En arqueogenètica, el terme caçadors-recol·lectors orientals, també dits a vegades caçadors-recol·lectors d'Europa oriental i caçadors-recol·lectors de l'est d'Europa, constitueixen un component ancestral distintiu que representa els caçadors-recol·lectors de l'Europa oriental.Haak, Wolfgang; Lazaridis, Iosif; Patterson, Nick; Rohland, Nadin; Mallick, Swapan; Llamas, Bastien; Brandt, Guido; Nordenfelt, Susanne; Harney, Eadaoin; Stewardson, Kristin; Fu, Qiaomei (juny 1, 2015). "Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe". Nature. 522 (7555): 207–211. doi:10.1038/nature14317. ISSN 1476-4687. PMC 5048219. PMID 25731166.

El perfil genètic dels caçadors-recol·lectors orientals deriva sobretot de l'ascendència dels euroasiàtics septentrionals antics, que fou introduïda des de Sibèria, amb una barreja secundària i menor dels caçadors-recol·lectors occidentals. La relació, però, entre els components ancestrals d'euroasiàtics septentrionals antics i caçadors-recol·lectors orientals encara no es comprén bé a causa de la falta de mostres que puguen cobrir la bretxa espaciotemporal.

Durant el Mesolític, els caçadors-recol·lectors orientals habitaren una àrea que s'estenia des de la mar Bàltica fins als Urals i cap avall fins a l'estepa Ponticocaspiana. Juntament amb els caçadors-recol·lectors escandinaus i els caçadors-recol·lectors occidentals, els caçadors-recol·lectors orientals van constituir un dels tres grups genètics principals en el període postglacial de l'holocé primerenc europeu. La frontera entre els caçadors-recol·lectors occidentals i els orientals coincidia des del baix Danubi, cap al nord al llarg dels boscos occidentals del Dniéper cap a l'oest de la mar Bàltica.

Durant el Neolític i l'Eneolític primerenc, durant el IV mil·lenni ae, els caçadors-recol·lectors orientals de l'estepa Ponticocaspiana es barrejaren amb els caçadors-recol·lectors del Caucas i la població resultant, quasi meitat per meitat, formaren el grup genètic conegut com a pastors de l'estepa occidental. Es creu que les poblacions de pastors de l'estepa occidental, estretament relacionades amb les persones de la Cultura iamna, van emprendre una migració massiva que dugué a l'expansió de les llengües indoeuropees en gran part d'Euràsia.

Recerca miniatura|Esquema de la formació dels caçadors-recol·lectors orientals, per una ascendència principal d'euroasiàtics septentrionals antics i una mescla menor de pastors de l'estepa occidental miniatura|Genèticament, els caçadors-recol·lectors orientals (roig) estaven més estretament relacionats amb els euroasiàtics septentrionals antics (rosa) Haak et al. (2015) van identificar els caçadors-recol·lectors orientals com un grup genètic distintiu en només dos hòmens. L'home caçador-recol·lector oriental de Samara (datat del c. 5650–5550 ae) duia l'haplogrup del cromosoma Y R1b1a1a* i l'haplogrup mitocondrial U5a1d. L'altre, soterrat a Carèlia (datat aprox. del 5500-5000 ae) duia l'haplogrup Y R1a1 i l'haplogrup mitocondrial C1g. Els autors de l'estudi també identificaren un grup de pastors de l'estepa occidental i un grup de caçadors-recol·lectors escandinaus, intermedi entre els pastors i els caçadors-recol·lectors orientals. Van suggerir que aquests darrers albergaven una ascendència mixta d'euroasiàtics septentrionals antics i pastors de l'estepa occidental. Els investigadors han proposat diversos models de proporció de barreja per als caçadors-recol·lectors orientals a partir de pastors de l'estepa occidental i euroasiàtics septentrionals antics. Posth et al. (2023) van trobar que la majoria dels caçadors-recol·lectors orientals tenien un 70% d'ascendència d'euroasiàtics septentrionals antics i un 30% de pastors de l'estepa occidental. És probable que l'ascendència dels pastors no provinga directament dels grups Oberkassel i Villabruna, sinó d'una població relacionada i encara no mostrejada de l'epigravettià. L'alta contribució dels antics eurasiàtics del nord també s'evidencia en una subtil afinitat dels caçadors-recol·lectors orientals amb l'humà de Tianyuan de fa 40.000 anys del nord de la Xina i amb altres asiàtics orientals i del sud-est asiàtic, i això s'explica pel flux genètic d'una font relacionada amb Tianyuan en la línia d'euroasiàtics septentrionals antics (representada per Mal'ta i Afontova Gora 3), que més tard contribuirà a la formació dels caçadors-recol·lectors orientals. La formació del component ancestral dels caçadors-recol·lectors orientals degué ocórrer fa entre 13.000 i 15.000 anys. Les restes associades a aquests pertanyien sobretot als haplogrups del cromosoma Y R1 amb una freqüència menor de l'haplogrup J i Q. El seu ADN mitocondrial pertanyia sobretot als haplogrups U2, U4, U5, i C1 i R1b. El flux genètic d'una font similar a l'est asiàtic cap als caçadors recol·lectors orientals degué contribuir un 9,4% (4,4% – 14,7%).

Els caçadors-recol·lectors orientals poden haver-se barrejat amb "una font d'Orient Pròxim similar als armenis", i això formà la Cultura iamna ja en l'Eneolític (5200-4000 ae). Es va trobar que els pobles de la cultura iamna eren una mescla de caçadors-recol·lectors orientals i una "població relacionada amb l'Orient Pròxim". Durant el III mil·lenni ae, el poble iamna va emprendre una expansió massiva a Europa, que alterà significativament el panorama genètic del continent. L'expansió donà lloc a cultures com la ceràmica cordada i potser fou la font de la distribució de les llengües indoeuropees a Europa.

Els pobles de la Cultura de Kunda mesolítica i la Cultura de Narva de l'est del Bàltic eren una mescla de pastors de l'estepa occidental i caçadors-recol·lectors orientals, amb una afinitat més pròxima amb els pastors. Les mostres del Mesolític i Neolític a Ucraïna s'agruparen estretament entre els pastors de l'estepa occidental i els caçadors-recol·lectors orientals, i això indica una continuïtat genètica en els ràpids del Dniéper durant un període de 4.000 anys. Les mostres ucraïneses pertanyien exclusivament a l'haplogrup matern U, que es troba en un 80% de totes les mostres de caçadors-recol·lectors europeus.

Les persones de la Cultura de la ceràmica de la pinta de l'est del Bàltic tenien un 65% d'ascendència els caçadors-recol·lectors orientals. Això contrasta amb els caçadors-recol·lectors anteriors de la zona, que estaven més estretament relacionats amb els pastors de l'estepa occidental. Això es demostrà usant una mostra d'ADN-Y extreta d'un individu de la Cultura de la ceràmica de la pinta. Aquesta pertanyia al R1a15-YP172. Les quatre mostres d'ADNmt extretes constituïen dues mostres d'U5b1d1, una mostra d'U5a2d i una mostra de U4a.

Günther et al. (2018) van analitzar 13 pastors de l'estepa occidental i van trobar que tots tenien ascendència de caçadors-recol·lectors orientals. En general, els pastors de l'oest i nord d'Escandinàvia tenien més ascendència de caçadors-recol·lectors orientals (aprox. 49%) que els individus d'Escandinàvia oriental (aprox. 38%). Els autors suggeriren que els pastors eren una mescla de pastors de l'estepa occidental que havien migrat a Escandinàvia des del sud, i de caçadors-recol·lectors orientals que després migraren a Escandinàvia des del nord-est al llarg de la costa de Noruega. Els pastors de l'estepa occidental mostraren freqüències més altes de variants genètiques que causen pell clara (SLC45A2 i SLC24A5) i ulls clars (OCA/Herc2) que els pastors de l'estepa occidental i caçadors-recol·lectors orientals. miniatura|Ascendència genètica residual de caçadors-recol·lectors europeus durant el Neolític europeu, entre aprox. 5500~3000 ae Els membres de la Cultura de Kunda i la de Narva també estaven més relacionats amb els pastors de l'estepa occidental, mentre que la Cultura de la ceràmica de la pinta estava més relacionada amb els caçadors-recol·lectors orientals. Les àrees del nord i est de l'est del Bàltic estaven més relacionades amb els caçadors-recol·lectors orientals que les àrees del sud. Aquests últims, igual que els pastors de l'estepa occidental i els caçadors-recol·lectors bàltics, portaven altes freqüències dels al·lels derivats per a SLC24A5 i SLC45A2, que codifiquen per a la pell clara.

Mathieson et al. (2018) analitzaren la genètica d'un gran nombre d'esquelets de l'est prehistòric d'Europa. Trenta-set mostres provenien de la Ucraïna mesolítica i neolítica (9500-6000 ae). Se'n classificaren com a intermèdies entre caçadors-recol·lectors orientals i pastors de l'estepa occidental. Els hòmens pertanyien exclusivament als haplotips R (en concret subclades de R1b1 i R1a) i els haplotips I (subclades d'I2). L'ADN mitocondrial pertanyia quasi exclusivament a U (particularment subclades d'U5 i U4).

Es van analitzar un gran nombre d'individus del Cementeri de Zvejnieki, que pertanyien sobretot a la Cultura de Kunda i a la de Narva a l'est del Bàltic. Aquests individus eren sobretot d'ascendència de pastors de l'estepa occidental en les fases inicials, però amb el temps l'ascendència de caçadors-recol·lectors orientals s'hi feu predominant. L'ADN-Y d'aquest lloc pertanyia quasi exclusivament a haplotips d'haplogrup R1b1a1a i I2a1. El ADNmt pertanyia exclusivament a l'haplogrup U (en concret subclades d'U2, U4 i U5).

Quaranta individus de tres jaciments del Mesolític de les Portes de Ferro dels Balcans tenien un 85% d'ascendència de pastors de l'estepa occidental i un 15% d'ascendència de caçadors-recol·lectors orientals. Els hòmens tenien només haplotips de R1b1a i I (sobretot subclades de I2a). L'ADNmt pertanyia sobretot a U (particularment subclades d'U5 i U4).

Es va trobar que les persones de la Cultura de Cucuteni-Trypillia tenien al voltant d'un 20% d'ascendència de caçadors-recol·lectors, intermèdia entre orientals i occidentals.

Narasimshan et al. (2019) van encunyar un nou component ancestral, els caçadors-recol·lectors de Sibèria occidental, que tenien si fa no fa un 20% d'ascendència caçadors-recol·lectors orientals, un 73% d'ascendència d'euroasiàtics septentrionals antics i un 6% d'ascendència asiàtica oriental.

Possible associació amb el protoindoeuropeu primerenc Alguns sostenen que els caçadors-recol·lectors orientals podrien representar una possible font per a la llengua pre-protoindoeuropea. A diferència del poble iamna (o grups estretament relacionats), que estan associats amb els parlants del protoindoeuropeu, el poble de la Cultura del Dniéper-Donetsk, amb una alta ascendència de caçadors-recol·lectors orientals, no mostra evidència d'ascendència dels caçadors-recol·lectors del Caucas ni dels primers agricultors europeus. Tant els del Dniéper-Donetsk com els iamna porten els mateixos haplogrups paterns (R1b i I2a), la qual cosa indica que la mescla caçadors-recol·lectors del Caucas i primers agricultors europeus entre els iamna va ocórrer quan els caçadors-recol·lectors orientals es barrejaren amb dones agricultores europees i caçadores-recol·lectores del Caucas. Segons David W. Anthony, això indica que les llengües indoeuropees inicialment les parlaven els caçadors-recol·lectors orientals de l'est d'Europa.

Uns altres han suggerit que la família de llengües indoeuropees podria haver-se originat no pas a l'Europa de l'Est, sinó entre les poblacions de l'oest d'Àsia, al sud del Caucas, amb una alta ascendència de caçadors-recol·lectors del Caucas, que després absorbirien grups amb alta ascendència de caçadors-recol·lectors orientals al nord del Caucas. S'ha observat que els haplogrups poden no correlacionar-se amb els components ancestrals autosòmics i les dispersions històriques de llengües.

Aparença física miniatura|Es creu que la mutació per al cabell ros s'originà entre la població d'Afontova Gora del grup dels antics euroasiàtics del Nord al sud-centre de Sibèria