Johann Heinrich Pestalozzi (Zúric, 12 de gener de 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va ésser un escriptor i pedagog suís.
Johann Heinrich Pestalozzi, també conegut com a Enric Pestalozzi, va lluitar tota la seva vida per reformar la pedagogia tradicional i portar-la cap a una educació popular, és a dir, va ser un dels primers modernitzadors que va portar a la pedagogia actual. Pestalozzi defensava que l'educació es podia realitzar únicament conforme a una llei, en concret amb l'harmonia amb la natura. Partint d'aquest principi, s'arriba de mica en mica a la necessitat de llibertat en l'educació de l'infant, és a dir, perquè l'infant pugui actuar com vulgui estant en contacte amb la natura, cal que sigui lliure.
Va ser seguidor de Johann Bernhard Basedow i Jean-Jacques Rousseau i va portar a la pràctica les seves idees en diversos centres educatius. Al seu voltant s'aplegaren Johann Gotlieb Fichte, Johann Friedrich Herbart i Friedrich Wilhelm August Fröbel. Tot i partir de Rousseau, la seva doctrina insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisició de l'hàbit de l'esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i, sobretot, antiverbalistes.
Biografia Infància i joventut a Zuric (1746-1768) Johann Heinrich Pestalozzi neix a Zuric el 12 de gener de 1746. Després de la mort prematura del pare i de diversos germans, viu sota la protecció i les atencions desconfiades i una mica angoixants de la seva mare i d'una serventa fidel a la família. Pestalozzi freqüenta totes les escoles que estaven a disposició d'un habitant amb dret a la ciutadania. Jove i intel·ligent, entra en contacte amb les persones cèlebres de la il·lustració suïssa. En el cercle dels «Patriotes», fundat al voltant de l'escriptor Johann Jakob Bodmer, arriba a conèixer el pensament de filòsofs antics i moderns, sobretot les obres de Rousseau. En uns primers escrits (Agis i Wünsche, «Desitjos») Pestalozzi s'enfronta amb la manera autoritària de governar dels poderosos. Abandona les carreres de teologia i de dret i inicia un aprenentatge agrícola per viure com a pagès o bé com a empresari agrònom. L'any 1767 arriba a conèixer Anna Schulthess, que té vuit anys més que ell, i se n'enamora. En 1769 es casen tot i la resistència dels pares de la núvia.
Els anys a Neuhof (1769-1798) A la petita localitat argoviana de Birr, a 25 km de Zuric, Pestalozzi compra 20 hectàrees de terra de llaurar i de praderia que està de guaret i edifica Neuhof. Amb tot, l'empresa agrícola fracassa, igual que la conversió a l'economia pecuària i l'intent d'elaborar cotó mitjançant treball a domicili. A continuació, Pestalozzi intenta construir un institut per a pobres, però fracassa també i els deutes només poden ser pagats amb la venda de terrenys i l'ajuda de la família d'Anna. Així acaba, el 1780, el projecte de Neuhof en un fracàs. Únicament l'escrivà de Basilea, Isaak Iselin, segueix creient en Pestalozzi i l'anima a treballar com a escriptor. D'aquesta manera, els anys que van de 1780 a 1798, arriben a ser els anys dels seus èxits literaris. Neixen, entre d'altres, les obres Abendstunden eines Einsiedlers («Hores vespertines d'un eremita»), les quatre parts de Lienhard i Gertrud, Über Gesetzgebung und Kindermord («Sobre legislació i assassinat infantil»), Nachforschungen («Investigacions»), Fabeln («Faules») i els escrits polítics que s'ocupen de la Revolució Francesa i la situació a Suïssa: Ja oder Nein? («Sí o no?»), els escrits relacionats amb el moviment popular de Stäfa i els escrits sobre la qüestió del delme. Totes les obres d'aquests anys poden ser compreses com a intent d'acció i d'adquisició d'influència en l'àmbit de la política.
Stans (1798 - 1799) miniatura|Pestalozzi amb els orfes a Stans, oli de Konrad Grob pintat el 1879. Quan, al març de 1798, amb l'entrada de les tropes franceses s'enfonsa l'Antiga Confederació Suïssa, Pestalozzi es posa al servei del nou Govern, creient poder realitzar per fi els seus plans d'educació del poble. Se li encarrega la direcció d'un institut per a nens orfes a Stans, però que ha d'abandonar després de només mig any a favor d'un llatzeret. Pestalozzi, psíquicament i físicament deteriorat, descriu les seves experiències i reflexions a Brief an einen Freund über meinen Aufenthalt in Stans («Carta a un amic sobre la meva estada a Stans»), que és considerada com el text pedagògic més important de Pestalozzi i que és reimprimida, interpretada i citada sovint.
Burgdorf i Münchenbuchsee (1800 - 1804/05) L'estada a Stans comporta per a Pesstalozzi el canvi de vida decisiu. Decideix fer-se mestre i a Burgdorf se li ofereix la possibilitat. Així, doncs, pot realitzar les seves idees en un institut pedagògic que està combinat amb una escola normal de mestres. Rep el suport del Govern Helvètic, aconsegueix un grup de col·laboradors competents i pot desenvolupar el seu nou mètode d'ensenyament. L'escrit fonamental d'aquesta època, Wie Gertrud ihre Kinder lehrt, («Com Gertrud ensenya als seus fills») el fa famós com a educador i renovador de l'escola popular i nombrosos visitants de tot Europa visiten Burgdorf. Quan són restablertes la Constitució de la Mediació de 1803 i les estructures federatives de l'Antiga Confederació Helvètica, Berna reclama el castell de Burgdorf per a residència de l'autoritat bernesa (corregidor) i Pestalozzi ha d'abandonar el castell. Després d'una estada passatgera en un edifici conventual a Münchenbuchsee, Pestalozzi, en la segona meitat de 1804, emprèn la construcció d'un nou institut a Yverdon, a l'extrem sud del llac de Neuchâtel, a Waadhoeke, al cantó de Vaud, recentment fundat.
Yverdon (1804 - 1825) L'Institut de Pestalozzi a Yverdon arriba a ser cèlebre de seguida i el seu impuls pedagògic irradia cap a tot Europa, sobretot cap a Prússia. Arriben a Yverdon nombrosos visitants per veure l'Institut. El període propi d'apogeu va ser de 1807 a 1809, i després fins a 1815. Dificultats econòmiques i discussions enfurismades durant anys entre els seus col·laboradors arriben a arruïnar l'Institut, que Pestalozzi ha d'abandonar el 1825. Durant els anys a Yverdon neixen la tercera versió de Lienhard i Gertrud, l'escrit polític tardà An die Unschuld («A la innocència») i nombrosos escrits en els quals van cooperar seus col·laboradors Ansichten und Erfahrungen («Opinions i experiències»). És especialment impressionant el discurs en el seu 72è aniversari, però també l'anomenat discurs de Lenzburg, Über die Idee der Elementarbildung («Sobre la idea de l'educació elemental»), que Pestalozzi pronuncia el 1807 essent president de l'Associació dels Amics Suïssos de l'educació. En els anys després de 1817, es publica a l'editorial Cotta l'edició en 15 toms de tots els escrits de Pestalozzi, la qual li garanteix, per fi, uns ingressos majors.
Últims anys de vida (1825-1827) Després de l'enfonsament de l'Institut d'Yverdon, Pestalozzi es retira una altra vegada a Neuhof on vol construir una altra vegada un institut per a pobres. S'erigeix un edifici nou, però abans del seu acabament, Pestalozzi mor el 17 de febrer 1827 a la ciutat de Brugg i és enterrat a Birr, en el veïnatge de la seva Neuhof, al costat de la paret lateral de l'escola. A Neuhof, Pestalozzi escriu la seva última gran obra, Schwanengesang («El cant del cigne»), que consisteix en una part autobiogràfica i una exposició completa de la seva pedagogia.
Aportacions pedagògiques Educació La pedagogia de Pestalozzi la podem relacionar amb una de les seves màximes: «educació moral i religiosa», això no implica que descurés l'educació formal, ja que va perfeccionar els mètodes d'ensenyament de lectura, llenguatge i càlcul. Més encara, el seu compromís amb l'educació era tan ampli que a més d'esdevenir un sociòleg filantrop interessat a procurar el bé del poble, es va interessar en analitzar les fallades de l'organització i la vida social, denunciant els abusos que existeixen i proposant els mitjans adequats per corregir errors en tots els ordres: laboral, sanitari, cultural, educacional i jurídic.
A causa de la seva vocació d'humanista, Pestalozzi considerava que l'educació havia de ser omnipresent, de manera que estudiar les característiques de l'actualment anomenada «societat del coneixement», que funciona a partir del fenomen d'exclusió, havia de formar part de la preparació del mestre, quan el que es pretén és trencar paradigmes discriminatoris que impedeixen el desenvolupament natural de la intel·ligència de l'infant. De fet, tal va ser la seva determinació per afavorir l'educació igualitària, que va proposar la creació d'institucions que atenguessin als que no tinguessin prou recursos econòmics.
Pedagogia Hom diu que tota filosofia porta amb si les aportacions de la pedagogia, i a la inversa. En ocasions s'ha dit que la pedagogia de Pestalozzi té molt a veure amb el sistema filosòfic d'Immanuel Kant. Cal ressaltar que això només es refereix als fins morals de l'educació, ja que en les altres aportacions no té gaire relació. És per això que quan llegim les aportacions de Pestalozzi sembla de vegades llegir a Kant. Pestalozzi ens dona a conèixer l'educació com la formació de l'home pel que fa a un ésser individual: «L'home no arriba a ser home sinó per mitjà de l'educació». Pestalozzi fa una aplicació del moral al social, acceptant els vincles socials per una acceptació lliure del deure, l'educació és la que aconseguirà la seva autonomia espiritual.
La pedagogia de Pestalozzi se centra en l'educació infantil i escolar i, des de 1811, ell i els seus col·laboradors esmenten el sistema pestalozzià amb el nom d'«educació elemental». Consisteix a fer que el procés de desenvolupament humà (sensitiu, intel·lectual i moral) segueixi el curs evolutiu de la naturalesa de l'infant, sense avançar-lo artificialment. L'educació és vista com una «ajuda» que es dona a l'infant en aquest procés perquè es realitzi òptimament. L'activitat educativa i docent és vista com un «art». És de vital importància en la pedagogia de Pestalozzi el seu mètode de la intuïció, que veurem més endavant.
Metodologia El mètode de Pestalozzi no planteja «trucs» pedagògics. No hi ha originalitat en els seus aspectes materials, sinó en el fet que el mètode dona la possibilitat de desenvolupar l'educació com un procés d'acció en el qual la pràctica, la investigació científica i la teoria es fecunden mútuament. El mètode aposta per la importància d'observar la naturalesa infantil, de fer explícites les lleis pròpies del desenvolupament infantil, de crear un medi favorable per a aquest desenvolupament, de prendre consciència de la dimensió social de la relació educativa i de valorar l'acció de l'infant. Jean Piaget, Maria Montessori, Célestin Freinet i altres autors van continuar elaborant i perfeccionant tècnicament aquest mètode.
Número (relacions mètriques i numèriques) Ensenyar als infants a considerar cada un dels objectes que se'ls dona com una unitat. és a dir, separat d'aquells amb els quals apareix associat. Quants n'hi ha? Utilització de tauletes amb lletres, les quals acumulava d'una en una perquè l'infant conegués la relació dels nombres, al mateix temps que servia per aprendre les lletres. Partir de les coses simples abans d'avançar a les més complicades.
Forma (observar, mesurar, dibuixar i escriure) Ensenyar-los a distingir la forma de cada objecte, és a dir, les seves dimensions i proporcions. Quina és la seva forma? Enriquir la memòria dels infants amb explicacions senzilles d'objectes i materials. Ensenyar a descriure i adonar-se de les seves percepcions. Ensenyar a l'infant, per mitjà del dibuix, a mesurar tots els objectes que es presenten a la seva vista i adquirir habilitats per a reproduir-los. Pestalozzi va pensar que per mitjà del dibuix s'exercitava a l'infant en la seva escriptura.
Nombre Familiaritzar-los tan d'hora com sigui possible amb el conjunt de paraules i de noms de tots els objectes que li són coneguts. Com es diuen?
Mestre