Toni Bou va guanyar el dinovè dels seus 20 campionats mundials a l'aire lliure (a data de ). El subcampió va ser Jaime Busto, amb Gas Gas, i el tercer Gabriel Marcelli, el company d'equip de Bou a .
Resum de la temporada La temporada va començar amb emoció quan Jaime Busto va guanyar la segona ronda, a Espanya, la qual cosa el va situar molt a prop de Toni Bou al capdavant de la classificació provisional. Tanmateix, a partir de la següent ronda a Portugal, Bou va encadenar nou victòries seguides que el situaren a tocar del seu dinovè títol mundial a l'aire lliure. A manca de tres rondes per al final del campionat, al català li calien només 5 punts per a proclamar-se campió. La victòria del seu company d'equip, Gabriel Marcelli, a la ronda següent dels Estats Units (la primera victòria del gallec al mundial) va endarrerir la consecució del títol de Bou, que hauria d'esperar a les dues rondes finals (el cap de setmana del 6 i 7 de setembre a Gran Bretanya), on li calien només 3 punts per a aconseguir-ho. Arribats a Anglaterra, Toni Bou no va fallar i ja a la ronda de dissabte, el 6 de setembre, es va proclamar campió en guanyar la jornada. L'endemà, diumenge, va tornar a guanyar.
Sistema de puntuació
A partir del 2025, aquest barem de puntuació s'aplica a cada volta (anomenada des d'aleshores "Race" 'cursa') de la prova puntuable, en comptes de al resultat global de la prova. Per tant, com que cada prova consta de dues voltes, si el pilot aconsegueix la penalització més baixa a totes dues voltes obté ara 40 punts (20+20), mentre que fins al 2024, aquest pilot n'hagués obtingut 20. Consegüentment, les puntuacions finals dels pilots a la classificació del campionat s'han pràcticament duplicat.
Una altra innovació del 2025 va ser la introducció de la Power Section, una zona especial que s'habilita al final de cada jornada i que atorga punts extra als més ràpids (3-2-1 als tres primers o 1 al primer segons el Gran Premi).
Calendari Fonts:
Ronda Data Gran Premi Lloc Guanyador 1 5 d'abril Benahavís Toni Bou 2 6 d'abril Jaime Busto 3 12 d'abril Viana do Castelo Toni Bou 4 13 d'abril Toni Bou 5 17 de maig Twin Ring Motegi Toni Bou 6 18 de maig Toni Bou 7 31 de maig Calvi Toni Bou 8 1 de juny Toni Bou 9 7 de juny Baldasserona Toni Bou 10 8 de juny Toni Bou 11 12 de juliol Exeter Toni Bou 12 13 de juliol Gabriel Marcelli 13 6 de setembre Gran Bretanya Geddington Toni Bou 14 7 de setembre Toni Bou
Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Toni Bou Montesa 5562 Jaime Busto Gas Gas 4593 Gabriel Marcelli Montesa 4284 Matteo Grattarola 3505 Jack Peace Sherco 2966 Aniol Gelabert 2957 Àlex Canales Montesa 2488 Hugo Dufrese Beta 1979 Pablo Suárez Montesa 16510 Jorge Casales Honda 44
Campionats complementaris CampionatGuanyador/aMotocicleta Trial2 Harry Hemingway Trial3 Ryon Land Sherco TrialGP Women Berta Abellán Scorpa Trial2 Women Sara Trentini
Referències
Bibliografia
Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Trial