El HMS Rodney va ser un dels dos cuirassats de la classe Nelson construïts per a la Royal Navy a mitjans de la dècada de 1920. El vaixell va entrar en servei el 1928 i va passar la seva carrera en temps de pau amb les Flotes de l'Atlàntic i la Home Fleet, servint de vegades com a vaixell insígnia quan el seu vaixell germà, el , estava sent reformat. Durant les primeres etapes de la Segona Guerra Mundial, va buscar vaixells corsaris alemanys, va participar a la campanya de Noruega i va escortar combois a l'oceà Atlàntic. El Rodney va tenir un paper important en l'enfonsament del cuirassat alemany Bismarck a mitjans de 1941.
Després d'una breu reforma als Estats Units, va escortar combois a Malta i va donar suport a la invasió aliada de l'Algèria francesa durant l'operació Torxa a finals de 1942. El vaixell va cobrir les invasions de Sicília (operació Husky) i Itàlia (operació Baytown) a mitjans de 1943. Durant el desembarcament de Normandia el juny de 1944, el Rodney va proporcionar suport de foc naval i va continuar fent-ho durant diverses ofensives posteriors prop de la ciutat francesa de Caen. El vaixell va escortar un comboi a través de l'Àrtic fins a la Unió Soviètica a finals de 1944. En mal estat a causa de l'ús extremadament intensiu i la manca de reforma, va ser reduït a la reserva a finals de 1945 i va ser desballestat el 1948.
Antecedents i descripció miniatura|esquerra|Dibuix de perfil de Nelson tal com es va construir El cuirassat classe Nelson era essencialment una versió més petita, de 23 nusos (43 km/h; 26 mph), del creuer de batalla G3, que havia estat cancel·lat per superar les restriccions del Tractat Naval de Washington de 1922. El disseny, que havia estat aprovat sis mesos després de la signatura del tractat, tenia un armament principal de canons de 16 polzades (406 mm) per igualar la potència de foc de les classes Colorado estatunidenca i Nagato japonesa a la línia de batalla en un vaixell que desplaçava no més de 35.000 tones llargues (36.000 t).
El Rodney tenia una eslora entre perpendiculars de 660 peus (201,2 m) i una eslora total de 710 peus i 3 polzades (216,5 m), una mànega de 106 peus (32,3 m) i un calat de 30 peus i 2 polzades (9,2 m) amb càrrega estàndard. Desplaçava 33.730 tones llargues (34.270 t) amb càrrega estàndard i 37.430 tones llargues (38.030 t) amb càrrega de gran profunditat. La seva tripulació comptava amb 1.361 oficials i mariners quan servia com a vaixell insígnia i 1.314 com a vaixell privat. El vaixell estava propulsat per dos conjunts de turbines de vapor amb engranatges Brown-Curtis, cadascuna accionant un eix, utilitzant vapor de vuit calderes de 3 tambors de l'Almirallat. Les turbines tenien una potència nominal de 45.000 cavalls de força (34.000 kW) i estaven destinades a donar al vaixell una velocitat màxima de 23 nusos. Durant les seves proves de mar el 7 de setembre de 1927, el Rodney va assolir una velocitat màxima de 23,8 nusos (44,1 km/h) amb una potència de 45.614 cavalls de potència (34.014 kW). El vaixell transportava prou fueloil per donar-li una autonomia de 7.000 milles nàutiques (13.000 km) a una velocitat de creuer de 16 nusos (30 km/h).
Armament i control de foc miniatura|Instal·lació d'un canó de 16 polzades a la torreta 'A', febrer de 1942 La bateria principal dels vaixells de la classe Nelson consistia en nou canons de retrocàrrega (BL) de 16 polzades (406 mm) en tres torretes de triple canó situades davant de la superestructura. Designades com a "A", "B" i "X" de davant a darrere, la torreta "B" sobredisparava per sobre de les altres. El seu armament secundari consistia en una dotzena de canons BL Mk XXII de 6 polzades (152 mm) en torretes de dos canons a popa de la superestructura, tres torretes a cada costat. El seu armament antiaeri (AA) consistia en sis canons Mk VIII de foc ràpid (QF) de 4,7 polzades (120 mm) en muntatges individuals sense blindatge i vuit canons QF de 2 lliures (40 mil·límetres (1,6 polzades)) en muntatges individuals. Els vaixells estaven equipats amb dos tubs llançatorpedes submergits de 24,5 polzades (622 mm), un a cada costat, inclinats 10° respecte a la línia central.
Els Nelson es van construir amb dos directors de control de foc equipats amb telèmetres de 4,6 m. Un estava muntat sobre el pont i l'altre a la popa de la superestructura. Cada torreta també estava equipada amb un telèmetre de 12,5 m. L'armament secundari estava controlat per quatre directors equipats amb telèmetres de 3,7 m. Un parell estava muntat a cada costat del director principal al sostre del pont i els altres estaven al costat del director principal de popa. Els directors antiaeris estaven situats en una torre a la popa del director d'armament principal amb un telèmetre d'angle alt de 3,6 metres al mig de la torre. Un parell de directors de control de torpedes amb telèmetres de 4,5 metres estaven situats al costat de l'embut.
Protecció El cinturó de la línia de flotació dels vaixells consistia en un blindatge cimentat Krupp (KC) de 356 mm de gruix entre les barbetes dels canons principals i aprimat a 330 mm sobre les sales de màquines i calderes, així com les santabàrbares de sis polzades, però no arribava ni a la proa ni a la popa. Per millorar la seva capacitat de desviar el foc en picat, la seva vora superior estava inclinada 18° cap a l'exterior. Els extrems de la ciutadella blindada estaven tancats per mampares transversals de blindatge no cimentat de 203 i 305 mm de gruix a l'extrem davanter i de 102 i 254 mm de gruix a l'extrem posterior. Les cares de les torretes dels canons principals estaven protegides per un blindatge KC de 16 polzades, mentre que els costats de la torreta tenien de 229 a 279 mm de gruix i les plaques de blindatge del sostre mesuraven 184 mm de gruix.
El blindatge KC de les barbetes variava en gruix de 12 a 15 polzades (305 a 381 mm). La part superior de la ciutadella blindada dels vaixells de la classe Nelson estava protegida per una coberta blindada que descansava sobre la part superior del blindatge del cinturó. Les seves plaques de blindatge no cimentades variaven en gruix des de 6,25 polzades (159 mm) sobre els carregadors del canó principal fins a 3,75 polzades (95 mm) sobre els espais de la maquinària de propulsió i els carregadors secundaris. A popa de la ciutadella hi havia una coberta blindada de 4,25 polzades (108 mm) de gruix al nivell de la vora inferior del blindatge del cinturó que s'estenia gairebé fins al final de la popa per cobrir l'aparell de direcció. El blindatge KC de la torre de comandament tenia de 12 a 14 polzades (305 a 356 mm) de gruix amb un sostre de 6,5 polzades (170 mm). Les torretes dels canons secundaris estaven protegides per 1–1,5 polzades (25–38 mm) de blindatge no cimentat. La protecció subaquàtica del Nelson estava formada per un doble fons d'1,5 m de profunditat i un sistema de protecció contra torpedes. Consistia en un compartiment estanc exterior buit i un compartiment interior ple d'aigua. Tenien una profunditat total de 3,7 m i estaven recolzats per un mampara antitorpedes d'1,5 polzades de gruix.
Deficiències de disseny La classe Nelson va ser un disseny innovador, però limitat per les restriccions del Tractat Naval de Washington. La decisió d'utilitzar canons de 16 polzades combinada amb el límit de desplaçament de 35.000 tones va fer que l'estalvi de pes fos la principal preocupació dels dissenyadors. El director de Construcció Naval, Eustace Tennyson d'Eyncourt, va informar al dissenyador del vaixell, Edward Attwood: "Per mantenir el desplaçament a 35.000 tones, tot s'ha de reduir al mínim". L'èmfasi en l'estalvi de pes va provocar deficiències que van afectar el rendiment del Rodney durant la Segona Guerra Mundial. Els compromisos de disseny van tenir menys conseqüències negatives per al Nelson perquè aquest vaixell va patir diverses reformes immediatament abans i durant la guerra. L'arquitecte i historiador naval David K. Brown va declarar: "Sembla probable que en la recerca de l'estalvi de pes, l'estructura no fos prou forta". A diferència del Nelson, que va superar l'especificació de disseny per al pes de la maquinària, la maquinària més lleugera del Rodney va provocar problemes crònics. La resistència del vaixell va disminuir substancialment en la dècada posterior a la seva botadura; en la seva acció de 1941 contra el Bismarck, el Rodney gairebé es va veure obligat a abandonar la persecució per manca de combustible. Els dissenyadors britànics van citar la poca resistència del vaixell a l'hora d'establir els requisits de resistència per al cuirassat . Al llarg de la guerra, el Rodney va patir fuites com a resultat del panteix, i el vaixell va requerir reparacions a causa de fuites greus el 1940, 1941 i 1944. Durant una tempesta, la fuita va ser prou greu com per desbordar una bomba de 50 tones. Les fuites, els reblons defectuosos i altres problemes van continuar afectant el Rodney fins i tot després d'una reforma el 1941 a Boston, Massachusetts. El 1943, els funcionaris van concloure que necessitava una modernització completa per allargar la seva vida útil. El vaixell mai va rebre les millores necessàries i, com a resultat, va ser declarat com a no apte per al servei a finals de 1944.
Modificacions miniatura|Pujant un Walrus amfibi a bord Els directors d'angle elevat, el telèmetre i la seva plataforma van ser substituïts per una nova plataforma circular per al director del Sistema de Control d'Angle Elevat (HACS) Mk I al març de 1930. El juliol de 1932, els canons individuals de dues lliures i el director de torpedes d'estribord van ser retirats i substituïts per un únic suport "pom-pom" de vuit canons de dues lliures al costat d'estribord de l'embut i es va afegir un telèmetre de 2,7 m a la part posterior del sostre del pont. El suport del costat de babord es va instal·lar uns anys més tard a la posició ocupada pel director de torpedes de babord i es van afegir directors antiaeris per a tots dos suports a l'estructura del pont. El 1934-1935, se li va equipar un parell de suports quàdruples per a metralladores AA Vickers de 12,7 mm que es van posicionar a la superestructura davantera. El vaixell estava equipat amb una catapulta d'avions al sostre de la torreta 'X' i una grua plegable al costat del pont també es va afegir el 1937 per hissar l'avió dins i fora de l'aigua. A bord es va utilitzar per primera vegada una versió hidroavió del bombarder torpediner Fairey Swordfish, però aviat va ser substituït per un amfibi Supermarine Walrus. L'octubre de 1938 es va afegir un altre muntatge de vuit "pom-pom" al castell de coberta i es va instal·lar un prototip de sistema de radar d'alerta primerenca Tipus 79Y al pal del Rodney. Va ser el primer cuirassat a estar equipat així. miniatura|Entrenament d'artilleria de l'octuple 'pom-pom', octubre de 1940