític destacat de l'Imperi Romà d'Orient. Va ser praefectus urbi de Constantinoble del 393 al 394, prefecte del pretori d'Orient del 399 al 400 i cònsol l'any 400. L'any 400, els rebels gots, dirigits per Gaines van obligar l'emperador Arcadi a entregar-los Aurelià, i aquest va ser exiliat. Va tornar a Constantinoble després de la derrota dels gots més tard aquell mateix any. Va servir com a prefecte del pretori d'Orient per segona vegada del 414 al 416.
Biografia Aurelià era fill del cònsol del 361, Taure, i germà de Cesari i Euticià; va tenir un fill anomenat Taure, cònsol el 428. Aurelià esdevindria un conegut i important defensor cristià cap al final de la seva vida, i va erigir una església dedicada al protomàrtir Esteve.
Aurelià va ser praefectus urbi de Constantinoble entre el 393 i el 394. Quan el magister militum gòtic Gaines va ascendir al poder a la cort de l'emperador Arcadi, va fer destituir tots els partidaris del seu enemic Eutropi i va escollir Aurelià com a prefecte del pretori d'Orient (agost del 399), substituint Euticià, germà d'Aurelià, l'elecció d'Eutropi.Burns, p. 171. Aurelià, per tant, es va convertir en el funcionari civil més poderós i va participar en el judici contra Eutropi, que va començar a Calcedònia el setembre d'aquell any i va culminar amb l'execució d'aquest últim.Burns, p. 172. Va ser nomenat cònsol per l'any 400, però el seu col·lega a Occident, el magister militum Estilicó, no el va reconèixer en un acte de confrontació oberta amb la cort oriental i particularment amb Gaines. Encara era prefecte a principis del 400, quan va rebre l'ordre de confiscar les propietats d'Eutropi i destruir les seves estàtues.Burns, p. 172, while Jones, Martindale and Morris have Eutychianus again Praetorian prefect of the East from December 11, 399 to July 12, 400
A mitjans d'abril del 400, Gaines, que s'havia rebel·lat amb els seus gots, va anar a Constantinoble, on va obligar Arcadi a lliurar Aurelià i Saturní; Aurelià va ser exiliat (i possiblement deposat), però les seves propietats no van ser confiscades. Després de la derrota dels gots a Constantinoble (12 de juliol del 400), Aurelià va fer un retorn triomfal a la capital. Se sap per les lleis que se li van enviar i que es conserven al Codi Teodosià que va ser prefecte del pretori d'Orient per segona vegada entre el 414 i el 416.
Va ser una figura important al Senat fins al final i el Senat li va dedicar una estàtua d'or.
Aurelià en la literatura El personatge d'Osiris a l'obra Aegyptus sive de providentia de Sinesi de Cirene s'ha identificat amb Aurelià; en aquesta obra Osiris s'oposa a Tifó, representant CesariBurns, p. 345. o Euticià,Jones, Martindale and Morris. mentre que Horus hauria de representar Taure.
Referències
Bibliografia Thomas Samuel Burns, Bàrbars dins les portes de Roma, Indiana University Press, 1994, pàg. 171–173. Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, John Morris, "Aurelià 3", The Prosopography of the Later Roman Empire, volum 1, Cambridge University Press, 1992, pàg. 128–129, 1146.
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Polítics europeus Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Prefectes de la ciutat de Constantinoble