miniatura|Principals ancestres genètics dels pastors de l'estepa occidental (pastors iamna): una confluència de caçadors-recol·lectors orientals i caçadors-recol·lectors del Caucas miniatura|Esquema de les migracions indoeuropees de c. 4000 a 1000 ae segons la hipòtesi dels kurgans. Es considera que aquestes migracions van expandir l'ascendència dels pastors de l'estepa occidental i les llengües indoeuropees a grans àrees d'Euràsia. En arqueogenètica, el terme pastors de l'estepa occidental o pastors esteparis occidentals es refereix a un component ancestral específic identificat per primera vegada en individus de l'estepa eneolítica al voltant del canvi del V mil·lenni abans de la nostra era, que posteriorment es va detectar en diverses poblacions antigues genèticament semblants o directament relacionades, incloses les cultures de Khvalinsk, Repin, Sredni Stog i iamna, i que es troba en nivells significatius en poblacions contemporànies d'Europa, Àsia Central, Àsia del Sud i Àsia Occidental. Aquesta ascendència sovint es denomina ascendència iamna (o ascendència relacionada amb la Cultura iamna) i també ascendència estepària (o ascendència relacionada amb l'estepa).
Es considera que els pastors esteparis occidentals descendeixen d'una fusió entre caçadors-recol·lectors orientals i caçadors-recol·lectors del Caucas. El component dels pastors de l'estepa occidental es modela com una barreja de components ancestrals de caçadors-recol·lectors orientals i caçadors-recol·lectors del Caucas en proporcions si fa no fa iguals, amb la majoria de la contribució de l'haplogrup de l'ADN del cromosoma Y provinent dels caçadors-recol·lectors orientals. Els haplogrups d'ADN del cromosoma Y dels pastors de l'estepa occidental no són uniformes; els individus de la Cultura iamna pertanyen sobretot a l'haplogrup R1b-Z2103, amb una minoria de I2a2, mentre que entre els de la Cultura de Khvalinsk anterior predominava l'haplogrup R1b, tot i que també n'hi havia haplogrups R1a, Q1a, J i I2a2. En la Cultura de la ceràmica cordada, posterior, hi ha una alta ancestralitat relacionada amb els pastors de l'estepa occidental, els individus masculins d'aquesta cultura pertanyien principalment a l'haplogrup R1b en les primeres mostres, tot i que l'haplogrup R1a-M417 s'hi va fer predominant amb el temps.
Al voltant del 3000 ae, individus de la Cultura iamna o d'un grup estretament relacionat amb ells, amb alts nivells d'ascendència dels pastors de l'estepa occidental i una mica de mescla addicional amb agricultors neolítics, es van expandir massivament per tota Euràsia occidental i central, que hauria dut a la dispersió de moltes llengües indoeuropees segons la majoria dels lingüistes, arqueòlegs i genetistes contemporanis. L'ascendència dels pastors de l'estepa occidental d'aquest període es coneix sovint com a ascendència de l'edat de bronze primerenca i mitjana de l'estepa.
Aquesta migració està vinculada amb l'origen de la Cultura de la ceràmica cordada, els membres de la qual tenien un 75% d'ascendència de pastors de l'estepa occidental, com de la Cultura del vas campaniforme ("grup oriental"), els membres del qual tenien al voltant d'un 50% d'ascendència d'aquests pastors, tot i que les relacions exactes entre aquests grups són incertes. ()
L'expansió dels pastors de l'estepa occidental va resultar en la disminució notòria de l'ADN-Y dels primers agricultors europeus del patrimoni genètic europeu (en algunes regions com Gran Bretanya la disminució en suposà la substitució quasi completa), i alterà significativament el paisatge cultural i genètic d'Europa. Durant l'edat del bronze, els individus de la Cultura de la ceràmica cordada que tenien una mescla significativa procedent d'Europa central van tornar a l'estepa, i formaren la Cultura de Sintaixtà i un tipus d'ascendència de pastors de l'estepa occidental sovint referit com a "ancestralitat de l'edat del bronze mitjana a tardana de l'estepa" o "ancestralitat relacionada amb la Cultura de Sintaixtà".
La població moderna d'Europa es pot definir assumint que es tracta d'una barreja de caçadors-recol·lectors occidentals, primers agricultors europeus i pastors de l'estepa occidental. Segons un estudi del 2024, l'ancestralitat dels pastors de l'estepa occidental arriba al màxim a Irlanda, Islàndia, Noruega i Suècia. A Àsia meridional, arriba al màxim entre els bramans, bhumihar, ror, jat i els kalash. Els yaghnobis moderns, un poble iranià oriental, i en menor mesura els tadjiks moderns, mostren continuïtat genètica amb els indoiranians de l'edat del ferro a Àsia central i poden usar-se com a referència per a l'origen de l'"ascendència estepària" entre molts grups d'Àsia central i l'Orient Mitjà. miniatura|Migració dels pobles relacionats amb iamna, segons Anthony (2007), (2017); Narasimhan et al. (2019); Nordqvist & Heyd (2020): miniatura|Proporcions de mescla de les poblacions iamna. Combinaven ancestres de caçadors-recol·lectors orientals (0.6 blau clar), caçadors-recol·lectors del Caucas (0.6 verd), neolítics d'Anatòlia (0.6 taronja) i caçadors-recol·lectors occidentals (0.6 blau marí)
Noms i definició L'"ancestralitat estepària" es pot classificar en almenys tres grups diferents. En la forma més simple i primerenca, és una barreja de dos components ancestrals molt divergents: una població relacionada amb els caçadors-recol·lectors orientals, els habitants originaris de l'estepa europea del mesolític, i una població relacionada amb els caçadors-recol·lectors del Caucas que es va expandir cap al nord des de l'Orient Pròxim. Aquest perfil d'ascendència es coneix com a ascendència de l'"estepa eneolítica" o "ancestralitat pre-iamna", i està representat per individus antics dels jaciments de Khvalinsk II i Progress 2. Aquests individus són cronològicament intermedis entre els caçadors-recol·lectors orientals i la posterior població iamna, i presenten proporcions molt variables d'ascendència de caçadors-recol·lectors del Caucas.
La població de la Cultura iamna posterior es pot descriure com una mescla de poblacions relacionades amb caçadors-recol·lectors orientals i caçadors-recol·lectors del Caucas, amb una contribució addicional d'agricultors anatòlics (aprox. 14%) i una mica de mescla amb caçadors-recol·lectors occidentals. Alternativament, la població iamna es pot descriure com una barreja d'ascendències de caçadors-recol·lectors orientals, del Caucas, i calcolítica iraniana. Aquest perfil ancestral no es troba pas en les poblacions de l'estepa eneolítica, ni en les poblacions de la Cultura de Maikop de l'estepa. A més dels individus de la Cultura iamna, una ancestralitat molt similar també es troba en individus de la propera Cultura d'Afanasevo a prop del Massís de l'Altai i en la Cultura Poltavka de l'estepa de l'edat del bronze mitjana. Aquest component genètic s'associa a l'edat del bronze primerenca a mitjana procedent de l'estepa, o ascendència relacionada amb els iamna.
Les expansions de poblacions relacionades amb els iamna cap a Europa oriental i central van resultar en la formació de poblacions amb mescla d'ancestralitat de l'estepa i d'agricultors europeus primerencs, com els individus de les antigues cultures de la ceràmica cordada i del vas campaniforme. En la Cultura de la ceràmica cordada oriental, el grup Fatianovo-Balànove pot haver estat la font d'una migració de retorn cap a l'estepa i més cap a l'est, que derivà en la formació de les cultures Srubnaya, Sintaixtà i Andrónovo. El grup genètic representat per individus antics d'aquestes cultures es coneix com a "ascendència de l'edat del bronze mitjana a tardana procedent de l'estepa".
Orígens i expansió Eneolític de l'estepa La ubicació exacta de la formació inicial de l'ascendència de l'anomenada "estepa eneolítica", que pot descriure's com una mescla relativament simple de poblacions de caçadors-recol·lectors orientals i de l'Orient Pròxim (relacionades amb els del Caucas), continua sent incerta. La mescla entre poblacions amb ascendència d'Orient Pròxim i els caçadors-recol·lectors orientals en l'estepa ponticocaspiana havia començat cap al V mil·lenni ae, almenys 1.000 anys abans de la Cultura iamna.
Aquesta primerenca ancestralitat "pre-iamna" fou detectada per primera vegada en individus eneolítics en el Cementeri de Khvalinsk II i directament al nord de les muntanyes del Caucas al jaciment arqueològic Progress 2; aquesta ascendència també es detecta en individus de la Cultura de Maikop de l'estepa, tot i que amb una mescla addicional semblant a la de Sibèria i les poblacions indígenes americanes.
Els individus de Khvalinsk constitueixen una població genèticament heterogènia, amb alguns més similars als caçadors-recol·lectors orientals i uns altres més propers a la posterior població de la Cultura iamna. En mitjana, aquests individus poden descriure's com unes tres quartes parts de caçadors-recol·lectors orientals i una quarta part d'ascendència de l'Orient Pròxim. Aquests tres individus pertanyen als haplogrups del cromosoma Y de tipus R1a (que no es troba en tombes d'elit de iamna posteriors), R1b i Q1a, dels quals els dos primers es troben en les poblacions de caçadors-recol·lectors orientals precedents, i això indica una continuïtat amb la població caçadora-recol·lectora oriental anterior.
Tres individus del jaciment Progress 2 als contraforts al nord del Caucas també presenten una ancestralitat relacionada amb caçadors-recol·lectors orientals i caçadors-recol·lectors del Caucas, i són genèticament semblants als individus eneolítics de Khvalinsk II, però amb nivells més alts d'ascendència relacionada amb caçadors-recol·lectors del Caucas, que són comparables a la posterior població iamna.
L'arqueòleg David Anthony pensa que la xarxa d'aparellament de Khvalinsk/Progress-2, situada entre l'àrea mitjana del Volga i els contraforts del nord del Caucas, constitueix un "plausible ancestre genètic de iamna".
Edat de bronze primerenca a mitjana de l'estepa miniatura|Esquema de les migracions indoeuropees des d'aproximadament el 3000 ae fins al 800 ae Els primers individus iamna, la població d'Afanasevo i els individus de les cultures de Poltavka i les catacumbes que van seguir als iamna a l'estepa conformen un grup genèticament quasi indistingible, portador sobretot d'haplogrups d'ADN-Y R1b amb una minoria de I2a.
Quan es van publicar les primeres seqüències genòmiques completes de membres de la Cultura iamna el 2015, es deia que els individus iamna no tenien ascendència d'agricultors anatòlics, però després d'estudis més amplis, ara s'acorda que els iamna tenien aproximadament un 14% d'ascendència d'agricultors anatòlics, juntament amb un petit component de caçadors-recol·lectors occidentals, que no estava pas present en els individus de l'estepa eneolítica anterior.
Les poblacions reals involucrades en la formació del grup iamna continuen sent incertes. Els models proposats han inclòs una mescla d'una població de caçadors-recol·lectors orientals/caçadors-recol·lectors del Caucas amb agricultors europeus cap a l'oest (com els de la Cultura de la ceràmica globular o una població genèticament similar), una mescla bidireccional de caçadors-recol·lectors orientals amb una població eneolítica d'Iran, i una mescla tridireccional de caçadors-recol·lectors orientals, caçadors-recol·lectors del Caucas i poblacions eneolítiques d'Iran.