Nou llibres de fets i dites memorables (en llatí: De factis dictisque memorabilibus o Facta et dicta memorabilia) de Valeri Màxim (c. – 50) fou escrit el c. 30 o 31. És una col·lecció d'unes mil historietes que Valeri va escriure durant el regnat de Tiberi (r. 14–37), il·lustrant virtuts i vicis. La majoria d'aquestes històries aborden personatges romans, i algunes d'estrangeres a la fi d'alguns capítols, moltes de les quals parlen de filòsofs i reis famosos grecs.
Algunes de les històries es relacionen amb afers morals que s'igualen als de l'Antic i Nou Testament. Valeri Màxim es refereix a les seues històries com a "exemples" per a ser utilitzats com a guia moral. El treball de Valeri en la preservació dels valors morals de la República Romana del passat fou molt popular per la Il·lustració, de manera que, entre els prosistes llatins llegats per l'Antiguitat, és un d'aquells el text del qual sobreviu amb el major nombre de manuscrits d'aquest període. El seu treball s'utilitzà sobretot com a referència per a autors i oradores professionals, però les persones també llegien els Fets com un guia pràctica per a una vida virtuosa.
El treball de Valeri en aquests nou llibres durà més d'una dècada, i n'extragué material de Ciceró, Titus Livi, Sal·lusti, Pompeu Trogus, Marc Terenci Varró i altres historiadors antics. Cadascun dels nou llibres es divideix en capítols (en total 91) que cobreixen una àmplia varietat d'assumptes de la vida romana i organitzats d'acord amb el focus en virtuts particulars, hàbits morals i immorals, pràctiques religioses, supersticions i tradicions antigues.«A short history of information retrieval» (em inglês). Consultado em 14 de agosto de 2014 . Aquest treball és l'ús més antic conegut d'un sistema d'organització jeràrquica per a temes d'un llibre.
Temes Presagis miniatura|Luperca: lloba amb Ròmul i Rem miniatura|Un genet envoltat d'ocells de bon auguri, al qual s'aproxima una Nice duent llorers de victòria. Cílix lacònic de figures negres, c. 550–530 ae Un exemple dels temes abordats per Valeri són les històries sobre presagis. Ell nota que l'observació de presagis tenia connexió amb la religió de l'antiga Roma perquè molts creien que eren de la providència divina. Valeri relata que els presagis tingueren una funció important quan Roma fou destruïda pels gals el 390 ae, i el senat estava deliberant si s'havia de traslladar de Roma a Veïs o reconstruir els murs de la ciutat. Mentre la qüestió estava sent deliberada algunes cohorts van retornar del servei de guàrdia. El centurió d'ells, llavors, començà a cridar en el lloc de reunió, "portaestendard, alça l'estendard; aquest és el millor lloc per romandre." La ciutat fou reconstruïda en aquell mateix lloc, perquè van interpretar les seues paraules com un presagi.
Auspicis En el capítol 4 del llibre primer, Valeri Màxim parla de la superstició dels auspicis, que signifiquen 'observacions d'ocells', provinent de les paraules llatines avis (ocell) i spicere (observar o vigilar). Abans de fer quelcom de gran importància, el romà "prendria els auspicis" per tal de determinar allò que els déus aprovaven. Es realitzava l'examen del capteniment de les aus en la fugida i alimentació, que s'interpretava per un àugur com la voluntat dels déus.
Una història romana que Valeri transmet parla de la fundació de Roma per Ròmul i Rem. Es relata que la fundació de la ciutat es va basar en auspicis. Rem fou el primer a "prendre els auspicis" en veure uns voltors, i Ròmul després va veure 12 voltors més. Ròmul va al·legar que tenia una reivindicació major, perquè en va veure una quantitat major, tot i que Rem fos el primer a albirar els voltors.
Valeri també documenta una història estrangera sobre aquest tema per una comparança: la fundació de la ciutat d'Alexandria, d'Egipte. Aquesta fou fundada per Alexandre el Gran el 331 ae, i en fou l'arquitecte Dinòcrates. Valeri relata que quan Dinòcrates estava dissenyant una gran ciutat a Egipte, no tenia calç per a escriure. En comptes d'això, utilitzà una gran quantitat d'ordi i va organitzar els plànols en terra. Un grup d'ocells vingué d'un llac proper i es menjà l'ordi, i l'àugur egipci ho va interpretar com indici d'abundància d'aliments per a la futura ciutat.
Modèstia esquerra|miniatura|Bust de Cató el Censor Valeri Màxim escriu sobre el tema de la modèstia en el capítol 5 del llibre 4, i hi aborda, per exemple, el fet que no havia seients separats per als senadors romans al teatre. Això ocorre a Roma des del segle VIII ae fins al temps del consolat de Publi Corneli Escipió Africà i Tiberi Semproni Llong el 194 ae. Malgrat això, cap membre de la plebs s'asseia davant els senadors. El seu respecte per aquesta tradició també es va mostrar quan un dia Luci Quinti Flaminí es va seure molt enrere en el teatre: es va situar allí, perquè havia estat expulsat del senat romà per Cató el Censor i Luci Valeri Flac. Flaminí ja hi havia mantingut l'ofici de cònsol i fou el germà del Tit Quinti Flaminí (cònsol el 198 ae), qui havia derrotat Filip IV de Macedònia (r. 221 ae - 179 ae) en la Segona Guerra Macedònica el 197 ae. Malgrat la seua expulsió, en respecte per la seua preeminència, tota l'audiència col·locà Flaminí al capdavant del teatre.
Valeri il·lustra una altra història de modèstia quan escriu sobre Gai Terenci Varró, que devastà la República Romana quan va començar la batalla de Cannes contra Hanníbal Barca, una de les pitjors batalles de la història. El seu sentit de l'honor no li va permetre acceptar la dictadura, tot i que li la van oferir, perquè les persones de la república van atribuir la gran derrota a la ira dels déus. En la inscripció sota la seua màscara mortuòria es mostra que el seu bon caràcter li va portar més honor que molts dels que esdevingueren dictadors.
Valeri explica una altra història de modèstia quan el rei Hieró II de Siracusa va saber la desastrosa derrota romana en la batalla del llac Trasimé. De seguida hi envià 70.000 mesures de blat, 50.000 d'ordi i 190 quilos d'or. Perquè l'or fos acceptat, el va presentar en forma d'una estàtua de la Victòria, i els romans l'acceptaren per motius religiosos.
Maternitat i paternitat miniatura|Pintura del amb Cornèlia Africana proclamant "aquestes són les meues joies" en referència als seus fills miniatura|Pintura de Ticià sobre la violació de Lucrècia Un altre exemple dels temes de Valeri és quan escriu històries sobre els pares romans i la seua estima envers els fills, com, en el capítol 4 del llibre 4, quan, en tractar sobre la pobresa, relata la història dels germans Gracs, Gai Semproni i Tiberi. En aquesta història s'explica com un dia Cornèlia Africana la Menor, mare d'ells (ella era filla de Publi Corneli Escipió Africà), fou molestada per una dama hoste que li mostrava les seues joies elegants. Cornèlia pacientment va suportar-la fins que els seus fills tornaren a casa de l'escola. Llavors, presentant-los a la dama, ella li digué orgullosament: "aquestes són les meues joies."
Un altre exemple, en el capítol 8 del llibre 8, és sobre Sòcrates, que mostra un costat íntim que no competia amb la seua estatura, doncs, com Valeri diu, cap part de la saviesa se li va amagar. Mostra com Sòcrates feu un cavallet de canya per als seus fills. Ell jugava amb ells, com ho faria qualsevol pare.
Valeri Màxim escriu moltes històries d'altres pares romans que solen ser contraris a la imatge estereotipada dels pares brutals. Alguns d'aquests exemples apareixen en el capítol 7 del llibre 5 intitulat "L'amor i indulgència dels pares amb els seus fills". Escriu que els pares reals són aquells que són benignament permissius i mostren indulgència, i explica que aquest tipus de pare podria ser trobat als carrers de Roma.. Descriu, però, en el capítol 8 del llibre 5 alguns pares que eren severs amb els seus fills i pares romans abusius que eren patriarques tirànics que assassinaven fins i tot els de la seua pròpia sang.
Valeri escriu sobre Luci Juni Brutus que va matar els seus fills per fallar en els seus deures militars, deixant el paper de pare i actuant sols com a cònsol. Altres exemples d'aquest canvi de funció es poden trobar en el llibre 6. En el capítol 1.5, en què Valeri narra la història de Quint Fabi Màxim Eburne, aquest havia mantingut els més alts oficis públics amb gran esplendor i acabà la seua carrera amb molta dignitat; tanmateix, va castigar els seus fills per la seua castedat dubtosa. En el capítol 1.6, Valeri escriu sobre Publi Atil·li Filisc, a qui varen violar quan era un xiquet. Quan es va fer adult, Filisc es va convertir en un pare rigorós sobre la castedat: quan va assabentar-se dels actes sexuals prematrimonials de la seua filla, la va assassinar.
El rol de les dones En el llibre 6, en tractar sobre la castedat, relata l'estereotipus femení com ben duta i que preferiria la mort en comptes del deshonor. S'hi narra la història de Lucrècia en el capítol 1.1, que fou violada per Sext Tarquini, fill del rei Tarquini. Lucrècia no va poder suportar la desgràcia i es va suïcidar. Un altre exemple n'és Hipona, una dona grega que també es va suïcidar per no patir estupre. Valeri fins i tot escriu en el llibre 2, capítol 6.14, que el sati era una pràctica admirable per a totes les dones del seu dia.
Homosexualitat Valeri escriu sobre l'homosexualitat, abordant-ne la masculina en l'exèrcit romà i en la classe rica. No parla sobre l'homosexualitat femenina, com alguns altres escriptors van fer en aquell període.
Exèrcit romà esquerra|miniatura|Xilografia de Quiomara impresa per Johannes Zainer, 1474 En les històries de l'exèrcit romà, Valeri parla sobre personatges militars d'alta graduació que prenen avantatge de la seua posició. En el capítol 1.10 del llibre 6, Valeri conta la història de Gai Corneli, que fou recompensat quatre vegades amb el lloc de centurió sènior de la seva legió pels seus superiors. Tanmateix, Gai Pescenni Níger, un triumvir capital el 149 ae, el va dur a presó per tenir relacions sexuals amb un jove. Corneli no va negar pas les acusacions i estava preparat per a fer un sponsium (garantia legal). En fer-ho, Corneli feia una declaració i presentava una quantitat de diners com a garantia de la veritat. Segons la declaració d'ell, el jove obertament i de bo grat li vengué el cos per diners. Els tribuns no li ho van permetre, perquè pensaven que soldats de la República Romana no haurien de fer acords en què podien pagar per plaers domèstics enfrontant perills en l'exterior. Corneli passà la resta de la seua vida en presó.
En el capítol 1.11 del llibre 6, Valeri explica la història de Marc Letori Mergus. Comini i un tribú de la plebs convocaren Mergus, un individu de carrera militar, davant del poble, a causa de les seues relacions sexuals amb hòmens i dones joves fora del seu matrimoni. Fou processat i enviat a la presó.
En el capítol 1.12 del llibre 6, Valeri relata la història de Quiomara, que era l'esposa d'Ortiagó de Galàcia. Durant la Guerra Gàlata contra la República Romana, el 189 ae, Gneu Manli Vulsó vencé tots els gàlates. Un dels seus centurions s'encarregà d'un grup de presoners, en què hi havia Quiomara, a qui va violar. O centurió demanà un rescat per ella als familiars. Deprés de rebre'l, mentre comptava les monedes d'or, Quiomara feu gestos als qui anaren per ella perquè el matassen i li tallassen el cap. Després es presentà davant el marit amb el cap del centurió.
Visió política miniatura|Moneda encunyada per Luci Apuleu Saturní miniatura|Màrius entre les ruïnes de Cartago per John Vanderlyn La visió política dels romans comuns bàsicament no les van transmetre els escriptors antics. Valeri, però, aborda els costums populars de Roma com una societat democràtica.