miniatura| L'escriptor Jürgen Fuchs va ser objectiu amb mètodes de Zersetzung. Els va descriure com un «atac a l'ànima humana». Va morir d'una rara forma de leucèmia que creia que va ser causada per l'ús de dispositius de raigs X armats per part de la Stasi contra ell. Zersetzung (/t͡sɛɐ̯ˈzɛt͡sʊŋ/, en alemany per a descomposició i disrupció) va ser una tècnica de guerra psicològica utilitzada pel Ministeri de Seguretat de l'Estat (Stasi) per reprimir els oponents polítics a l'Alemanya Oriental durant les dècades de 1970 i 1980. La Zersetzung servia per combatre dissidents presumptes i reals a través de mitjans encoberts, utilitzant mètodes secrets de control abusiu i manipulació psicològica per evitar activitats antigovernamentals. Entre els trets definitoris hi havia l'ús generalitzat de mètodes ofensius de contraespionatge com a mitjà de repressió. Les persones eren atacades habitualment de manera preventiva, per limitar o aturar activitats de dissidència política i incorrecció cultural que poguessin haver dut a terme, i no sobre la base de delictes que realment havien comès. Els mètodes de Zersetzung van ser dissenyats per trencar, soscavar i paralitzar les persones darrere d'una façana de normalitat social en una forma de repressió silenciosa.
La successió d'Erich Honecker a Walter Ulbricht com a primer secretari del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) el maig de 1971 va veure una evolució dels procediments operatius (Operative Vorgänge) duts a terme per la Stasi, allunyant-se del terror obert de l'era Ulbricht cap al que es va conèixer com a Zersetzung (Anwendung von Maßnahmen der Zersetzung), que es va formalitzar amb la Directiva núm. 1/76 sobre el desenvolupament i la revisió dels procediments operatius el gener de 1976. La Stasi utilitzava la psicologia operativa i la seva extensa xarxa d'entre 170.000 i més de 500.000 col·laboradors informals (inoffizielle Mitarbeiter) per llançar atacs psicològics personalitzats contra objectius per danyar la seva salut mental i reduir les possibilitats d'una acció hostil contra l'estat. Entre els col·laboradors hi havia joves de tan sols 14 anys.
L'ús de la Zersetzung està ben documentat gràcies als arxius de la Stasi publicats després de la caiguda del Mur de Berlín, amb estimacions de diversos milers o fins a 10.000 persones que van ser víctimes,Sonja Süß: Repressive Strukturen in der SBZ/DDR – Analyse von Strategien der Zersetzung durch Staatsorgane der DDR gegenüber Bürgern der DDR. In: Materialien der Enquete-Kommission Überwindung der Folgen der SED-Diktatur im Prozeß der Deutschen Einheit. (13. Wahlperiode des Deutschen Bundestages). Volume 2: Strukturelle Leistungsfähigkeit des Rechtsstaats Bundesrepublik Deutschland bei der Überwindung der Folgen der SED-Diktatur im Prozeß der deutschen Einheit. Opfer der SED-Diktatur, Elitenwechsel im öffentlichen Dienst, justitielle Aufarbeitung. Part 1. Nomos-Verlags-Gesellschaft u. a. Baden-Badel 1999, , p. 193–250. 5.000 dels quals van patir danys irreversibles. S'han creat pensions especials per a la restitució per a les víctimes de la Zersetzung.
Definició miniatura| Directiva núm. 1/76 sobre el desenvolupament i la revisió dels procediments operatius, que descrivia l'ús de la Zersetzung al Ministeri de Seguretat de l'Estat El Ministeri de Seguretat de l'Estat (en alemany: Ministerium für Staatssicherheit, MfS), conegut comunament com a Stasi, va ser el principal servei de seguretat de la República Democràtica Alemanya (Alemanya Oriental o RDA), i va definir la Zersetzung al seu diccionari d'operadors polítics de 1985 com...
El terme Zersetzung es tradueix generalment com a descomposició, tot i que es pot traduir de diverses maneres com a decaïment, corrosió, socavament, biodegradació o dissolució. El terme es va utilitzar per primera vegada en un context fiscal a l'Alemanya nazi, és a dir, com a part del terme Wehrkraftzersetzung (o Zersetzung der Wehrkraft). En argot occidental, la Zersetzung es pot descriure com l'aplicació activa de procediments de desestabilització psicològica per part de l'aparell estatal.
Context i objectius miniatura|300x300px| La revolta de 1953 a l'Alemanya Oriental va ser una de les primeres mostres d'oposició política oberta al Partit Socialista Unificat d'Alemanya.
La República Democràtica Alemanya (RDA) es va establir l'octubre de 1949 com un estat socialista de la Zona d'Ocupació Soviètica, i governada pel Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED). Durant la primera dècada d'existència de l'RDA, el SED, sota el secretari general Walter Ulbricht, va consolidar el seu domini combatent obertament l'oposició política, que va sotmetre principalment a través del codi penal acusant-los d'incitació a la guerra o de crides al boicot i processant-los a través del poder judicial penal ordinari.Rainer Schröder: Geschichte des DDR-Rechts: Straf- und Verwaltungsrecht , forum historiae iuris, 6 abril 2004. El 1961, per contrarestar la pràctica de l'aïllacionisme de l'RDA després de la construcció del Mur de Berlín, la repressió judicial es va abandonar gradualment. A finals de la dècada del 1960, el desig de l'RDA de reconeixement internacional i apropament a la República Federal d'Alemanya (Alemanya Occidental) va conduir a un compromís d'adherir-se a la Carta de les Nacions Unides.
El 3 de maig de 1971, amb la benedicció dels líders de l'URSS, Erich Honecker va esdevenir primer secretari del SED, substituint Ulbricht per una presumpta raó de mala salut. Honecker va intentar polir la reputació internacional de l'RDA mentre lluitava contra l'oposició interna intensificant els esforços de la Stasi per castigar els comportaments dissidents sense utilitzar el codi penal. L'RDA va signar el Tractat Bàsic de 1972 amb l'Alemanya Occidental per respectar els drets humans, o si més no anunciar la seva intenció de fer-ho, i els Acords de Hèlsinki el 1975. En conseqüència, el règim del SED va decidir reduir el nombre de presos polítics, cosa que es va compensar practicant la repressió dissident sense empresonament ni sentències judicials.
El periodista britànic Luke Harding, que havia experimentat un tracte per part de l'FSB rus a la Rússia de Vladímir Putin similar al de la Zersetzung, escriu al seu llibre:
A la pràctica La Stasi va utilitzar la Zersetzung essencialment com a mitjà d'opressió psicològica i persecució. Les troballes de la psicologia operativa es van formular en mètode a la Facultat de Dret de la Stasi (Juristische Hochschule der Staatssicherheit, o JHS) i es van aplicar als oponents polítics en un esforç per soscavar la seva autoconfiança i autoestima. Les operacions estaven dissenyades per intimidar-los i desestabilitzar-los sotmetent-los a decepcions repetides, i per alienar-los socialment interferint i interrompent les seves relacions amb els altres, com en el cas del soscavament social. L'objectiu era induir crisis personals a les víctimes, deixant-les massa nervioses i angoixades psicològicament per tenir el temps i l'energia per a l'activisme antigovernamental. La Stasi va ocultar intencionadament el seu paper com a cervell de les operacions. L'autor Jürgen Fuchs va ser víctima de la Zersetzung i va escriure sobre la seva experiència, descrivint les accions de la Stasi com a crim psicosocial i un assalt a l'ànima humana.Pingel-Schliemann: Zersetzen. S. 188.
Tot i que les seves tècniques s'havien establert de manera efectiva a finals de la dècada del 1950, la Zersetzung no es va definir rigorosament fins a mitjans de la dècada del 1970, i només llavors va començar a dur-se a terme de manera sistemàtica a les dècades de 1970 i 1980. És difícil determinar quantes persones van ser atacades, ja que les fonts han estat deliberadament i considerablement redactades; se sap, però, que les tàctiques van variar en abast i que van ser implementades per diversos departaments diferents. En general, hi havia una proporció de quatre o cinc operadors autoritzats de Zersetzung per a cada grup objectiu i tres per a cada individu. Algunes fonts indiquen que unes 5.000 persones van ser víctimes persistents de la Zersetzung.PDF , accessed 24 agost 2010, and 3sat: Subtiler Terror – Die Opfer von Stasi-Zersetzungsmethoden, accessed 24 agost 2010. A la Facultat d'Estudis Jurídics, el nombre de tesis presentades sobre el tema de la Zersetzung va ser de dos dígits. També tenia un manual d'ensenyament complet de 50 pàgines sobre la Zersetzung, que incloïa nombrosos exemples de la seva pràctica.
Unitats implicades Gairebé tots els departaments de la Stasi van participar en les operacions de la Zersetzung, tot i que en primer lloc hi havia la seu de la direcció XX de la Stasi (Hauptabteilung XX) a Berlín, i les seves oficines divisionals en el govern regional i municipal. La funció de la seu i de l'Abteilung XX era mantenir la vigilància de les comunitats religioses; els establiments culturals i mediàtics; els partits polítics alternatius; les nombroses organitzacions socials de masses afiliades a l'establishment polític de l'RDA; l'esport; i els serveis educatius i sanitaris cobrint eficaçment tots els aspectes de la vida cívica. La Stasi va fer ús dels mitjans que tenien a la seva disposició dins i com a circumstància del sistema social tancat de l'RDA. Una xarxa de col·laboració establerta i políticament motivada (politisch-operatives Zusammenwirken o POZW) els proporcionava àmplies oportunitats d'interferència en situacions com la sanció de professionals i estudiants, l'expulsió d'associacions i clubs esportius, i detencions ocasionals per part de la Volkspolizei (la policia nacional quasi militar de l'RDA). També es van acordar la denegació de permisos per viatjar a estats socialistes o la denegació d'entrada als passos fronterers txecoslovacs i polonesos on no existia el requisit de visat. Els diversos col·laboradors (Partner des operaten Zusammenwirkens) incloïen branques del govern regional, la gestió universitària i professional, organismes administratius d'habitatge, la caixa d'estalvis pública Sparkasse i, en alguns casos, metges de capçalera. Els departaments de la Línia III (Observació), l'Abteilung 26 (Vigilància telefònica i d'habitacions) i l'M (Comunicacions postals) de la Stasi van proporcionar informació bàsica essencial per al disseny de les tècniques de Zersetzung, i l'Abteilung 32 va adquirir la tecnologia necessària.
La Stasi va col·laborar amb els serveis secrets d'altres països del Bloc de l'Est per implementar la Zersetzung. Un exemple d'això va ser la cooperació dels serveis secrets polonesos contra les branques de l'organització dels Testimonis de Jehovà a principis dels anys seixanta, cosa que es coneixeria com a innere Zersetzung (subversió interna).
Ús contra individus La Stasi va aplicar la Zersetzung abans, durant, després o en lloc d'empresonar l'individu objectiu. La implementació de la Zersetzung - anomenada eufemísticament Operativer Vorgang ('procediment operatiu') - generalment no tenia com a objectiu recopilar proves contra l'objectiu per iniciar un procediment penal. Més aviat, la Stasi considerava la Zersetzung com una mesura separada que s'utilitzava quan els procediments judicials oficials no eren desitjables per motius polítics, com ara la imatge internacional de l'RDA. No obstant això, en certs casos, la Stasi va intentar atrapar individus, com per exemple en el cas de Wolf Biermann: la Stasi el va enganyar amb menors, amb l'esperança que després poguessin presentar càrrecs penals. Els delictes objectiu d'aquesta trampa no eren polítics, com ara la possessió de drogues, el tràfic, el robatori, el frau financer i la violació.
La Directiva 1/76 enumera les següents formes provades i comprovades de Zersetzung, entre d'altres: