El Hukou (xinès tradicional:戶口; xinès simplificat: 户口; pinyin: hùkǒu) (lit."individu de la llar") és un sistema de registre de llars utilitzat a la República Popular de la Xina. El sistema en si mateix s'anomena més correctament huji (xinès: 户籍; lit. "origen de la llar"), i té els seus orígens a l'antiga Xina; el hukou és el registre d'un individu al sistema. Un registre de llar identifica oficialment una persona com a resident permanent d'una zona urbana o rural i inclou informació d'identificació com ara el nom, els pares, el cònjuge, la data de naixement, l'adreça, i religió, Un hukou també pot referir-se a un registre familiar en molts contextos, ja que el registre de llars (xinès simplificat: 户口簿; xinès tradicional: 戶口簿; pinyin: hùkǒu bù) s'emet per família i normalment inclou els naixements, defuncions, matrimonis, divorcis i mudances de tots els membres de la família.
En la versió de 2022, el hukou compleix tres funcions principals: el control de la migració interna, la gestió de la protecció social i la preservació de l'estabilitat social. El control de la migració interna és el primer objectiu del sistema hukou. Cada ciutadà ha de ser registrat en néixer, de manera similar a com funciona un cens. El registre, que és el mateix hukou, conté la informació demogràfica bàsica de cada individu, que inclou: Estatus urbà o rural; Adreça legal; Sector d'activitat; Religió; i Descripció física.
El sistema prové en part dels antics sistemes de registre de llars. El sistema també va influir en sistemes similars dins de les estructures d'administració pública dels països veïns de l'Àsia oriental, com ara el Japó (koseki) i Corea (hoju), així com el país del sud-est asiàtic, Vietnam (hộ khẩu). A Corea del Sud, el sistema hoju va ser abolit el gener de 2008. Tot i que no tenen cap relació en origen, la propiska a la Unió Soviètica i el registre de residents a Rússia tenien un propòsit similar i van servir de model per al sistema hukou de la Xina moderna.
A causa de la seva connexió amb els programes socials proporcionats pel govern, que assigna beneficis basats en l'estatus de residència agrícola i no agrícola (sovint anomenat rural i urbà), el sistema hukou de vegades es compara amb una forma de sistema de castes.Trust and Distrust: Sociocultural Perspectives", p. 63, by Ivana Marková, Alex Gillespie Ha estat la font de molta desigualtat durant les dècades transcorregudes des de l'establiment de la República Popular de la Xina el 1949, ja que els residents urbans rebien beneficis que anaven des de la pensió de jubilació fins a l'educació i l'atenció mèdica, mentre que els ciutadans rurals sovint es trobaven sols. Des del 1978, el govern central ha dut a terme reformes menors del sistema en resposta a les protestes i a un sistema econòmic canviant.
Nomenclatura El nom formal del sistema és huji. Dins del sistema huji, un hukou és l'estatus de residència registrat d'un individu concret en aquest sistema. Tanmateix, el terme hukou s'utilitza col·loquialment per referir-se a tot el sistema, i ha estat en la seva traducció a l'anglès. el terme per referir-se tant al sistema huji com al hukou d'un individu.
Registre de llars a la Xina continental miniatura|Un exemplar del document de registre del hukou. La comissaria de policia local tenia una còpia d'aquests registres al seu registre central. El sistema hukou té orígens a la Xina que es remunten a temps antics, però el sistema en la seva forma actual va sorgir amb el Reglament de Registre de Hukou de la República Popular de la Xina de 1958. miniatura|Pàgines interiors del document de registre del hukou En una primera etapa cada ciutadà es classificava en un hukou agrícola o no agrícola (comunament anomenat rural o urbà) i es classificava encara més per la ubicació d'origen. Aquesta estructura organitzativa doble estava vinculada a la política social, i els residents que tenien l'estatus de hukou no agrícola (és a dir, urbà) rebien beneficis que no estaven disponibles per als seus homòlegs rurals, i viceversa.Chan, K. W. (2015). Five Decades of the Chinese Hukou System. In Handbook of Chinese Migration: Identity and Wellbeing (p. 23-47). Northampton, MA: Edward Elgar Publishing, Inc.
La migració interna també estava estrictament controlada pel govern central, i només en les últimes dècades aquestes restriccions s'han relaxat. Si bé aquest sistema ha jugat un paper important en el ràpid creixement econòmic de la Xina, el hukou també ha promogut i agreujat l'estratificació social i ha contribuït significativament a la privació de molts dels treballadors rurals de la Xina. miniatura|Pàgina interior A partir de la decada del 2000, s'han pres mesures per pal·liar les desigualtats promulgades pel sistema hukou, amb les reformes importants més recents anunciades al març i juliol de 2014, que incloïen una disposició que eliminava la divisió entre l'estatus de hukou agrícola i no agrícola.
Justificació del sistema En la seva legislació original, el sistema hukou es justificava com a creat per
"...mantenir l'ordre social, protegir els drets i interessos dels ciutadans i servir a l'establiment del socialisme".
El govern central afirmava que, com que les zones rurals tenien una major capacitat per absorbir i utilitzar l'excés de mà d'obra, la majoria de la població s'havia de concentrar en aquestes regions. A més, la lliure circulació de persones es considerava perillosa, ja que conduiria a la superpoblació de les ciutats i podria amenaçar la producció agrícola. Sota el sistema hukou, la població rural estava estructurada per servir de suport a la industrialització urbana, tant en la producció agrícola com en els treballadors de les empreses estatals.
El sistema hukou també tenia altres finalitats. Després d'establir la República Popular de la Xina el 1949, el Partit Comunista Xinès va promulgar polítiques basades en les nocions d'estabilitat i modernització ràpida, i el sistema hukou no va ser una excepció. Les zones urbanes han estat històricament on els règims autoritaris són més vulnerables: per combatre-ho, el govern central va donar un tracte preferencial als residents de la ciutat, amb l'esperança d'evitar aixecaments contra l'estat, sobretot en els primers anys quan era especialment susceptible a la rebel·lió. L'estructura del sistema hukou també va reforçar el poder del govern central sobre els seus ciutadans urbans: en fer que els residents de la ciutat depenguessin del govern per a tots els aspectes de la vida quotidiana, el govern central podia forçar l'obediència dels individus problemàtics.
Els esforços del govern central per contenir la migració han estat un factor important en el ràpid desenvolupament de l'economia xinesa. El seu control estricte de la migració a les zones urbanes ha ajudat a prevenir l'aparició d'una sèrie de problemes als quals s'enfronten molts altres països en desenvolupament.
Per exemple, l'aparició de barris marginals fora de les zones urbanes a causa d'una afluència massiva de persones que busquen feina no ha estat un problema, ni tampoc les males condicions de salut a causa de l'alta densitat de població. Iindependentment de les seves altres imperfeccions, la capacitat del sistema hukou per mantenir l'estabilitat ha contribuït a l'auge econòmic de la Xina.
Història miniatura|Documents precursors del sistema hukou es van utilitzar durant la dinastia Qing per controlar individus i recaptar fons per a la guerra. El llegat del sistema hukou xinès es remunta a l'era predinàstica, ja al segle XXI aC. En les seves primeres formes, el sistema de registre de llars s'utilitzava principalment amb finalitats fiscals i de reclutament, així com per regular la migració. Dos models primerencs del sistema hukou van ser els sistemes xiangsui i baojia. El sistema xiangsui, establert sota la dinastia Zhou Occidental (c. segles XI-VIII aC), es va utilitzar com a mètode per organitzar i categoritzar el terreny urbà i rural. La funció del sistema baojia, propagat pel senyor Shang Yang del segle IV aC, era crear un sistema de responsabilitat dins dels grups de ciutadans: si una persona del grup violava les normes estrictes vigents, tots els membres del grup en patien. Aquesta estructura es va utilitzar i ampliar posteriorment durant la dinastia Qin (221-207 aC) amb finalitats fiscals, de control de la població i de reclutament.
Segons l'Examen de Hukou a Wenxian Tongkao publicat el 1317, hi havia un ministre de gestió de la població durant la dinastia Zhou anomenat Simin (xinès: 司民), que era responsable de registrar naixements, defuncions, emigracions i immigracions. Els Ritus de Zhou assenyalen que es guardaven tres còpies de documents en llocs diferents. Les divisions administratives de la dinastia Zhou eren funció de la distància a la capital de l'estat. La divisió superior més propera a la capital es deia Dubi (xinès: 都鄙), la divisió superior a les zones més distants es deia Xiang (xinès: 鄉) i Sui (xinès: 遂). Les famílies s'organitzaven sota el sistema Baojia.Jason Young. China's Hukou System: Markets, Migrants and Institutional Change. Palgrave Macmillan. p. 30.Fan Zhang. China's Urbanization and the World Economy. Edward Elgar Publishing. p. 29
Guan Zhong, primer ministre de l'estat de Qi al segle VII aC, va imposar diferents polítiques fiscals i de reclutament a diferents zones.Guanzi A més, Guan Zhong també va prohibir la immigració, l'emigració i la separació de famílies sense permís.Guanzi 2 Al Llibre del Senyor Shang, Shang Yang també va descriure la seva política de restricció de les immigracions i les emigracions.Guanzi 3
Xiao He, el primer canceller de la dinastia Han, va afegir el capítol de Hu (en xinès: 户律, "Codi de les llars") com un dels nou codis legals bàsics de Han (en xinès: 九章律), i va establir el sistema hukou com a base dels ingressos fiscals i el servei militar obligatori.
La primera codificació formal del sistema hukou va sorgir al final de la dinastia Qing (1644–1912) amb la Llei Huji de 1911. Tot i que nominalment el moviment era lliure segons aquest estatut, es requeria el registre dels individus amb el govern, i el govern l'utilitzava per perseguir les forces comunistes i com a base per a la tributació del finançament de les guerres. La llei també va ampliar el sistema baojia i tenia com a objectiu establir una sensació d'estabilitat.
En el període posterior a la caiguda de la dinastia Qing, la Xina va ser governada per diversos actors, cadascun dels quals utilitzava algun sistema d'identificació domèstica o personal. Durant l'ocupació japonesa, els japonesos van emprar un sistema utilitzat per identificar els que estaven sota el seu govern i per finançar el seu esforç bèl·lic. De la mateixa manera, el Guomintang va utilitzar el sistema per controlar les activitats dels seus oponents, el Partit Comunista Xinès, i el Partit Comunista Xinès al seu torn va utilitzar un sistema anomenat lianbao, que agrupava les famílies en grups de cinc per ajudar a rastrejar i impedir els contrarevolucionaris.
1949–1978: Era maoista En el moment de la seva fundació el 1949, la República Popular de la Xina era una nació altament agrícola. Al voltant del 89% dels seus ciutadans vivien a zones rurals: uns 484 milions residien al camp, en comparació amb uns 58 milions a la ciutat.Duan, C., Gao, S., & Zhu, Y. (n.d.). The Phenomenon of Internal Migration in China. In Chinese Migration and Families-at-Risk (p. 14-36). Cambridge Scholars Publishing. Tanmateix, amb els esforços per augmentar la industrialització i l'ajuda soviètica (156 projectes), cada cop més residents rurals van acudir a les ciutats a la recerca de millors oportunitats econòmiques: entre 1957 i 1960, hi va haver un augment del 90,9% de la força laboral urbana.