és una astrofísica i meteoròloga catalana, experta en climatòlogia i radiació solar. Ha treballat entre altres, a l'Agència Espacial Europea (ESA), en el grup d'explotació de satèl·lits de teledetecció.
Biografia Filla d'un enginyer tèxtil paraguaià, d'origen català, i d'una modista de Riudarenes, instal·lats a Granollers, va estudiar Ciències físiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1970, amb la tesi Estudio de la radiación solar global en Barcelona.
Després de ser professora ajudant de la càtedra de Física atmosfèrica de la Universitat de Barcelona (Departament d'Astronomia i Meteorologia). El 1976 es va traslladar a Madrid per fer-se càrrec del grup Atmosfera Neutra de la Comisión Nacional de Investigación del Espacio, situat a l'Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial (Torrejón de Ardoz). El 1978, després de doctorar-se a la Universitat de Barcelona amb la tesi Contribución a la climatología de la radiación solar global en Españaes va traslladar a Reading (Regne Unit), al Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini. Les seves activitats es van centrar en el diagnòstic global de l'atmosfera per mètodes numèrics.
El 1983 va treballar a Frascati (Roma) a l'Agència Espacial Europea, en el grup d'explotació de satèl·lits de teledetecció. El 1994 va ser anomenada cap de missió dels satèl·lits meteorològics fets per l'ESA (Meteosat de Segona Generació M S G i MetOp),a París, durant cinc anys, i després novament a Itàlia. També es va ocupar de les relacions amb els futurs usuaris d'aquests satèl·lits i va mantenir contactes amb organismes internacionals, com ara l'Organització Meteorològica Mundial, l'Eumetsat, la UNESCO, l'ECMWE, o el Grup de Coordinació de Satèl·lits Meteorològics, havent publicat més de cinquanta artícles sobre aquests temes.
En diverses entrevistes ha explicat l'abast i la importància de les tasques professionals que ha portat a terme, així com les innovacions que s'han produït en la recerca i les aplicacions de la teledetecció. És membre de l'Associació Catalana de Meteorologia, Asociación Meteorológica Española, Asociación Española de Teledetección, Asociación Española de Climatología, Real Sociedad Española de Física de España i Royal Meteorological Society. També ha representat l'ESA a lEuropean Meteorological Society.
El 2025, en el marc de les XXXI jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, va ser lliurada la medalla de l'Associació Catalana de Meteorologia a Evangelina Oriol Pibernat per la seva valuosa contribució a la detecció meterològica en l'àmbit europeu.
Bibliografia Contribución a la climatología de la irradiación solar en España. Tesi doctoral dirigida per Manuel Puigcerver Zanón, Universitat de Barcelona, 1978. Publicada a Edicions de la Universitat de Barcelona, 1979. B 41055-1979. El ERS-1 al cabo de dos años de puesta en órbita: Experiencias y perspectivas. En Ordenación del territorio y medio marino: V Reunión científica de la asociación española de teledetección. Las Palmas de Gran Canaria 10, 11 y 12 de noviembre de 1993, 1998, , págs. 23-32. La teledetección en la ESA: una sólida base para proyectos futuros. En Teledetección: usos y aplicaciones / José Luis Casanova (ed. lit.), María Julia Sanz Justo (ed. lit.), 1997, , págs. 515-520. Gerd Dieterle, Rob Oremus, Eva Oriol-Pibernat, Meteosat Second Generation (MSG): New Horizons for Weather and Climate, ESA bulletin 112 - november 2002, p. 68-69. El paper de l'ESA en el camp de la meteorologia satel·litària, IX Jornades de Meteorologia, Barcelona, 28, 29 i 30 de novembre de 2003, Associació Catalana de Meteorologia. La observación mundial del medio ambiente y perspectivas, Jornadas sobre Ingeniería del Medio Ambiente: [Palma de Mallorca, 24-25 noviembre de 2003], 2004, , págs. 205-212.
Referències
Categoria:Físics catalans del sud contemporanis Categoria:Agència Espacial Europea Categoria:Granollerins Categoria:Científics del Vallès Oriental Categoria:Meteoròlegs catalans del sud Categoria:Nascuts el 1947