Flavi Fravita (en grec: ; mort el 404/405) va ser un líder dels gots i un oficial d'alt rang a l'exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient.Elton, Hugh (1996). "Fravitta and Barbarian Career Opportunities in Constantinople". Medieval Prosopography. 17 (1): 95–106. ISSN 0198-9405. JSTOR 44946209.
Fravita era membre de l'aristocràcia Tervingia. També era pagà, i per aquest motiu va ser lloat per Eunapi, un historiador grec dels segles IV i V.
L'any 382, els visigots havien signat un tractat amb l'emperador romà Teodosi I, segons el qual els visigots podien viure al territori romà a la desembocadura del Danubi, amb el rang de foederati, proporcionant així tropes a l'exèrcit romà. Tanmateix, dins dels gots hi havia dos partits, que es van anar tornant cada cop més hostils entre si. Un va ser format per la majoria cristiana arriana, el "partit gòtic", liderat per Eriulf i oposat a l'assimilació dels gots a la cultura romana. Fravita, per l'altra banda, liderava aquells gots que volien mantenir-se fidels al tractat i que volien ser assimilats. El 391, mentre Eriulf i Fravita sopaven amb Teodosi, es van barallar i Fravita va matar Eriulf, i només la intervenció dels guàrdies imperials el va salvar dels seguidors venjatius d'Eriulf; mentre que el seu suport entre els gots disminuïa, la seva posició a la cort es va enfortir.Berndt, Guido M. (2014-07-28), "Murder in the Palace. Some Considerations on Assassinations in Late Antiquity and the Early Middle-Ages", Rules and Violence (in German), De Gruyter, p. 31–48, doi:10.1515/9783110364613.31, , retrieved 2023-08-14
Més tard es va casar amb una dona romana d'alt rang, cosa que va contribuir a la seva pròpia assimilació a la societat romana, així com a la del seu poble. Segons Eunapi, Fravita necessitava un permís especial de l'emperador Teodosi I per a aquest matrimoni.Mitrofanov, Andrey (2023-03-01). "The Lord's gift transformed into a tiger. A hypothesis regarding the fate of the Empress Theodora of Khazaria (705–711)". Byzantinische Zeitschrift (in German). 116 (1): 173. doi:10.1515/bz-2023-0007. ISSN 1868-9027. S2CID 258216050. Potser això no es devia als seus orígens gòtics, sinó a la seva condició de pagà.Elm, Susanna, 'Dressing Moses: Reading Gregory of Nyssa’s Life of Moses Literally', in Anna Marmodoro, and Neil B. McLynn (eds), Exploring Gregory of Nyssa: Philosophical, Theological, and Historical Studies (Oxford, 2018; online edn, Oxford Academic, 22 Nov. 2018)
Fravita va rebre l'encàrrec de reprimir les revoltes a l'Orient (395). Probablement posseïa el rang de comes Isauriae en aquest moment. Segons Zòsim, Fravita va ser la responsable d'haver "alliberat tot l'Orient, des de Cilícia fins a Fenícia i Palestina, de la plaga dels bandits".Barbarians and Politics at the Court of Arcadius, Alan Cameron, Jacqueline Long
Vedeshkin, Mikhail A. (2020-12-18). ""A Barbarian by Birth, Yet a Hellene in Everything Else": The Image of a Pious Barbarian in the Works of Late Roman Pagans". Ancient Civilizations from Scythia to Siberia. 26 (2): 425–436. Onur, Fatih (2009-01-01). "The Roman Army in Pamphylia: From the Third to Sixth Centuries A.D." Adalya: 307–308. Eunapi va escriure, probablement exagerant, que la paraula "bandolerisme" havia estat oblidada en la ment del poble. Va ser lleial a l'Imperi durant tota la seva vida i va ascendir de rang a l'exèrcit, arribant al càrrec de Magister militum.Woods, David (1998). "Arbazacius, Fravitta, and the Government of Isauria CA A. D. 396-404". Phoenix. 52 (1/2): 109–119. doi:10.2307/1088249. ISSN 0031-8299. JSTOR 1088249.
L'any 400 va ser ascendit a Magister Militum per Orientem i se li va encarregar la tasca de liderar la flota de l'emperador romà d'Orient Arcadi. Va derrotar decisivament la flota del rebel arià got Gaines, a Tràcia, mentre intentaven passar a Àsia Menor.Thompson, E. A. (1963). "The Visigoths from Fritigern to Euric". Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte. 12 (1): 105–126. ISSN 0018-2311. JSTOR 4434780. L'historiador Zòsim va assenyalar que va ser posat al capdavant de les forces romanes amb un vot unànime del Senat i de l'emperador. Gaines va escapar a través del Danubi, on va ser assassinat pel cap hun Uldin. Com a recompensa, va demanar que se li permetés adorar lliurement els déus pagans; l'emperador li va concedir el seu desig i el va designar cònsol durant l'any 401.Rike, R. L. (2023-04-28), "The Shield of Achilles", Apex Omnium, University of California Press, p. 112–133, doi:10.1525/9780520310940-009, , retrieved 2023-08-14Kulikowski, Michael (2020-01-07), "Stilicho and His Rivals", The Tragedy of Empire, Harvard University Press, p. 123–142, doi:10.4159/9780674242708-009, , S2CID 226788885, retrieved 2023-08-14 Probablement també es va concedir un triomf a Fravita per la seva victòria. Eunapi registra el seu retorn a Constantinoble "alegre i gloriosament" amb jocs de circ commemoratius de la derrota de Gaines.
Fravita va caure en desgràcia cap al 404 i va ser executat. Oficialment, va ser acusat de traïció sota la creença que havia deixat escapar intencionadament Gaines.Meier, Mischa (Bielefeld); Strothmann, Meret (Bochum) (2006-10-01), "Fravitta", Brill’s New Pauly, Brill, retrieved 2023-08-14Fuente, David Hernández de la (2011-01-18). New Perspectives on Late Antiquity. Cambridge Scholars Publishing. . Tanmateix, el més probable és que el matessin, ja que havia perdut el favor de la cort. Fravita va acusar un polític anomenat Joan,Buck, David F. (1999). "On Two lacunae in Zosimus' New History". The Classical Quarterly. 49 (1): 342–344. doi:10.1093/cq/49.1.342. ISSN 0009-8388. JSTOR 639516. estimat per l'emperadriu Eudòxia, de sembrar la divisió entre Arcadi i Honori. Això va portar un seguidor de Crisòstom anomenat Hierax a organitzar la seva execució. Algunes fonts argumenten que Fravita va ser executat l'any 401. Zòsim, un historiador romà que va cobrir aquests esdeveniments, va ometre la mort de Fravita del seu relat, que acaba l'any 401. Altres relats de l'època no esmenten que la seva mort va ocórrer durant l'any 401, sinó que la mencionen al voltant de la mort d'Eudòxia, l'any 404.Blockley, R. C. (1980). "The Ending of Eunapius' History". Antichthon. 14: 170–176. doi:10.1017/S0066477400002860. ISSN 0066-4774. S2CID 148118716.
Bibliografia Wolfram, Herwig, Història dels gots, University of California Press, 1998., pàg. 146–147, 149. Arnold Hugh Martin Jones, John Martindale, John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, volum 1, Cambridge 1971, pàg. 372. EW Brooks, "Le province dell'oriente da Arcadio ad Anastasio", Storia del mondo medievale, volum I, 1999, p. 445–479 M. Manitius, "Le migrazioni germaniche 378-412", Storia del mondo medievale, volum I, 1999, p. 246–274
Referències
Categoria:Mestres dels soldats Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Gots Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Morts a Constantinoble Categoria:Romans d'Orient del segle IV