Les Selves tropicals de la Polinèsia Central són una ecoregió de boscos tropicals i subtropicals pluvials de fulla ampla de la Polinèsia. Inclou el grup nord de les Illes Cook, les Illes de la Línia a Kiribati, i l'atol Johnston, l'illa Jarvis, l'atol Palmyra i l'escull Kingman, que són possessions dels Estats Units.
Geografia Totes les illes de l'ecoregió són atols, illes baixes de sorra coral·lina que envolten una llacuna central. Hi ha vuit atols habitats i nou deshabitats.
Les illes de l'ecoregió estan alineades de nord-nord-oest a sud-sud-est durant 3.400 quilòmetres (2.100 milles), creuant l'equador. El més septentrional, l'atol Johnston, es troba a 16°44′ de latitud N i 169°31′ de longitud O. El més meridional és Suwarrow a 13°16′ de latitud S i 163° 7′ de longitud O.
Teraina, Tabuaeran, Kiritimati, Malden, Starbuck, Vostok, Caroline i Flint formen part de Kiribati. Kingman Reef, l'atol de Palmyra i l'illa Jarvis són territoris dels Estats Units. Kiritimati és l'illa més gran amb 388 quilòmetres quadrats.
L'atol de Johnston es troba al nord-oest de les illes de la Línia i al sud-oest de les illes Hawaii.
Les illes Cook del nord inclouen els atols de Pukapuka, Rakahanga, Manihiki, Penrhyn i Suwarrow. Les illes Cook del sud es troben a l'ecoregió independent dels boscos tropicals humits de les illes Cook.
Clima El clima de les illes és tropical. La temperatura és càlida durant tot l'any, amb poca variació estacional. Les illes del sud i del nord es troben dins del cinturó de vents alisis i reben regularment entre 1.500 i 3.000 mm de precipitació anual. Les illes situades a 5° de latitud de l'equador reben menys de 1.000 mm anuals, amb sequeres periòdiques.
Flora La vegetació autòctona de les illes més humides és el bosc d'atols tropicals. Les espècies característiques són comunes a les zones costaneres de l'Indopacífic, i inclouen els arbres Pisonia grandis, Llorer d'Alexandria, Heliotropium foertherianum, Pandanus tectorius, Cordia subcordata i Guettarda speciosa, i els arbustos Morinda citrifolia, Scaevola taccada, Suriana maritima i Pemphia acidula.
Les illes més seques i baixes estan cobertes de plantes baixes, com ara l'herba Lepturus repens i les enfiladisses Tribulus cistoides o Portulaca lutea, amb zones d'Heliotropium foertherianum, i els matolls Pemphis acidula i Scaevola taccada.
Àrees protegides Una avaluació del 2017 va trobar que el 83% de l'ecoregió es troba en zones protegides. Supplemental material 2 table S1b. Les zones protegides inclouen:
Refugi de vida silvestre de Kiritimati Atol de Suwarrow Monument Nacional Marí del Patrimoni de les Illes del Pacífic: protegeix l'escull Kingman, l'atol Johnson, l'illa Jarvis i l'atol Palmyra.
Referències
Categoria:Ecoregions