El Codex Chantilly o Còdex de Chantilly (Chantilly, Museu Condé MS 564) és un manuscrit que conté música medieval del segle XIV amb peces musicals pertanyents a un estil conegut com a ars subtilior o 'l'art més subtil'.«Codex Chantilly (Various)». IMSLP. Consultado el 1 de octubre de 2024. francoflamenca (1420-1600).
El manuscrit es conserva a la biblioteca del Museu Condé al castell de Chantilly (sota la inscripció MS 0564). Conté 112 peces polifòniques, la majoria de les quals daten del voltant de 1350-1400 i pertanyen a compositors francesos representatius d'aquesta escola com Solage, Baude Cordier, Trebor o Jacob Senleches. El còdex recull exemples de molts estils de dansa cortesana més populars del seu temps, com balades, rondós, virelais i motets isorrítmics. Alguns dels motets són molt complexos pel que fa al ritme i estan escrits en una notació musical fantasiosa i ornamentada que reflecteix el contingut de la peça, com ara el rondó de Baude Cordier "Belle, bonne, sage" escrit en forma de cor.
El Codex Chantilly és una de les tres fonts principals d'ars subtilior. Els altres dos són el Codex Ivrea (BC 115) i Codex Modena (BE α. 5.25). El primer conté unes 80 peces (Avinyó, c. 1360). El segon una mica més de cent (copiat al voltant de 1410).
Descripció Contràriament a les pràctiques de l'època i fins i tot a les del segle següent, el Codex Chantilly conté un munt d'obres de compositors citats pel seu nom i només 32 peces anònimes. Els 33 autors citats són: Baude Cordier, Johannes Haucourt, Matheus de Sancto Johanne, Petrus Fabri, Jacob Senleches, Jehan Vaillant, Solage, Guillaume de Machaut, Grimaceor, compositor Magister Franciscus, Trebor, Magister Egidius Augustinus, Guido, Johannes P Susay, Johannes P Susay, Johannes Galiot, Jehan Simon Hasprois, Garinus, Johannes Cunelier, Goscalch, Johannes (Taillier, Taillier, Taillandius). Johannes Cesaris, S. Uciredor [Rodericus], Johannes de Meruco, F. Andrieu, Pierre des Molins, Borlet, Pykini, Gacian Reyneau, Egidius de Pusiex, Philippe Royllart, J. Alanus.
El manuscrit és famós per la notació extremadament complicada de lars subtilior i també és admirat per l'aspecte decoratiu d'algunes de les seves pàgines. Inclou, en els cinc fascicles del corpus original, 99 cançons (70 balades, 17 rondells, 12 virelais) i 13 motets isorrítmics, tots de la segona meitat del segle XIV. Algunes de les peces més senzilles són de Guillaume de Machaut o dels seus contemporanis, mentre que les obres més complexes són d'autors anònims o anomenats pertanyents a la següent generació, identificats al servei de la cort de Foix i Aragó, el Papat d'Avinyó o el Duc de Berry.
La còpia La gran quantitat d'errors al text francès i les faltes a la còpia de les partitures condueixen a la conclusió que els cinc fascicles del corpus van ser copiats de l'original francès en pautat de cinc línies per un copista italià que no entenia el que estava copiant. En primer lloc es van copiar els textos i més tard es va copiar la música, cosa que explica els desajustos respecte a la música. El manuscrit no estava complet: l'espai de les lletres capitals, que després es confiava a l'il·luminador, era gairebé en blanc a tot arreu.
L'origen de la hipòtesi que es tracti d'una còpia italiana feta a partir d'un original francès està recolzat per una inscripció a la portada del manuscrit que estableix que el 1461 el llibre pertanyia a la família florentina de Francesco d'Altobianco Alberti qui, bandejat de Florència el 1401, va viure durant molt de temps a França.
El cas Baude Cordier Maistre Baude Cordier és de Reims com a Guillaume de Machaut, però la seva identitat encara no és segura i les conjectures encara plantegen dubtes. Es tracta d'un dels predecessors de Guillaume Dufay. El Codex Chantilly conté dues peces seves que no són originals del manuscrit sinó que s'hi van afegir posteriorment. De fet, aquestes peces són tant estilísticamente com en la tècnica de notació musical d'un període lleugerament posterior. Les peces estan dedicades a una dama i un senyor respectivament.
Belle, Bonne, Sage (Bella, bona, sàvia): és la seva primera peça, un rondó la notació del qual està representada en forma de cor. “Les primeres lletres de cadascun dels primers quatre versos formen l'acrònim del nom del seu autor “Baude”.Günther, Ursula (1987): Libreto del disco de Marcel Perès. D'altra banda el seu cognom, “Cordier”, significa cor en llatí. "Tout par compas suy composée" (Tot a partir d'un compàs vaig ser compost): és la seva segona peça, un cànon circular de 33 compassos i està representat en forma de cercle.«Baude Cordier: Circle Canon "Tout par compas" (manuscript animation)». YouTube. Consultado el 1 de octubre de 2024 Elizabeth Randell Upton va remarcar amb pertinència que les dues pàgines de Cordier són les més reproduïdes, però que irònicament no pertanyen al manuscrit original.Upton, 2012, p. 50. Les dues pàgines no estan al mateix foli, sinó que cadascuna es troba en un full. Es col·loquen, com l'índex de continguts, on no apareixen abans de l'antic corpus en lloc del primer fascicle del manuscrit original que es va perdre. Un altre punt essencial és que aquestes són les úniques dues peces musicals del còdex que estan escrites al sistema francès amb un pentagrama de cinc línies, mentre que totes les altres estan en un pentagrama de sis línies, que es troba de forma habitual als manuscrits italians. Es desconeix la data de l'addició i la mà, que és comú a totes dues peces però diferent de la resta del corpus.
</div>
Els dibuixos Es van fer dos dibuixos a ploma als folis 25 i 37.Catalogue des manuscrits du musée Condé, p. 531. Es troben a les belles pàgines d'un quadern nou. Al foli 25 hi ha representada una "D" amb dos dracs. Al foli 37 hi ha una "L" i un monstre que l'envolta, que ocupa tot el marge esquerre. Al final de la pàgina, es dibuixen dos grups de quatre monjos cantants. La data de realització és posterior i segons els expertsUpton, 2012, p. 335, resumen de los datos recopilados por Ursula Günther en Unusual Phenomena s'ubica a principis del segle XV o més endavant. Upton recorda que aquests dibuixos no s'han de comparar amb el pla original del manuscrit ni amb les obres que els porten.
</div>
El descobriment Exactament quatre-cents anys després d'Alberti, el 1861 Henry de Triqueti, escultor i aficionat culte, va trobar aquest volum a Florència, a la casa de M. Bigazzi, secretari de l'Acadèmia della Crusca i el va comprar per a la biblioteca. El manuscrit estava en fulles i Triqueti ho va adornar amb un frontispici. Catalogue des manuscrits du musée Condé, p. 532.
Format El manuscrit està fet en vitel·la, les fulles que el formen són de 38,7 cm per 28,6 cm. Sense comptar les fulles agregades el 1880 en el moment de l'enquadernació i que contenen el frontispici i un índex, aquest volum consta de 64 folis de pergamí, és a dir, 4 folis preliminars que no s'havien inclòs en la paginació original, actualment classificats com a 9-12, i 60 fulls classifica. La desaparició de les fulles 1-12 és força antiga, ja que l'índex agregat al principi en caràcters del segle XV només s'aplica al contingut de les fulles 13-72.
Contingut Com a recordatori, l'estructura dels gèneres, de simple a complexa, és la següent:
Virelai: A bba A ... Rondeau: AB aA ab AB Ballade: 3 estrofes en forma aab. La forma és simple però els treballs que la usen són complexos per escrit. És el gènere dominant del segle XIV. Motete: es construeix sobre la veu inferior, un fragment de cant pla que es repeteix al llarg de la peça, per això els termes isorrítmic i tenor. Sobre aquesta veu se superposen les altres més ornamentades i amb text(s) diferent(s), glossant el tenor.
{|class="wikitable sortable" |+ Contingut del Codex Chantilly|- style="background: #ececec" !style="width:11em; text-align:center" |Autor !style="text-align:center"|Núm. !style="text-align:center"|Foli !style="text-align:center"|Gènere !style="text-align:center"|Íncipit !style="text-align:center"|Veu !style="text-align:center"|Nota
!Baude Cordier !1 |11v |rondeau |Bell, bonne, sage, plaisant et gent|3 veus |(cf. il·lustració) |- !Baude Cordier !2 |12 |rondeau |Tout per compas la seva composée|3 veus |El cercle està constituït per 33 compassos. cf. il·lustració |- !Borlet !89 |54v |virelai |Hé, très doulz roussignol joly|4 veus |Borlet és l'anagrama de Trebor, un compositor francès que va treballar per a Martí l'Humà el 1409. La peça és en imitació d'ocells, un gènere exitós de l'època. |- !Magister Egidius !21 |22 |ballade |Roses et lis ai veu en une flour|3 veus |Magister Egidius Augustinus. |- !F[ranciscus] Andrieu !84 |52 |ballade |Armes, amors, dames, chevalerie/O flour|4 veus |c. 1377. Ballade del poeta Eustache Deschamps, sobre la mort de Guillaume de Machaut. Deschamps és un alumne de Machaut. Aquest és un dels primers laments coneguts. Cita la missa mariana de Machaut (Glòria i Credo) sobre les paraules "La mort Machaut". És possible que Andrieu sigui el mateix que el Magister Franciscus dels números 16 i 18.Lütteken, Laurenz (2008): Libreto del disco de Tetraktys, vol. 1. |- !Magister Franciscus !16 |19v |ballade |De Narcissus, home très ourguilleusApel, n° 26, vol. I, p. 51. |3 veus
!Magister Franciscus !18 |20v |ballade |Phiton, Phiton, best très venimeuseApel, n° 27, vol. I, p. 54. |3 veus |Cita text i música de la ballade de Machaut "Phiton li mervilleus serpent", però reescriu el text per evocar a l'enemic de Fébus, sobrenom de Gastó III de Foix. |- !Gacian Reyneau !93 |56v |rondeau |Va t en el meu cor aveuc mes yeuxApel, n° 87, vol. I, p. 166. |3 veus |Una quarta veu es troba al Codex Reina. |- !Garinus !51 |36v |rondeau |Loyauté em tinc a espoirApel, n° 31, vol. I, p. 62. |3 veus |Aquest petit rondo està excepcionalment a la mateixa pàgina que el 52. |- !Goscalch !58 |39v |ballade |En nul estât si gran fermetéApel, n° 32, vol. I, p. 63. |3 veus |L'autor només és conegut per aquesta peça. |- !Grimace o Grymace !15 |19 |ballade |Es Zephirus, Phebus et leur lingnie/Es Jupiter, qui donna seigneurie|3 veus |El compositor està relacionat amb Avinyó. Se'n coneixen 3 ballades (la 15 i la 86), un rondeau i un virelai (91). |- !Grimace o Grymace !86 |53 |ballade |Des que buisson em va ser boutez d'enfance|4 veus
!Grimace o Grymace !91 |55v |virelai |Alarme, alarme, sans séjour|4 veus |També apareix al Codex Reina. |- !Guit !27 |25 |rondeau |Dieux gart qui bé li chanteraApel, n° 40, vol. I, p. 77. |3 veus |Aquest autor s'identifica amb el cantant Guido de Lange a la papa d'Avinyó, i present abans del cisma. Les dues peces del còdex, úniques obres conegudes, semblen estar datades al començament d'ars subtilior "perquè els seus textos irònics testifiquen des del punt de vista de l'estil i la notació, de noves formes que es desvien dels vells models".Günther, Ursula (1) Perès. Però la música utilitza els mateixos procediments dels quals es queixa el text.Stone, Anne (2011): Llibret del disc Tetraktys vol. 2. |- !Guit !28 |25v |ballade |Or voit tout a aventureApel, n° 39, vol. I, p. 75. |3 veus
!Guit !29 |25v |rondeau |Robin muse, muse, muse/Je ne say fere fuszeeApel, n° 273, vol. III, p. 130. |3 veus |El nom de l'autor apareix a la part de tenor. Cap altra font. Aquest petit rondó està excepcionalment a la mateixa pàgina que el 28. |- !Machaut [Guillaume de Machaut] !14 |18v |ballade |De petit peu devient voulenté|3 veus |Aquí hi ha el compositor més antic representat, Machaut (mort el 1377). Aquesta ballade apareix en deu manuscrits musicals i quatre de poemes, principalment d'origen italià. |- !Machaut [Guillaume de Machaut] !78 |49 |ballade |De fortune me doi plaindre|4 veus
!Machaut [Guillaume de Machaut] !88 |54 |ballade |Quant Theseus, Hercules et Jason/Ne vol veure|4 veus
!Hymbert de Salinis !72 |46 |ballade |A la saison que toute ries s'encline|3 veus |Sobre els versos del trover Jean Cuvelier. En el text figura el nom i les armes de Olivier du Guesclin. |- !Jacob de Senleches !11 |17