miniatura|Acta de la Cort General de Catalunya celebrada a Cervera, datada el 19 de desembre de 1359. En aquesta cort foren nomenats els diputats encarregats d'administrar el donatiu concedit al rei, entre els quals Berenguer de Cruïlles.

La Cort de Cervera de 1359 fou una Cort General de Catalunya celebrada sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, en el context de la guerra dels dos Peres entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. La convocatòria, que passà per Vilafranca del Penedès i Tarragona abans d'establir-se a Cervera, estigué marcada per la necessitat de finançar l'esforç militar de la monarquia.

La Cort tingué una especial transcendència institucional perquè reglamentà amb una amplitud sense precedents les funcions dels diputats encarregats de recaptar i administrar l'ajuda concedida al rei pels tres braços. La historiografia considera aquesta diputació un pas decisiu en la formació de la Diputació del General de Catalunya, antecedent històric de la Generalitat de Catalunya, encara que el 1359 no es concebés encara com una institució permanent.

Entre els diputats del braç eclesiàstic fou elegit Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, que la tradició institucional i historiogràfica posterior considera el primer president de la Generalitat de Catalunya.

Context La Cort se celebrà durant la guerra dels dos Peres, iniciada el 1356 entre Pere el Cerimoniós i Pere I de Castella. El conflicte obligà la Corona d'Aragó a sostenir un considerable esforç militar en diversos fronts, especialment a Aragó i al País Valencià, mentre el patrimoni reial es trobava fortament endeutat. El monarca necessitava, per tant, recórrer reiteradament a les corts per obtenir ajudes extraordinàries.

La convocatòria de 1359 tingué un caràcter itinerant. La documentació historiogràfica la identifica com la Cort de Vilafranca del Penedès-Tarragona-Cervera, i les sessions acabaren concentrant-se a Cervera. A la vila, la Cort es reuní a l'església de Sant Bernat de la casa delmera del monestir de Santes Creus. S'hi tractaren i aprovaren 27 constitucions o lleis generals, i el 19 de desembre de 1359 s'estengué una de les actes principals que s'ha conservat a l'arxiu comarcal de Cervera.

Acords La Cort de Cervera desenvolupà una activitat que anà més enllà de la concessió de recursos per a la guerra. Entre les 27 constitucions aprovades hi hagué disposicions relatives a l'administració de justícia i a l'exercici de les professions jurídiques.

Una de les disposicions més destacades fou la constitució Confirmantes insuper, per la qual s'establia que els juristes que volguessin exercir d'advocats, jutges o assessors havien de posseir els llibres ordinaris del dret civil romà o del dret canònic i acreditar que havien estudiat dret durant almenys cinc anys en un estudi general. La disposició reflectia la consolidació del dret comú en la pràctica jurídica catalana del segle XIV.

La Cort ordenà també un fogatge general de Catalunya destinat a repartir la contribució. La informació conservada és incompleta, però el recompte havia de proporcionar la base fiscal necessària per repartir les contribucions entre els diferents territoris i comunitats.

El principal problema que havia de resoldre la Cort era el finançament de la guerra amb Castella. El donatiu demanat per Pere el Cerimoniós fou considerablement superior als que s'havien concedit en altres ocasions, i els braços condicionaren l'aportació a l'existència d'un sistema propi de recaptació i administració dels recursos. Segons l'historiador Narcís Feliu de la Penya, Barcelona aportà 340 cavalls, quatre galeres armades amb la guarnició necessària i 30.000 lliures, mentre que Tortosa contribuí amb 5.000 florins i 200 ballesters. Altres universitats també efectuaren aportacions en funció dels seus fogatges.

La Diputació del General Les corts catalanes ja havien creat anteriorment comissions temporals encarregades de recaptar els donatius concedits al monarca. La primera documentada data de 1289 i aquestes delegacions es dissolien habitualment quan havien acabat la seva funció. La situació canvià progressivament durant el regnat de Pere el Cerimoniós, quan les necessitats militars i fiscals obligaren a dotar aquestes comissions de més continuïtat i atribucions.

A Cervera es nomenaren dotze diputats, quatre per cadascun dels tres braços. Els representants del Braç Reial rebien en aquell moment habitualment la denominació d'«administradors». A més, cadascun dels braços designà quatre consellers dels diputats, de manera que la nova estructura disposava de dotze diputats o administradors i dotze consellers.

Braç Diputats o administradors Consellers Braç eclesiàstic Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital Romeu Sescomes, paborde de Tarragona Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona Hug Desbac, bisbe d'Urgell Guillem Arnau de Patau, degà d'Urgell Galcerà de Montcorb, oficial de Girona Braç militar Bernat de Cabrera, comte d'Osona Hug de Cardona, vescomte de Cardona Ponç d'Altarriba, cavaller Ramon de Peguera, donzell Bernat de Cabrera, cavaller i pare del comte d'Osona Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig Berenguer Despujol, cavaller Ramon Arnau Sacinera, cavaller Braç reial Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida Francesc Pavia, ciutadà de Girona Pere Borró, burgès de Perpinyà Romeu de Busquets, ciutadà de Barcelona Pere de Muntanyana, ciutadà de Lleida Arnau de Messina, de Cervera Valentí Sapera, de Vilafranca del Penedès

La Cort reglamentà detalladament les facultats dels diputats. La seva funció principal era recaptar i administrar les aportacions concedides pels tres braços al rei, actuant en aquesta comesa amb independència respecte del monarca. Podien nomenar col·lectors encarregats de cobrar el donatiu per bisbats i vegueries, així com escrivans i porters, i tenien capacitat per contractar préstecs amb càrrec a l'ajuda concedida per la Cort.

Una de les facultats més significatives era que les decisions dels diputats, quan comptaven amb el consentiment dels seus consellers, podien tenir el mateix valor que les decisions adoptades per la mateixa Cort. Aquesta delegació responia a la necessitat de prendre decisions ràpides en una situació de guerra sense haver de convocar novament els tres braços.

Pocs dies després dels nomenaments, el 21 de desembre de 1359, alguns dels consellers encara reunits a Cervera autoritzaren els diputats a empenyorar part del donatiu per obtenir 60.000 florins destinats a una operació per recuperar Tarassona, ocupada pels castellans. L'episodi constitueix un dels primers exemples documentats de l'exercici efectiu de les facultats financeres que la Cort acabava d'atorgar als diputats.

Berenguer de Cruïlles Berenguer de Cruïlles era bisbe de Girona des del 1349. Procedia d'una important família nobiliària del Baix Empordà i havia desenvolupat la seva carrera a la catedral de Girona: fou canonge, cabiscol i abat de Sant Feliu abans de ser nomenat bisbe pel papa Climent VI.

La seva participació a la Cort de Cervera i l'acceptació del càrrec de diputat constitueixen les principals intervencions conegudes de Cruïlles en la política general del Principat. Com a diputat del Braç Eclesiàstic participà en l'organització de la recaptació derivada del nou fogatge i en l'administració dels recursos destinats a la guerra. A l'Arxiu Diocesà de Girona s'ha conservat documentació fiscal relacionada amb els fogatges de l'època, fet vinculat a la participació del bisbe en aquesta administració.

La consideració de Cruïlles com a primer president de la Generalitat és posterior a la mateixa Cort. El càrrec per al qual fou formalment escollit el 1359 era el de diputat del Braç Eclesiàstic, dins d'una diputació formada per diversos membres i no una presidència amb les característiques de l'actual. Tanmateix, la tradició de la mateixa Diputació del General acabà situant l'inici de la successió institucional en els diputats elegits a Cervera el 1359, i la historiografia i la Generalitat moderna han adoptat Berenguer de Cruïlles com a primer president, amb un mandat datat convencionalment entre 1359 i 1362.

Cruïlles morí a Barcelona el 1362. La seva trajectòria pública quedà, així, estretament vinculada a aquesta primera etapa de formació de la Diputació del General.

Significació institucional La Cort de Cervera no creà encara una administració concebuda explícitament com a permanent. Els diputats tenien una missió concreta vinculada al donatiu i, de fet, s'ordenà que els comptes i altres escriptures fossin destruïts una vegada acabada la seva tasca, entre altres motius per evitar que la monarquia pogués utilitzar les dades fiscals reunides pels braços per perfeccionar el seu propi sistema tributari.

Malgrat aquest caràcter inicialment temporal, les diputacions nomenades per les corts se succeïren a partir de 1359 sense els llargs intervals anteriors. Per aquest motiu, bona part de la historiografia ha considerat la Cort de Cervera el punt d'origen convencional de la Diputació del General de Catalunya.

El procés d'institucionalització continuà a la Cort de Montsó (1362-1363), en què s'establiren els impostos coneguts com a generalitats o drets del General, que gravaven, entre altres operacions, la producció i venda de teixits i les entrades i eixides de mercaderies. La consolidació de la continuïtat administrativa avançà encara més durant la Cort de Barcelona-Lleida-Barcelona-Tortosa de 1364-1365, quan la Diputació hagué d'administrar deute públic a llarg termini, fet que feia necessari mantenir una estructura estable més enllà de la durada de cada donatiu.

La importància de Cervera de 1359 rau, per tant, no en la creació immediata d'una Generalitat plenament formada, sinó en haver dotat una delegació dels tres braços de facultats fiscals, administratives i executives prou àmplies perquè es convertís en el precedent directe de la institució que s'aniria consolidant durant les dècades següents.

Referències

Cervera