La policòria és una anomalia poc freqüent de l'ull caracteritzada per la presència de dues o més obertures pupil·lars a l'iris. Pot ser de tipus congènit o desenvolupada com a conseqüència d'altres malalties oculars. Aquesta condició pot provocar alteracions visuals, ja que interfereix amb el funcionament normal de la pupil·la i la regulació de la llum que entra a l'ull.
Tipus Policòria veritable En aquest cas, hi ha més d'una pupil·la funcional, cadascuna amb el seu múscul esfínter. Aquestes pupil·les poden contraure’s i dilatar-se de manera coordinada, tot i que això és extremadament infreqüent.
Pseudopolicòria És més comuna que la policòria veritable. Consisteix en una obertura addicional a l'iris que no funciona com una pupil·la autèntica. Sovint s'associa a malformacions de l'iris o a altres patologies oculars.
Diagnòstic El diagnòstic es realitza mitjançant un examen oftalmològic. Els símptomes poden incloure visió borrosa, dificultat per enfocar, fotofòbia i anomalies en la forma de la pupil·la. En alguns casos, també es detecten cataractes o glaucoma associats.
Tractament El tractament dependrà de la severitat del cas i de si hi ha afectació visual significativa. En casos greus, pot ser necessària una cirurgia per corregir les anomalies pupil·lars. També es poden utilitzar col·liris miòtics per millorar la funció pupil·lar.
Genètica S'han relacionat mutacions al gen PRDM5 amb la policòria, així com amb altres síndromes com el d'Axenfeld-Rieger i la síndrome de còrnia fràgil.
Història En cultures antigues, com la xinesa, es creia que les persones amb una segona pupil·la estaven destinades a ser grans líders o savis. Un dels exemples més citats és Xiang Yu, un general llegendari de la Xina antiga.
Vegeu també Iris (anatomia) Pupil·la Coloboma Glaucoma Cataracta
Referències
Categoria:Ull