és un exjugador i entrenador professional de bàsquet estatunidenc. Va jugar 14 temporades a l'Associació Nacional de Bàsquet (NBA), on va ser cinc vegades NBA All-Star i va ser nomenat Jugador més valuós de la NBA (MVP) el 1975. Va guanyar dos campionats de la NBA amb els Los Angeles Lakers durant la seva era Showtime als anys 80. El 2000, McAdoo va ser introduït al Saló de la Fama del bàsquet Naismith. Va ser nomenat a l'Equip del 75è aniversari de la NBA el 2021.
McAdoo va jugar de pivot durant la major part de la seva carrera. En la seva carrera de 21 temporades com a jugador, va passar 14 temporades a la NBA i les seves últimes set a la Lega Basket Serie A a Itàlia. McAdoo és un dels pocs jugadors que han guanyat tant la NBA com la Copa de Campions d'Europa de la FIBA (Euroliga) com a jugador. Més tard va guanyar tres títols més de la NBA el 2006, 2012 i 2013 com a entrenador assistent dels Miami Heat.
Primers anys McAdoo es va criar a Greensboro, North Carolina. La seva mare, Vandalia, ensenyava a la seva escola primària, i el seu pare, Robert, era conserge a la Universitat North Carolina A&T. McAdoo va assistir a Ben L. Smith High School, on no només va participar en bàsquet i atletisme, sinó que també va formar part de la banda de música com a saxofonista.
Com a sènior, va liderar Smith a les semifinals estatals de bàsquet i al torneig estatal d'atletisme, on va establir un nou rècord estatal de salt d'alçada de 6 peus i 7 polzades, superant el futur company de North Carolina Bobby Jones.
Carrera universitària Després de l'institut, McAdoo inicialment no tenia les notes acadèmiques necessàries per a les universitats de Divisió I, així que va decidir matricular-se a la Vincennes University, llavors un junior college, a Vincennes, Indiana des de 1969 fins a 1971. La Vincennes University va guanyar el NJCAA Men's Division I Basketball Championship el 1970, amb McAdoo anotant 27 punts a la final. El seu company de pis era el seu company d'equip Foots Walker. McAdoo va ser nomenat Junior College All-American com a jugador de segon any el 1971.
miniatura|esquerra|upright|McAdoo en la seva única temporada a la UNC A Vincennes, McAdoo va promitjar 19,3 punts i 10 rebots el 1969–70 i 25,0 punts i 11,0 rebots el 1970–71.
McAdoo va jugar per l'equip dels EUA als Jocs Panamericans de 1971, a l'estiu de 1971, amb una mitjana de 11,0 punts per partit.
"No el vam reclutar realment", va dir l'entrenador Dean Smith de North Carolina. "La seva mare ens va trucar per començar. Va dir que totes les altres escoles el reclutaven. Per què no nosaltres?"
McAdoo es va matricular a la Universitat de North Carolina el 1971, l'únic jugador de junior college que Dean Smith va reclutar a la seva carrera. McAdoo, jugant al costat de Bobby Jones, va liderar els Tar Heels 1971–72 de Smith a un rècord de 26–5 i a la Final Four del 1972 NCAA University Division basketball tournament. McAdoo va promitjar 19,5 punts i 10,1 rebots. Va ser nomenat al primer equip All-American. També va obtenir els honors de MVP al torneig ACC.
Al·legant dificultats familiars, McAdoo va buscar i va obtenir una elegibilitat anticipada per al 1972 NBA draft sota la clàusula de "dificultat" que va existir fins al 1977. McAdoo va consultar amb l'entrenador Dean Smith, qui el va animar a anar a la NBA.
McAdoo va dir: "Quan vaig marxar, molta gent estava molt enfadada i molesta. Però Dean em va donar la seva benedicció. Em va dir: 'Si et van a oferir aquest tipus de diners, crec que hauries de marxar per ajudar-te a tu i a la teva família'. Vaig tenir la seva benedicció. La meva mare estava totalment en contra, però el meu pare i Dean Smith van ser els que em van fer mudar".
Carrera professional miniatura|esquerra|upright|McAdoo (11) jugant pels Buffalo Braves
Drafts de la ABA i la NBA de 1972 McAdoo va buscar i va obtenir una elegibilitat anticipada al 1972 NBA draft.
No obstant això, es rumorejava que McAdoo havia signat amb els Virginia Squires de la rival American Basketball Association després d'un draft "secret" de la ABA en què els noms dels escollits no es van fer públics. Encara que no es va presentar cap contracte i McAdoo ho va negar, el comissionat de la NBA Walter Kennedy suposadament va aconsellar als equips de la NBA que no seleccionessin McAdoo. Altres informes van ser que es va signar un contracte i es va anul·lar, perquè McAdoo era massa jove per haver-lo signat i que Buffalo d'alguna manera sabia això.Clubhouse Lawyer: Law in the World of Sports By Frederick J. Day p. 50-51. Més tard, McAdoo va ser anotat com la primera elecció del draft de la American Basketball Association de 1972.
Buffalo Braves (1972–1976) Buffalo va actuar de totes maneres, i McAdoo va ser seleccionat amb la segona elecció general pels Buffalo Braves (ara els Los Angeles Clippers), després dels rumors que les converses contractuals entre els Portland Trail Blazers i McAdoo no van arribar a bon terme amb la primera elecció. LaRue Martin va ser seleccionat per Portland. McAdoo va signar amb els Braves i ràpidament es va convertir en un dels principals jugadors de la NBA. Va guanyar el premi al Premi al millor jugador novell de la NBA de 1973 i va ser nomenat al NBA All-Rookie First Team. Va obtenir el primer de tres títols consecutius de màxim anotador de la NBA en la seva segona temporada.
McAdoo estava frustrat amb les derrotes de Buffalo a la seva temporada de novell, dient: "Aquí estava assegut a Buffalo, anàvem a perdre 61 partits i no teníem cap jugador. La meva dona hauria pogut superar aquella gent".
La seva segona temporada (1973–74) segueix sent l'última vegada que un jugador de la NBA ha promitjat tant 30,0 punts com 15,0 rebots per partit. McAdoo també va liderar la NBA en percentatge de tirs de camp el 1973–74, tirant amb un 54,7 per cent. Aquell any va gaudir de la seva primera de cinc seleccions All-Star, i va liderar Buffalo a la seva primera aparició als playoffs, tot i que perdrien a la primera ronda contra Dave Cowens i els eventuals campions Boston Celtics.Bob McAdoo Buffalo Braves NBA Star
A la 1974–75, li van atorgar el Premi al jugador més valuós de la NBA, amb una mitjana de 34,5 punts, 14,1 rebots i 2,12 tapons per partit, mentre que tirava amb un 51,2 per cent des del camp i un 80,5 per cent des de la línia de tirs lliures. També va liderar la lliga en votacions de fans per al All-Star Game de 1975 amb 98.325 vots.Jones, Attles to coach all-stars. January 6, 1975Frazier, Monroe on East 'Stars'. January 5, 1975. McAdoo és el jugador més jove que ha tingut un partit de 50 punts/20 rebots. Aquella temporada, amb McAdoo ajudat per la forta actuació de Jim McMillian i Randy Smith, els Braves acabarien amb un rècord millorat de 49–33, tot i que novament perdrien al seu primer enfrontament de post-temporada, aquesta vegada una derrota en set partits contra Elvin Hayes, Wes Unseld, i els Washington Bullets1974-75 Buffalo Braves Roster and Stats
Durant els 1976 NBA Playoffs, McAdoo i els Braves finalment avançarien de la primera ronda, superant els Philadelphia 76ers mentre McAdoo promitjava 30,3 punts, 18,7 rebots i 4,3 assistències en 47,3 minuts per partit.1976 NBA Eastern Conference First Round No obstant això, a la ronda següent els Braves serien novament eliminats pels Celtics, que tornarien a guanyar les finals.
La temporada següent, el 7 de desembre de 1976, McAdoo va agafar un màxim de la seva carrera de 29 rebots, mentre que va afegir 42 punts, en una derrota per 107–103 contra els Indiana Pacers.Bob McAdoo Career High 29 Rebounds Dos dies més tard, McAdoo va ser traspassat pels Buffalo Braves amb Tom McMillen als New York Knicks per John Gianelli i diners en efectiu.
L'estil de McAdoo era molt modern per a la seva època. Encara que un "home gran" a , no tenia problemes per tirar des del perímetre, el que, en el seu millor moment, el convertia en una força gairebé imparable a l'atac. En 334 partits amb Buffalo, McAdoo va promitjar 28,2 punts, 12,7 rebots, 2,6 assistències, 2,4 tapons i 1,1 robatoris.
New York Knicks (1976–1979) En 52 partits amb els Knicks el 1976–77, McAdoo va tenir una mitjana de 26,7 punts, 12,7 rebots, 2,7 assistències, 1,3 taps i 1,2 robatoris sota la direcció de l'entrenador del Hall of Fame Red Holzman, ja que els Knicks van acabar amb un rècord de 40–42, quedant fora dels playoffs. En unir-se als Knicks, McAdoo va jugar al costat dels seus futurs companys del Hall of Fame Walt Frazier, Earl Monroe, Spencer Haywood, Bill Bradley i Phil Jackson.
El 1977–78, els Knicks van acabar amb un rècord de 43–39 sota el nou entrenador Willis Reed, mentre McAdoo va tenir una mitjana de 26,5 punts, 12,8 rebots, 3,8 assistències, 1,6 taps i 1,3 robatoris en 79 partits. Els Knicks van derrotar els Cleveland Cavaliers 2–0 als playoffs de la Conferència Est, abans de perdre contra els Philadelphia 76ers amb Julius Erving 4–0 a les semifinals de la Conferència Est. McAdoo va tenir una mitjana de 34,0 punts, 9,0 rebots i 2,0 assistències a la sèrie contra els Cavaliers i 18,8 punts, 10,0 rebots, 4,8 assistències, 2,3 taps i 1,5 robatoris a la sèrie contra els 76ers.
El 1978–79, els Knicks van acomiadar Willis Reed i van tornar a contractar Red Holtzman a mitja temporada. El 23 de gener de 1979, McAdoo va marcar la seva màxima puntuació com a Knick, amb 45 punts en una derrota de 148–124 contra els Los Angeles Lakers.Bob McAdoo Most Points In A Game As A Knick Després de 40 partits amb els Knicks, McAdoo tenia una mitjana de 26,9 punts, 9,5 rebots i 3,2 assistències quan va ser traspassat. El 12 de febrer de 1979, McAdoo va ser traspassat pels Knicks als Boston Celtics a canvi de Tom Barker i tres eleccions de primera ronda al 1979 NBA draft. Al draft, els Knicks van seleccionar Bill Cartwright amb la tercera elecció, Larry Demic amb la novena i Sly Williams amb la 21a.
En 171 partits amb els Knicks, McAdoo va tenir una mitjana de 26,7 punts, 12,0 rebots, 3,3 assistències, 1,4 taps i 1,3 robatoris.
Boston Celtics (1979) Durant la seva etapa a Boston sota la direcció del jugador/entrenador Dave Cowens, Boston va acabar amb un rècord de 29–53. McAdoo va tenir una mitjana de 20,6 punts i 7,1 rebots, jugant menys minuts en un joc interior amb Cowens, Cedric Maxwell, Marvin Barnes i Rick Robey.
Després de la temporada, Boston va acomiadar Cowens com a entrenador, el va substituir per Bill Fitch, i Larry Bird va arribar des de l'estat d'Indiana.
El 6 de setembre de 1979, McAdoo va ser traspassat pels Celtics als Detroit Pistons a canvi d'una elecció de primera ronda del draft de 1980 (Joe Barry Carroll va ser seleccionat més tard) i una elecció número 13 (primera ronda) del draft de 1980 (Rickey Brown va ser seleccionat més tard). Aquest intercanvi es va organitzar com a compensació perquè Boston va fitxar l'agent lliure veterà M.L. Carr el 24 de juliol de 1979. La primera elecció que va rebre Boston va ser traspassada més tard als Golden State Warriors, que la van utilitzar per seleccionar Carroll. A canvi, Boston va rebre la tercera elecció general (utilitzada per seleccionar Kevin McHale) i el pivot Robert Parish.
Detroit Pistons (1979–1981) El 1979–80, McAdoo es va unir a un equip dels Pistons que va acabar amb un rècord de 16–66 sota la direcció dels entrenadors Dick Vitale (4–8), que havia animat el traspàs de McAdoo, i el seu substitut Richie Adubato (12–58). Jugant al costat del membre del Hall of Famer Bob Lanier, McAdoo va tenir una mitjana de 21,1 punts i 8,1 rebots en 58 partits.