va ser un compositor, professor de música i director d'orquestra alemany que treballava a Hongria.
Joventut Nascut en una família alemanya, el seu pare era músic i va començar a ensenyar al seu fill a tocar piano i orgue. Va aprendre a tocar el violoncel i el violí de Friebel. Va continuar els seus estudis al Gimnàs de Freiberg, on va estudiar pedagogia, mentre estudiava composició amb August Ferdinand Anacker. Més tard, va estudiar música a Leipzig, com a estudiant de Carl Ferdinand Becker. Allà va conèixer Robert Schumann, que va animar el jove artista. Les seves obres d'aquesta època mostren la influència de Mendelssohn, que treballava com a director d'orquestra a Leipzig.
Trajectòria miniatura|Tomba a Budapest de Robert Volkmann Va començar la seva carrera a Praga el 1839 com a professor de cant, i després va esdevenir mestre de música amb la família del comte Steinlein a Szemeréd. El 1842 es va traslladar a Budapest, on va esdevenir professor de música privat. Entre 1842 i 1844 va ser corresponsal a Pest del "Vienna Allgemeine Wiener Musikzeitung". El 1848 va esdevenir organista i director de cor de la sinagoga, però va dimitir el 1849. Després va treballar com a autònom, però va treballar constantment com a músic i mecenes de les arts. En aquesta època, la influència de Beethoven és més evident en les seves obres. Per aquesta època va establir una estreta amistat amb Ferenc Erkel, els germans Doppler (Ferenc i Károly) i Károly Thern. El 1850, va dedicar el seu Trio per a piano núm. 2 en si menor (Op. 5) a Franz Liszt. La composició no només va agradar a Liszt, sinó també a dos compositors de l'època coneguts per les seves agudes crítiques, Hans von Bülow i Richard Wagner.
El 1854 a Viena, tornant el 1858 a la capital hongaresa, on passà la resta de la seva vida i fou professor d'harmonia i contrapunt de l'Acadèmia Nacional, on va tenir entre altres alumnes els compositors hongaresos Vavrinecz Mauritius, Jakab Gyula MajorEnciclopèdia Espasa, Volum núm. 32, pàg. 389 ( i va fer amistat amb l'escriptor musical alemany Gustav Nottebohm. i l'alemany Benno SchoenbergerEnciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1163 () i Géza Graf Zichy.
El 1860, va escriure una fantasia per a piano per a la mort de Széchenyi (Op. 41), que es va esgotar en dos mil exemplars tres dies després de la seva publicació, però la seva interpretació pública va ser prohibida perquè conté una cita musical de Béni Szózata d'Egressy. A la dècada de 1860, va organitzar diverses vetllades de compositors, on també es van interpretar les seves simfonies (Simfonia 1, 1863; Simfonia 2, 1866). Va participar en diversos concursos de música com a jurat, juntament amb Liszt, Erkel i Mosonyi. El 1874, va rebre una invitació per ensenyar al Conservatori de Viena, però s'hi va negar i, en canvi, va esdevenir professor del primer professorat de la recentment formada Acadèmia de Música a partir de 1875, on va ensenyar composició, a partir del qual gairebé no va compondre. El 1883, va ser elegit membre de ple dret de la Reial Acadèmia Prussiana de Berlín, però va morir a l'octubre d'aquell any a Budapest.
Tot i que mai va aprendre bé l'hongarès, es refereix a si mateix com a hongarès en diverses cartes, que poden haver estat basades en la seva existència a Hongria i la seva participació activa en la vida musical local. Com va escriure a Károly Thern en la seva carta datada el 10 de gener de 1867: Tot i que algunes de les seves obres contenen elements hongaresos, va seguir conscientment l'estil del romanticisme alemany en tot moment.
Llegat Va ser enterrat al cementiri de Fiumei út (34/1-1-31). Una làpida de marbre a la façana del Budai Vigadó (1r districte, plaça Corvin) el commemora, juntament amb els seus contemporanis i amics (Ferenc Erkel, Ferenc Liszt, Ferenc Doppler i Béni Egressy). Un carrer de Pasaréten (Districte 2) porta el seu nom des de 1912, que s'estén des de Szilágyi Erzsébet fasor 65 fins a Pasaréti út 72. Abans s'anomenava Testőr utca. El seu nebot, l'historiador de la música Hans Volkmann, va recollir la seva obra i va compilar un catàleg de les seves obres.Robert Volkmann - Sein Leben und seine Werke. Leipzig, 1903.
Obra Dotat d'una gran fecunditat, abordà tots els generes, a excepció del dramàtic, i produí una considerable quantitat d'obres, entre les quals cal mencionar: dues simfonies en re menor i en si bemoll major; tres serenates per a instruments d'arc; sis quartets per a instruments d'arc; l'obertura Ricard III i una altra obertura pel jubileu del Conservatori de Budapest, que figuren entre les seves millors composicions; dos trios; un concert per a violoncel estrenat el 1857 per Karl Schlesinger; una romança per a violoncel i una altra per a violí i piano; una rapsòdia per a piano i violí; dues sonatines per aquests instruments; un concert per a piano i orquestra; marxes, variacions, capricis, peces característiques, etc., per a piano, com també diverses obres d'orquestra i música de cambra.
En el gènere vocal també deixà nombroses composicions: Dues Misses per a veus d'home Tres cants religiosos per a cor mixt Ofertoris per a cors, sols i orquestra Lieder per a cor d'homes Dos cants nupcials per a cor mixt An die Nacht: per a contralt amb orquestra Sappho: escena dramàtica per a soprano Kirchenarie: per a baix amb acompanyament d'orquestra d'arc i una flauta, així un gran nombre de lieder
Finalment, harmonitzà diversos cants alemanys antics.
Referències
Categoria:Morts a Budapest Categoria:Compositors hongaresos del Romanticisme Categoria:Compositors saxons Categoria:Compositors alemanys del Romanticisme Categoria:Compositors alemanys morts al segle XIX Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XIX