Stepán Georgevich Shaumián (; ) (Tbilisi, 1 d'octubre del 1878 – Krasnovodsky Uyezd, 20 de setembre del 1918) fou un revolucionari i polític bolxevic actiu en tot el Caucas.Arzumanyan, M. Շահումյան, Ստեփան Գևորգի. "Yerevan, Armenian SSR, vol. viii", The Soviet Armenian Encyclopedia (), 1982, p. 431–34 Era armeni i el seu paper com a dirigent de la Revolució Russa a la seua terra li va valer el malnom de "Lenin del Caucas", una referència al dirigent bolxevic Vladimir Lenin.Panossian, Razmik. The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars. Nova Iorque: Columbia University Press, 2006 p. 211; .
Fundador i editor de diaris i revistes, és més conegut com a cap de la Comuna de Bakú, un comité de vida curta nomenat per Lenin el març del 1918 amb la tasca de dirigir la revolució al Caucas i a Àsia occidental. El seu mandat com a dirigent de l'organització estigué marcat per molts problemes, incloent-hi la violència ètnica entre les poblacions armènia i àzeri de Bakú, intentant defensar la ciutat contra l'avanç de l'exèrcit turc i alhora difonent la causa de la revolució per tota l'àrea. Al contrari de molts altres bolxevics de l'època, preferia resoldre molts dels conflictes pacíficament, en comptes de fer-ho amb la força i el terror.Hopkirk, Peter. On Secret Service East of Constantinople: The Plot to Bring Down the British Empire, Oxford University Press, 2001; , pp 304–5, 322.
Era conegut per alguns malnoms, com "Suren", "Surenin" i "Ayaks".Arzumanyan, M. Շահումյան, Ստեփան Գևորգի. "Yerevan, Armenian SSR, vol. viii", The Soviet Armenian Encyclopedia (), 1982, p. 431–34 Quan la comuna de Bakú fou eliminada del poder el juliol del 1918, ell i els seus seguidors, coneguts com els 26 comissaris de Bakú deixaren la ciutat, fugint per la mar Càspia. Ell i la resta dels comissaris foren capturats i executats per les forces antibolxevics el 20 de setembre del 1918.
Inici de vida miniatura|289x289px|Shaumián en la seua joventut esquerra|miniatura|200x200px|Shaumián, el segon a l'esquerra, i Dzhaparidze, primer a la dreta, el 1908 Stepán Georgevich Shaumián va nàixer a Tbilisi, Geòrgia, llavors dins l'Imperi rus, en una família de comerciants de teixits. Va estudiar a la Universitat Politècnica de Sant Petersburg i a la Universitat Tècnica de Riga, i va entrar en el Partit Social Demòcrata de Rússia el 1900. El 1905, es formà al departament de filosofia de la Universitat Humboldt de Berlín.
Començament revolucionari Va ser arrestat pel govern tsarista per haver participat en activitats polítiques estudiantils en el campus i fou exiliat a la Transcaucàsia. Se n'anà a Alemanya, on es va trobar amb exiliats de l'Imperi alemany com Lenin, Iuli Màrtov i Gueorgui Plekhànov. En retornar a la Transcaucàsia, treballà de professor i fou dirigent dels socialdemòcrates de Tbilisi, a més d'un prolífic escriptor marxista. En el II Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus del 1903, va romandre del costat dels bolxevics. El 1907, es va canviar a Bakú per a dirigir el moviment bolxevic de la ciutat. El 1914, va organitzar una vaga general a la ciutat. La vaga es truncà per l'Exèrcit Imperial i Shaumián fou detingut i enviat a la presó. Va escapar en el començament de la Revolució de febrer de 1917.
La comunitat de Bakú Primers problemes miniatura|Stepán Shaumián a Bakú el 1917 Després de la Revolució d'Octubre (centrada a Sant Petersburg/Petrograd i Moscou i, per tant, tingué poc d'efecte a Bakú), el nomenaren comissari extraordinari del Caucas i president del Consell del Comissariat del Poble de Bakú. El govern de la Comuna de Bakú era una aliança de bolxevics, socialistes revolucionaris d'esquerra, menxevics i daixnaks.
El març del 1918, els dirigents de la Comuna de Bakú van desarmar un grup de soldats d'Azerbaidjan, que havien a la ciutat vinguts de Lenkoran en un vaixell anomenat Evelina per a assistir al funeral de Mamed Taghiyev, fill del milionari Zeynalabdin Taghiyev. En resposta, una enorme multitud s'aplegà al pati d'una de les mesquites de Bakú i va exigir l'alliberament dels rifles confiscats pels soviets per la tripulació del vaixell. L'organització bolxevic azerbaidjana Hümmet va intentar negociar la disputa proposant que les armes retirades de la Divisió Salvatge es transferiren a la seua custòdia. Shaumián concordava amb aquesta proposta. Però a la vesprada del 31 de març, quan uns representants musulmans van aparéixer davant del liderat soviètic de Bakú per a agafar les armes, s'escoltaren tirs a la ciutat i el comissari soviètic Prokofy Dzhaparidze es negà a subministrar armes i va informar el liderat dels Hümmet que el "Müsavat hi havia iniciat una guerra política." Tot i no estar establert qui hi va disparar el primer tir, els dirigents de la Comuna de Bakú van acusar els musulmans d'iniciar les hostilitats i, amb el suport de les forces Dashnak, van atacar els allotjaments musulmans. Més tard, Shaumián admeté que els bolxevics deliberadament utilitzaren un pretext per a atacar els seus oponents polítics:El matí de l'1 d'abril del 1918, el Comité de Defensa Revolucionària del Soviet de Bakú va publicar un fullet amb el missatge: miniatura|275x275px|Al costat del seu fill Lev Shaumian Els bolxevics tenien només prop de 6.000 soldats lleials i hagueren de cercar suport tant del musulmà Musavat com de l'armeni Dashnaktsutyun. El mateix Shaumián, armeni, va escollir-ne l'últim. Va considerar els fets de març un triomf del poder soviètic al Caucas.
Segons Firuz Kazemzadeh, el soviet de la ciutat provocà els fets de març per a eliminar el seu rival més formidable: el Müsavat. Tanmateix, quan els dirigents soviètics van buscar la Federació Revolucionària Armènia en recerca d'assistència contra els nacionalistes d'Azerbaidjan, el conflicte degenerà en una massacre amb els armenis matant els musulmans, independentment de les filiacions polítiques o la posició social i econòmica.Firuz Kazemzadeh. The Struggle for Transcaucasia, 1917–1921. Philosophical library, 1951, p. 75. Els càlculs del nombre d'àzeris i altres musulmans massacrats a Bakú i àrees veïnes varien entre 3.000 i 12.000.
El Comitè de Defensa Revolucionària va emetre una altra proclamació al començament d'abril del 1918, que insistia en un caràcter antisoviètic de la rebel·lió i culpava el Müsavat pels esdeveniments. La declaració dels soviètics afirmava que el Müsavat planejava curosament esfondrar el soviet de Bakú i establir-hi el seu règim: miniatura|269x269px|Shaumián a la dreta Menys de sis mesos després, el setembre, l'Exèrcit de l'Islam liderat pels otomans de Nuri Killigil, ajudat per les forces àzeris locals, recapturà Bakú i va matar prop de 10.000 a 20.000 armenis.Michael P. Croissant, The Armenia-Azerbaijan Conflict: Causes and Implications. Nova York: Praeger, 1998, p. 14–15, .Human Rights Watch. "Playing the 'Communal Card': Communal Violence and Human Rights". Retrieved 16 gener, 2007.
Els bolxevics van entrar en conflicte amb el Dashnak i els menxevics per la implicació de les forces britàniques, a les quals els dos darrers van acollir. En ambdós casos, Shaumián estava sota ordres directes de Moscou per a rebutjar l'ajut ofert pels britànics.Fromkin, David. A Peace to End All Peace: The Fall of the Ottoman Empire and the Creation of the Modern Middle East. Nova York: Owl, 1989 p. 356, . Tanmateix, va entendre les conseqüències de no acceptar l'ajut britànic, incloent-hi una massacre més d'armenis pels turcs. El major Ranald MacDonell, diplomàtic amb experiència i vicecònsol britànic a la ciutat, fou l'encarregat de convéncer Shaumián a reconsiderar el suport britànic.Hopkirk. On Secret Service, p. 305.
Conspiracions miniatura|267x267px|Bust de Stepán Shaumián davant de l'Escola Stepan Shahumyan núm. 1 d'Erevan, Armènia Durant l'estiu, MacDonell visità personalment la casa de Shaumián a Bakú i els dos enraonaren sobre la qüestió de la implicació militar britànica en una conversa prou amistosa. Shaumián parlà del que la implicació britànica implicaria: "El seu general Dunsterville [cap de la força militar esperant ordres per a entrar a Bakú] ha vingut a Bakú per a expulsar-nos?" MacDonell li va assegurar que Dunsterville, per ser militar, no reivindicava gens de participació política en el conflicte, estava només interessat a ajudar-lo a defensar la ciutat. No convençut, el polític rus va respondre: "I vosté realment pensa que un general britànic i un comissari bolxevic serien bons socis... En absolut! Organitzarem la nostra pròpia força per a lluitar contra els turcs."Hopkirk, Peter. On Secret Service East of Constantinople: The Plot to Bring Down the British Empire, Oxford University Press, 2001; , pp 304–5, 322.
Shaumián tenia la impressió que els bolxevics aviat enviarien reforços de la mar Càspia per a ajudar-lo, tot i que aquesta perspectiva fos altament improbable. Ell hi havia enviat telegrames a Moscou exaltant les habilitats de combat de les seues unitats armènies, advertint, però, que també aviat serien incapaces de detenir l'avanç de l'exèrcit d'Enver. Amb això, la conversa d'ambdós acabà amb la possibilitat d'acceptar l'ajut britànica en pac del control bolxevic sobre la força militar, termes que els britànics no acceptaren pas de seguida.Hopkirk, Peter. On Secret Service East of Constantinople: The Plot to Bring Down the British Empire, Oxford University Press, 2001; , pp 304–5, 322.
Les relacions entre l'Ajuntament de Bakú i els britànics aviat arribà a un punt d'inflexió quan Gran Bretanya va decidir revertir el suport als bolxevics. La intransigència de Shaumián li'n costà el suport. MacDonell fou informat per un oficial britànic: "la nova política dels governs britànic i francés era ajudar les forces antibolxevics.... Poc importava si eren tsaristes o socialrevolucionàries".Hopkirk, Peter. On Secret Service East of Constantinople: The Plot to Bring Down the British Empire, Oxford University Press, 2001; , pp 304–5, 322.
Els dies anteriors, unes persones havien visitat el diplomàtic, i havien demanat la retirada del suport britànic a Shaumián. Molts van al·legar ser exoficials tsaristes i oferien els seus serveis per a rebel·lar-se contra els bolxevics, tot i que el diplomàtic sospitava que eren agents treballant en nom dels bolxevics.Hopkirk, Peter. On Secret Service East of Constantinople: The Plot to Bring Down the British Empire, Oxford University Press, 2001; , pp 304–5, 322.
Expulsió El 26 de juliol del 1918, els bolxevics foren derrotats en una votació del Soviet de Bakú. El suport a Shaumián va disminuir i molts dels seus seguidors l'abandonaren. Irritat pel resultat de la votació, anuncià que el seu partit es retiraria del Soviet i de Bakú: "Amb dolor en el cor i malediccions als llavis, nosaltres, que vam venir ací per a morir pel règim soviètic, som forçats a partir."Hopkirk, Peter. On Secret Service East of Constantinople: The Plot to Bring Down the British Empire, Oxford University Press, 2001; , pp 304–5, 322.
S'hi formà un nou govern dirigit principalment per russos, conegut com a Dictadura de la Càspia Central (Diktatura Tsentrokaspiya), quan les forces britàniques sota el comandament del general Lionel Dunsterville envaïren la ciutat el mateix dia.
Presó i mort miniatura|212x212px|Un segell postal de l'URSS en homenatge a Stepán Shaumián, del 1968