La Sabina és una regió històrico-geogràfica al centre d'Itàlia, històricament considerada com la terra habitada pels sabins, dels quals pren el nom, una població indoeuropea preromana d'estirp osco-úmbre, situada geogràficament entre Úmbria, Laci i Abruços, limitada pel curs del riu Tíber al sud-oest, pel riu Nera al nord-oest, pels Apenins al nord-est i pel riu Aniene i el Cicolano al sud-est,La frontera entre Sabina i Cicolano mai ha estat del tot unívoca; avui hi ha una tendència a incloure tota la Vall del Turano a Sabina: seguint aquesta línia, el 1873 es va decidir afegir l'adjectiu "Sabino" al nom oficial del municipi de Varco, situat als monts Carseolani, entre la Vall del Turano i la Vall del Salto. travessada per l'antiga Via Salària (avui dia SS4 Salaria).
Territori esquerra|miniatura|La plana de Rieti vista des de Poggio Bustone esquerra|miniatura|L'altiplà de Norcia (Nürsia), situat a l'anomenada "Alta Sabina", i al fons els Apenins umbro-marchigiano La regió antigament habitada pels sabins s'estén al llarg de l'eix sud-oest-nord-est començant des del Tíber i fins a la conca dels Apenins amb les Marques :
En aquest sentit la Sabina inclou un ampli territori, avui dia administrat per una norantena de municipis repartits en quatre regions: El Laci, amb tota l'actual província de Rieti llevat Cicolano,L'àrea inclou: els municipis de Fara in Sabina, Scandriglia, Castelnuovo di Farfa, Poggio Nativo, Toffia, Frasso Sabino, Casaprota, Mompeo, Montenero Sabino (àrea que coincideix aproximadament amb Cures (zona que coincideix aproximadament amb el municipi de Cures de Sabina); els municipis de Leonessa, Amatrice, Borbona, Posta, Accumoli, Cittareale (àrea que coincideix aproximadament amb l'antic municipi de Forum Decii); els municipis de Poggio Mirteto, Montopoli di Sabina, Magliano Sabina, Forano, Stimigliano, Cantalupo in Sabina, Collevecchio, Tarano, Poggio Catino, Poggio Catino, Casperia, Casperia, Torri, Montebuono, Monte San Giovanni in Sabina, Roccantica, Cottanello, Salisano, Montasola, Vacone (àrea que coincideix aproximadament amb l'antic municipi de Forum Novum); els municipis de Rieti, Cittaducale, Contigliano, Cantalice, Antrodoco, Poggio Bustone, Greccio, Castel Sant'Angelo, Rivodutri, Borgo Velino, Belmonte in Sabina, Colli sul Velino, Labro, Morro Reatino, Micigliano (àrea que coincideix aproximadament amb el municipi romà de Reate); els municipis de Poggio Moiano, Torricella in Sabina, Monteleone Sabino, Rocca Sinibalda, Longone Sabino, Poggio San Lorenzo, Orvinio, Colle di Tora, Pozzaglia Sabina, Castel di Tora, Ascrea, Paganico Sabino (àrea que coincideix aproximadament amb l'antic municipi de Trebula Mutuesca). http://www.asciatopo.altervista.org/geo_samnium.html i diversos municipis de la ciutat metropolitana de Roma (Sabina romana), entre la riba esquerra del Tíber i la riba dreta de l'Aniene (els actuals municipis de Montorio Romano, Montelibretti, Moricone, Monteflavio, Nerola, Guidonia Montecelio, Fonte Nuova, Marcellina, Mentana, Monterotondo, Montorio Romano, Palombara Sabina, Sant'Angelo Romano, San Polo dei Cavalieri, així com algunes zones extremes del municipi de Roma).En aquesta zona es produeix oli d'oliva verge extra Sabina DOP La vall del riu Licenza també pertany a aquest territori, dominat pels monts Lucretili i delimitat per la riba dreta del riu Aniene, tradicionalment anomenat Sabina, incloent-hi els actuals municipis de Licenza, Percile, Roccagiovine i Vicovaro;Domenico De Sanctis, Dissertazione sopra la villa di Orazio Flacco, Roma, 1768, p. 37. Umbria meridional, amb alguns municipis a l'esquerra del riu Nera (Cascia, Norcia - l'antiga Nursia -, Monteleone di Spoleto, Preci fins als Monts Sibil·lins); Abruços : la vall superior de l'Aterno (zona de l'antic municipi de Forum Decii : els actuals municipis de L'Aquila de Campotosto, Capitignano, Montereale) fins a L'Aquila (zona que limita amb l'antiga ciutat d'Amitèrnum: frazione de San Vittorino, Coppito, Pettino i els veïns del municipi de L'Aquila, i els municipis de Barete, Cagnano Amiterno, Lucoli, Pizzoli, Scoppito, Tornimparte, tots a la província de L'Aquila). Algunes zones internes de la zona de Teramo podrien ser incloses en el territori dels sabins, degut a la descoberta d'unes esteles epigràfiques sepulcrals trobades a la vall mitjana i alta del riu Vomano - a Cermignano i Penna Sant'Andrea - i a la vall mitjana del riu Tordino, a Bellante, que en l'escriptura picena meridional defineixen la pertinença dels cippi funeraris al poble "safinim". Les Marques, amb una petita àrea a la frontera amb Úmbria, a Macerata, pertanyent a la conca del riu Nera (municipis de Castelsantangelo sul Nera, Ussita i Visso, inclosos a l'època augustal sota el municipi de Norcia).
Durant les edats mitjana i moderna, el territori de Sabina es fragmentà, quedant dividit al seu cor per la frontera entre els Estats Pontificis, que controlaven Rieti i el cantó sud-oest, i el Regne de Nàpols, que controlava Cittaducale i el cantó nord-est. Si aquesta última banda formava el districte de Cittaducale i fou assimilada als Abruços, la part del territori papal seguí anomenant-se Sabina a efectes administratius (tot i excloure els territoris que abans formaven part de Sabina i que llavors eren sota domíni borbònic), provocant una modificació parcial del significat del mot, que en aquest sentit exclou la vall superior del Velino i la zona amatrica i indica un territori dels Estats Pontificis amb fronteres força variables, que s'estenien des de Rieti i la Vall del Turano fins al Tíber i Aniene.
La reunificació política dels territoris sabins es produí el 1927, amb l'establiment de la província de Rieti que, tanmateix, excloïa la Sabina romana (així com, per suposat, els territoris on mentrestant havien sorgit i desenvolupat les ciutats de L'Aquila i Terni) i, al contrari, incloïa la vall del Salto i el Cicolano, que històricament s'assembla més a la Marsica .
La Sabina està travessada pels Monts Sabins, que la parteixen en Alta Sabina (Rieti, la part nord-est, la Sabina umbria i abruzzesa) i Bassa Sabina (la part sud-oest i la Sabina romana); aquesta divisió també es produeix en l'organització territorial eclesiàstica, que reparteix la Sabina en les diòcesis de Rieti (alta Sabina i Cicolano) i la de Sabina-Poggio Mirteto (baixa Sabina i Sabina romana), llevat del municipi de Vacone que pertany al territori de la de Terni-Narni-Amelia, i en el de la infraestructura telefònica (prefixos 0746 i 0765).
Avui dia de vegades s'empra el corònim de manera impròpia per a designar tota la província de Rieti, que, com s'ha dit anteriorment, no representa completament ni l'antiga Sabina (que és més gran i no inclou Cicolano), ni la divisió administrativa papal de Sabina (que no incloïa ni Cicolano ni la vall alta del Velino).
Encara més inapropiat és el seu ús per indicar una zona plana a banda i banda del Tíber entre les províncies de Rieti i Roma (excloent no només Rieti i l'alta Sabina, sinó també aquells municipis de la baixa Sabina situats a les muntanyes entre Rieti i el Tíber), per referir-se a una zona ben connectada amb Roma (per autopista i ferrocarril) que en els darrers anys ha estat objecte d'un notable desenvolupament econòmic i immigració des de Roma, en contrast amb la resta de la Sabina pròpiament dita.Exemples d'aquest ús del terme són:
Història esquerra|miniatura|L'antiga Sabina Segons Dionís d'Halicarnàs els primers habitants de la regió, que més tard s'identificaria com a Sabina, foren els aborígens,Dionís d'Halicarnàs, Antiguitats romanes, I 9.1 que fundaren diverses ciutats, la majoria de les quals de difícil ubicació, entre les quals la capital Lista (potser situada al territori de Cittaducale, destruïda pels sabins procedents d'Amitèrnum).A continuació es mostren els altres centres aborígens enumerats per Dionigi: Suna (potser a prop de l'actual Toffia), Suesbola (potser a prop de Monte Calvo, al municipi de Scandriglia), Mefula (potser a prop de l'abadia de S. Martino, al municipi de Fara Sabina), Orvinium (situat al territori de Montopoli in Sabina i no al municipi actual d'Orvinio), Trebula (la Trebula Mutuesca romana, a prop de l'actual Monteleone Sabino), Tiora (Colle di Tora), Cutilia (a prop de Paterno di Castel Sant'Angelo), Marruvium (no s'ha de confondre amb Marruvio dei Marsi), Batia (identificat a prop de l'actual Vazia, municipi de Rieti), Palatium (a prop de Belmonte in Sabina), Carsula (a prop de Rivodutri), Issa (o Montisola, al municipi de Contigliano
Di seguito gli altri centri aborigeni elencati da Dionigi: Suna (forse nei pressi dell'odierna Toffia), Suesbola (forse presso Monte Calvo, nel comune di Scandriglia), Mefula (forse presso l'Abbazia di S. Martino, nel comune di Fara Sabina), Orvinium (localizzato nel territorio di Montopoli in Sabina e non nell'odierno comune di Orvinio), Trebula (la romana Trebula Mutuesca, presso l'odierno Monteleone Sabino), Tiora (Colle di Tora), Cutilia (presso Paterno di Castel Sant'Angelo), Marruvium (da non confondere con Marruvio dei Marsi), Batia (identificata nei pressi dell'attuale Vazia, comune di Rieti), Palatium (presso Belmonte in Sabina), Carsula (presso Rivodutri), Issa (ovvero Montisola, nel comune di Contigliano).
miniatura|Extensió sabina entre els segles VI i III aC Dionís narra com el territori habitat pels aborígens fou conquerit pels sabins: aquest poble és responsable de la fundació de molts centres, el més important dels quals fou el de Cures.A continuació es mostra una llista dels assentaments sabins amb la seva ubicació entre parèntesis: Eretum (Casacotta di Montelibretti, anteriorment erròniament situat al municipi de Monterotondo); Regillum (Moricone); Casperia (potser al territori de la Casperia moderna); Fanum Vacunae (Vacone), Aqua Viva (Acquaviva, Cottanello), Forum Iani (Forano), Reate (Rieti), Septem Aquae (Ponte Crispolti, Rivodutri), Forum Decii (Bacugno, Posta), Ad Martis (al territori d'Amatrice al llarg de la Via Salaria), Moronea (Montereale), Predii Cosani (Accumuli), Summa Villarum (Amatrice), Testruna (Scoppito), Lavaretum (Barete), Nursia (Norcia, l'antic centre s'allargarà finalment per trenta-una hectàrees) i Cursula (Cascia).
Segue un elenco di centri abitati sabini con tra parentesi la localizzazione: Eretum (Casacotta di Montelibretti, in precedenza erroneamente localizzato nel comune di Monterotondo); Regillum (Moricone); Casperia (forse nel territorio della moderna Casperia); Fanum Vacunae (Vacone), Aqua Viva (Acquaviva, Cottanello), Forum Iani (Forano), Reate (Rieti), Septem Aquae (Ponte Crispolti, Rivodutri), Forum Decii (Bacugno, Posta), Ad Martis (nel territorio di Amatrice lungo la via Salaria), Moronea (Montereale), Lavaretum (Barete), Nursia (Norcia, l'antico centro arriverà ad estendersi per trentuno ettari) e Cursula (Cascia).
esquerra|miniatura|Detall de la Tabula Peutingeriana que mostra Roma i la Via Salaria que creua la Sabina Els primers contactes dels sabins amb la Roma arcaica es perden en la llegenda, tot i que és cert que romans i sabins estigueren en guerra constant entre ells llargament i que es va produir una compenetració entre els dos pobles, tant és així que a partir d'un cert punt els sabins s'establiren al turó Quirinal, contribuint significativament al creixement i enfortiment de Roma. miniatura|La intervenció pacificadora de les dones sabines segrestades a la pintura Les sabines (1799) de Jacques-Louis David