La Batalla d'Anglaterra (anglès: Battle of Britain) és una pel·lícula bèl·lica britànica de 1969 que documenta els esdeveniments de la Batalla d'Anglaterra, la guerra per la supremacia aèria entre la Luftwaffe alemanya i la Royal Air Force que es va lliurar sobre els cels britànics durant l'estiu de 1940. La naturalesa del tema va atreure molts actors britànics respectats a acceptar papers com a figures clau de la batalla, com ara Laurence Olivier com el mariscal en cap de l'aire Sir Hugh Dowding, Trevor Howard com el vicemariscal de l'aire Keith Park i Patrick Wymark com el vicemariscal de l'aire Trafford Leigh-Mallory. Dirigida per Guy Hamilton i produïda per Harry Saltzman i S. Benjamin Fisz, també va ser protagonitzada per Michael Caine, Christopher Plummer i Robert Shaw com a líders d'esquadró. El guió de James Kennaway i Wilfred Greatorex es basa en el llibre The Narrow Margin de Derek Wood i Derek Dempster.
La pel·lícula va intentar ser un relat generalment precís de la Batalla d'Anglaterra, quan a l'estiu i la tardor de 1940 la RAF britànica va infligir una derrota estratègica a la Luftwaffe i així va assegurar la cancel·lació de l'Operació Lleó Marí, el pla d'Adolf Hitler per envair Gran Bretanya. La pel·lícula destaca per les seves espectaculars seqüències de vol. Va ser a una escala molt més gran que la que s'havia vist en pel·lícula abans o després, cosa que va fer que la producció de la pel·lícula fos molt cara.
Trama La Batalla de França s'esclafa el juny de 1940. S'ha girat contra els britànics i els francesos. Els pilots de la RAF evacuen un petit aeròdrom davant de les forces avançades alemanyes. Els pilots, juntament amb militars britànics i francesos, marxen just quan arriben els avions de la Luftwaffe i executen un fort atac de metrallament. Mentre es mostren les platges desertes de Dunkerque, on les forces britàniques en retirada van ser superades i empeses al mar per la Wehrmacht, la BBC informa de la declaració del primer ministre britànic Winston Churchill que "el que el general Weygand va anomenar la 'Batalla de França' ha acabat. La Batalla d'Anglaterra està a punt de començar".
A la neutral Suïssa, l'ambaixador alemany, el baró von Richter, proposa noves condicions de pau al seu homòleg britànic, Sir David Kelly, afirmant que amb la caiguda de França i els Estats Units encara decididament aïllacionistes, continuar lluitant sols és impossible. Kelly replica: "No ens amenaceu ni ens dicteu fins que no marxeu cap a Whitehall... i fins i tot llavors no us escoltarem". Hitler ho ajorna, esperant que Gran Bretanya accepti les condicions de pau; els comandants britànics aprofiten el retard per augmentar les seves forces, entrenant pilots i controladors terrestres.
La campanya per conquerir Gran Bretanya per via aèria comença amb la força aèria alemanya llançant un assalt a primera hora del matí el "Dia de l'Àguila". Pretén destruir la RAF a terra abans que tingui temps de llançar els seus caces Spitfire i Hurricane. Dues estacions de radar britàniques a Ventnor i Dover queden fora de combat i diversos aeròdroms de la RAF resulten danyats o destruïts, però les pèrdues són relativament lleus. S'inicia una extenuant batalla de desgast, amb els aeròdroms del sud d'Anglaterra sota atacs repetits.
Es desenvolupen tensions entre els comandants del Grup 11 de la RAF, Keith Park, i el Grup 12, Trafford Leigh-Mallory. Leigh-Mallory té la tasca de protegir els aeròdroms del Grup 11 mentre les forces de Park volen a l'aire i s'enfronten a l'enemic, però en atac rere atac, els avions del Grup 12 no apareixen enlloc. Cridat a reunir-se amb Dowding, Leigh-Mallory explica que la tàctica de la "Gran Ala" que ha ideat per reunir una armada aèria per atacar els alemanys des de dalt triga a formar-se, mentre que Park es queixa que triga massa i que la tàctica simplement no funciona.
El punt d'inflexió de la batalla es produeix quan un esquadró de bombarders alemanys perd les seves bombes a causa del mal temps a la nit, i aquestes cauen accidentalment sobre Londres. Com a represàlia, la RAF ataca Berlín. Tot i que els danys són insignificants, un Adolf Hitler enfurismat ordena públicament que Londres sigui arrasada. Hermann Göring arriba a França per comandar personalment l'assalt, convençut que el final de la campanya s'acosta. Les seves primeres sortides cap al nord voregen la RAF, que encara defensa els seus aeròdroms al sud, i els alemanys bombardegen sense oposició. Segueixen els atacs nocturns i Londres crema.
Per complementar les forces de la Commonwealth, la RAF ha començat a acceptar i entrenar pilots estrangers que han escapat dels països ocupats pels alemanys. La principal dificultat és la seva manca de coneixements d'anglès. Durant un vol d'entrenament, un esquadró de la Força Aèria Polonesa Lliure es troba accidentalment amb un vol sense escorta de bombarders alemanys. Ignorant les ordres per evitar l'enfrontament del seu oficial d'entrenament britànic, es llancen a l'atac i abaten diversos bombarders amb tàctiques agressives però poc ortodoxes. Park recompensa la unitat elevant-la a l'estatus operatiu, cosa que porta Dowding a fer el mateix amb els aprenents canadencs i txecs.
Mentre discuteixen els esdeveniments del dia, Park i Dowding examinen el canvi alemany a Londres. Amb un respir, Park assenyala que podrà reparar els seus aeròdroms i recuperar gairebé la seva força total. Dowding observa que, tot i que els bombarders enemics poden arribar a Londres, la seva escorta de caces només pot proporcionar deu minuts de cobertura. Conclou que "girar-se contra Londres podria ser el pitjor error dels alemanys".
El següent atac diürn alemany es troba amb grans grups de caces de la RAF que ataquen en massa, i que aclaparen els assaltants alemanys. Les pèrdues de la Luftwaffe són tan greus que Göring, indignat, ordena que els caces alemanys es quedin amb els bombarders. Privats tant d'altitud com de velocitat, són presa fàcil per als caces britànics que ataquen des de dalt. Per primera vegada, les pèrdues alemanyes superen les britàniques.
Arriba la batalla aèria culminant del 15 de setembre de 1940, amb el control terrestre britànic ordenant a tots els esquadrons que surtin a l'aire, sense deixar cap reserva. Un intens combat sobre Londres deixa ambdós bàndols amb grans pèrdues.
L'endemà, la RAF espera amb ànsia un atac que mai arriba. Tant les forces aèries com les navals alemanyes es retiren de la costa, deixant els aeròdroms abandonats i els ports buits. Göring abandona el front, acusant els seus comandants de traïció. Dowding mira els jardins i cap al cel, on apareixen a la pantalla les paraules de Winston Churchill: "Mai en el camp del conflicte humà s'havia degut tant per tants a tan pocs".
Repartiment La Batalla d'Anglaterra té un gran repartiment internacional d'estrelles. La pel·lícula va destacar pel seu intent de retratar amb precisió el paper dels alemanys, amb participants a la batalla com el capità de grup Tom Gleave, el comandant d'ala Robert Stanford Tuck, el líder d'esquadró Bolesław Drobiński i el tinent general de la Luftwaffe Adolf Galland com a assessors.Simpson, Geoff. The History of the Battle of Britain Fighter Association : Commemorating the Few, p. 115. Durant la guerra, Drobiński havia danyat greument l'avió de Galland i el va obligar a fer un aterratge forçós. Es van escollir actors subtitulats en alemany, una diferència respecte a altres pel·lícules britàniques en anglès de la postguerra, on els alemanys sovint eren interpretats per actors anglòfons.Mosley 1969, p. 33.
Britànics, Commonwealth i Aliats Harry Andrews com a Harold Balfour, sotssecretari d'Estat de l'Aire Michael Caine com a Cap d'Esquadró Canfield Trevor Howard com a vicemariscal de l'aire Keith Park, oficial de l'aire comandant de l'11è Grup de la RAF Ian McShane com a sergent pilot Andy Moore Kenneth More com Capità de Grup Barker, Comandant d'Estació a la RAF Duxford Laurence Olivier com a Mariscal en Cap de l'Aire Sir Hugh Dowding, Comandant en Cap del Comandament de Caces Nigel Patrick com a Capità de Grup Hope Christopher Plummer com a cap d'Esquadró Colin Harvey, un pilot canadenc de la Royal Air Force Michael Redgrave com a vicemariscal de l'aire Douglas Evill, oficial sènior de l'estat major de l'aire del Comandament de Caça Ralph Richardson com a Sir David Kelly, ambaixador britànic a Suïssa Robert Shaw com a Cap d'Esquadró "Skipper" Patrick Wymark com a vicemariscal de l'aire Trafford Leigh-Mallory, oficial de l'aire comandant del 12è Grup de la RAF Susannah York com a oficial de secció Maggie Harvey, l'esposa de Colin John Baskcomb com a granger Michael Bates com a suboficial Warwick Isla Blair com a dona d'Andy Tom Chatto com a controlador assistent de Willoughby James Cosmo com a Jamie Robert Flemyng com a comandant d'ala Willoughby Barry Foster com a líder d'esquadró Edwards Edward Fox com a oficial pilot Archie Bill Foxley com a líder d'esquadró Evans David Griffin com a sergent pilot Chris Jack Gwillim com a oficial superior de l'estat major de l'aire Myles Hoyle com a Peter Duncan Lamont com a sergent de vol Arthur Sarah Lawson com a dona de Skipper Mark Malicz com a Pasco André Maranne com a suboficial francès Anthony Nicholls com a ministre Nicholas Pennell com a Simon Andrzej Scibor com a Ox Jean Wladon com a Jean Jacques
Alemanys i Eix Curd Jürgens com a Maximilian Baron von Richter, ambaixador alemany a Suïssa Hein Riess com a Reichsmarschall Hermann Göring, el comandant en cap de la Luftwaffe Dietrich Frauboes com a Generalfeldmarschall Erhard Milch, inspector general de la Luftwaffe Peter Hager com a Generalfeldmarschall Albert Kesselring, comandant de la Luftflotte 2 Wilfried von Aacken com a Generalmajor Theo Osterkamp, Jagdfliegerführer 2 Karl-Otto Alberty com a Generaloberst Hans Jeschonnek, cap d'estat major de la Luftwaffe Wolf Harnisch com a Generalmajor Johannes Fink, comandant del Kampfgeschwader 2 Malte Petzel com a Oberst Beppo Schmid, cap de la branca d'intel·ligència militar de la Luftwaffe Manfred Reddemann com a Major Falke Paul Neuhaus com a Major Föhn Alexander Allerson com a Major Brandt Alf Jungermann com a Lieutenant Froedl, el navegant de Brandt Helmut Kirchner com a Boehm Reinhard Horras com a Bruno Rolf Stiefel com a Adolf Hitler
Producció Antics participants de la batalla van servir com a assessors tècnics, com ara Douglas Bader, James Lacey, Robert Stanford Tuck, Adolf Galland i el mateix Dowding.
Proposta de pel·lícula A mitjans de setembre de 1965, S. Benjamin Fisz, un antic pilot de Hurricane, va veure avions practicant per al dia de la Batalla d'Anglaterra, sobre Hyde Park, Londres . Va veure com els adolescents no reconeixien l'avió. En aquell mateix segon, Fisz va tenir una proposta per al que es convertiria en la pel·lícula. Fisz va córrer a la seva oficina i va trucar a l'executiu cinematogràfic Freddy Thomas. Fisz va preguntar a Thomas si li havia agradat la pel·lícula The Longest Day. Thomas va dir que The Longest Day havia recaptat molts diners. Fisz va preguntar a Thomas si es podia fer una pel·lícula similar sobre la Batalla d'Anglaterra, que mostrés cada costat. Thomas va dir: "Dependria de com fos el guió".
El març de 1966, The Rank Organisation va anunciar que faria nou pel·lícules amb un cost total de 7,5 milions de lliures, dels quals aportaria 4 milions de lliures. Rank va finançar completament dues pel·lícules, una pel·lícula de Norman Wisdom i una comèdia de "doctors" ( Doctor on Toast , que es va convertir en Doctor in Trouble). Les altres van ser were The Quiller Memorandum, Deadlier than the Male, Maroc 7, Red Hot Ferrari i (mai realitzada), The Fifth Coin (mai realitzada), The Battle of Britain i The Long Duel.