El Monestir d'Ètropole de la Santíssima Trinitat (en búlgar: Етрополски манастир „Света Троица“, Etropolski manastir „Sveta Troitsa“), també conegut com a Varovets (Варовитец), és un monestir ortodox búlgar situat prop de la ciutat d'Ètropole, a la província de Sofia, a l'oest del centre de Bulgària. Fundat entre els segles XII i XIII, el monestir assolí la seva màxima esplendor entre els segles XVI i XVIII, quan esdevingué el principal centre literari del nord de Bulgària sota domini otomà, gràcies a la intensa activitat del seu scriptorium. En l'actualitat, el monestir conserva una església principal del segle XIX i dues capelles auxiliars.
Història El monestir es troba a uns 5 km de la ciutat d'Ètropole, situada al nord-est de la capital búlgara, Sofia.Kay, Annie (2008). Bulgaria: The Bradt Travel Guide. Bradt Travel Guides. p. 149. ISBN 9781841621555. El nucli habitat més proper és el poble de Ribaritsa, a 4 km a l'oest del monestir.Bousfield, Jonathan; Richardson, Dan (2002). Rough guide to Bulgaria (4th ed.). Rough Guides. p. 214–215. ISBN 9781858288826. L'entorn natural està dominat per boscos de faigs i aurons al peu de la serralada dels Balcans.Димитров, Божидар (2011-09-02). "Тайните на Етрополския манастир" [The secrets of the Etropole Monastery]. Стандарт (in Bulgarian). Стандарт нюз АД. Arxivat de l'original el 5 de març del 2016. Vist el 22 de juny del 2025."Манастирът "Св. Троица" е книжовен център през XVI в." [The Holy Trinity Monastery was a literary centre in the 16th century]. Стандарт (in Bulgarian). Стандарт нюз АД. 2005-02-27. Arxivat de l'original el 4 de març del 2016. Vist el 22 de juny de 2025.
El monestir va ser fundat durant el Segon Imperi Búlgar, entre els segles XIINikolova-Houston, Tatiana Nikolaeva (2008). Margins and marginality: Marginalia and colophons in South Slavic manuscripts during the Ottoman period, 1393–1878. ProQuest. p. 82. ISBN 9780549650751. i XIII. Segons una inscripció de marbre col·locada als fonaments de l'església, la fundació del monestir podria datar de l'any 1158, durant el període de domini romà d'Orient sobre Bulgària. L'etapa medieval del monestir està documentada al seu pomenik (còdex de commemoració), on es conserven llistes de sobirans medievals búlgars i serbis.
Del segle XVI al XVIII, el Monestir d'Ètropole es convertí en un dels centres literaris i culturals més influents del nord del país."ЕТРОПОЛСКИ МАНАСТИР" [ETROPOLE MONASTERY]. Българска енциклопедия А–Я [Bulgarian Encyclopedia A–Ya] (in Bulgarian). БАН, Труд, Сирма. 2002. ISBN 9548104083. S'hi desenvolupà una escola cal·ligràfica pròpia sota la direcció dels abat Antoni, Zacaries i Rafel. Durant aquest període s'hi produïren nombrosos manuscrits religiosos, alguns dels quals arribaren a altres regions dels Balcans. Destaquen els escribes Valtxo, el hieromonjo Daniel, Joan el Gramàtic i Basili de Sofia. La venda de manuscrits i les donacions locals asseguraren l'autonomia econòmica del monestir.Nikolova-Houston, p. 83 Actualment, 76 obres de l'Escola Literària d'Ètropole es conserven a la Biblioteca Nacional de Bulgària i al Museu d’Història Eclesiàstica.Бакалов, Георги; Куманов, Милен (2003). "ЕТРОПОЛСКА КНИЖОВНА ШКОЛА" [ETROPOLE LITERARY SCHOOL]. Електронно издание "История на България" [Electronic Edition "History of Bulgaria"] (in Bulgarian). София: Труд, Сирма. ISBN 954528613X.
A finals del segle XIX, durant el moviment de resistència contra el domini otomà, el monestir serví com a refugi per a revolucionaris com Vasil Levski, qui disposava d'un amagatall específicament construït dins del recinte.Бакалов, "ЕТРОПОЛСКИ МАНАСТИР , "Варовитец" [ETROPOLE MONASTERY, "Varovitets"]"
L'actual església de la Santíssima Trinitat fou construida el 1858 al damunt de les ruïnes de l'antiga església. En l'actualitat, el monestir és habitat per un petit grup de monges.
Arquitectura i cultura esquerra|miniatura|Placa memorial Archimandrite Hrisant L'església principal actual, o katholikon, fou construïda entre 1858 i 1859, amb decoració exterior completada el 1860 i pintures murals realitzades entre 1896 i 1907. Es tracta d'una església amb creu grega amb tres naus i cinc cúpules hexagonals. L'edifici és fet principalment de pedra calcària, fet que dona lloc al nom alternatiu del monestir (Varovets, derivat de varovit, “amb calç”). El projecte arquitectònic fou obra d’Ivan Boianov, originari de Bratsigovo, el mateix que dissenyà una versió anterior de l'església de Sant Nedelya de Sofia.
El conjunt monàstic inclou dues capelles menors dedicades a Sant Joan Baptista i als Sants Cosme i Damià, així com diversos edificis residencials d'estil del Renaixement Nacional Búlgar, que envolten un pati enjardinat. Una de les estances del complex funciona com a petit museu dedicat a Vasil Levski, amb materials relacionats amb el seu pas pel monestir. esquerra|miniatura Entre les peces de valor que es conserven al monestir hi ha dues creus del segle XV amb rica decoració en plata i un reliquiari daurat. La icona més antiga del monestir és una representació de la Santíssima Trinitat de l'Antic Testament, pintada l'any 1598 pel mestre Nedyalko de Lòvetx. Altres icones dels segles XVII i XVIII formen part de la col·lecció de la Galeria Nacional d'Art de Bulgària. Avui dia les relíquies de més valor del monestir es guarden a diferents museus, biblioteques i galeries. esquerra|miniatura|Iconòstasis del monestir La festivitat principal del monestir és Pentecosta, en honor a la Santíssima Trinitat. A prop del monestir es troben també la cascada de Varovets, de 15 metres d'alçada, i la font càrstica del mateix nom.
Referències
Etropole Categoria:Província de Sofia