Can Fatjó dels Xiprers és una masia de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Història L'iniciador de la nissaga fou el pagès Ramon Fatjó (Faione en llatí), documentat el 1145. El 1360, Bernat Fatjó va fer hereu del mas Fatjó Superior, conegut posteriorment com Fatjó dels Aurons, el seu fill Berenguer, i hereva del mas Fatjó Inferior, conegut posteriorment com Fatjó dels Xiprers, la seva filla Francesca. Aquesta es va casar amb Bernat de Correger, però els seus descendents portarien el cognom Fatjó. El primogènit Pere va ser l'hereu del mas, mentre que el segon fill Bartomeu va comprar el 1426 el mas de les Passadores, que passaria a dir-se Fatjó del Molí. El 1473, Antoni (o Antic) Fatjó es va canviar el cognom per Fatjó dels Xiprers, i el 1495 era batlle de Cerdanyola.
Gabriel Fatjó dels Xiprers i Vallcorba del Sot (1569-1604) va ser obrer, administrador del Roser i de Sant Martí (1588-1602); síndic i jurat de la vila (1601-1602), i també va prestar diners als pagesos en dificultats econòmiques mitjançant la compra de censals. Sebastià Fatjó dels Xiprers i Oliver (1589-1642) va continuar la tasca del seu pare i el 1630 va patir accions de rapinya per colles de lladres. El seu fill Gabriel Fatjó dels Xiprers i Llobet (1634-1699), batlle de la vila durant la Guerra dels Segadors, va estendre el conreu de la vinya mitjançant establiments emfitèutics a rabassa morta i també va adquirir patrimoni de masos veïns i de cases a Sant Cugat.
El seu fill Gabriel Fatjó dels Xiprers i Trabal (1662-1729) va ser síndic, batlle i arrendador dels censos del castell de Sant Marçal i també va potenciar la ramaderia. Es va casar amb Margarida Torres, pubilla del mas Torres de la Garriga, i el 1702 va començar la reforma de la casa. L'hereu Francesc Fatjó dels Xiprers i Torres (1685-1769) va partir les conseqüències dels Decrets de Nova Planta (1716) i el nou cadastre borbònic. El 1764 va participar com a expert, juntament amb el pagès de Cerdanyola Joan Coll, en el reconeixement i delimitació del mas Verdaguer de Sant Cugat, a instàncies del monestir i del noble Joan de Baillet i Montoliu, respectivament. El seu germà Josep, adroguer a Barcelona, va morir en ofegar-se al cup de la masia de Cerdanyola. Els altres dos germans, Tomàs i Isidre, eren sacerdots i hi van impulsar la construcció d'una capella.
El seu fill Josep Francesc Fatjó dels Xiprers i Planes (1741-1783) va ser obrer de Sant Isidre, batlle (1763-1765) i regidor degà (1779), càrrec amb del qual va pledejar contra el marquès de Cerdanyola per a deslliurar-se de la jurisdicció del castell. Es va casar amb Maria Teresa Pujol de la Torre i Arimon, pubilla de Can Pujol de la Torre i del mas Llobet de Caldes de Montbui, més els agregats de Serravella (Plegamans) i Forn del Vidre (Palau-solità), i el 1778, ajudat pel rector de la parròquia i monjos de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, va publicar l'arbre genealògic de la família. El 1774, el seu fill Jaume Fatjó dels Xiprers i Pujol de la Torre (1760-1819) es va casar amb Josepa Plantada i Palaudàries, pubilla de Can Palaudàries de Lliçà d'Amunt. El 1790 va fer reformar la façana de la casa pairal, al costat de la qual va fer construir una capella annexa a la casa pairal el 1784, reformada el 1797.
Tomàs Fatjó dels Xiprers i Morral (1873-1916) va ser alcalde (1904-1911) i regidor de Cerdanyola (1912-1914). A començament dels anys 1920, Can Fatjó dels Xiprers produïa un milió de litres de vi anuals i tenia dos cellers. El 1931 va patir l'enfrontament dels rabassaires, que reivindicaven la Llei de Contractes de Conreu de la Generalitat republicana, i la Guàrdia Civil va entrar a les vinyes i va detenir alguns pagesos. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, la finca va ser incorporada a la Col·lectivitat de Camperols de Cerdanyola-Ripollet, i la casa pairal i la capella, junt amb el seu mobiliari, van ser malmeses. L'hereu Josep Fatjó dels Xiprers i Pi (1907-1937) va morir a la batalla de Belchite i fou succeït per les seves germanes Àngels (†1960) i Maria Assumpta (†1984), i aquesta darrera pel seu fill Josep Font i Fatjó dels Xiprers (1942-).
A la dècada del 1960, el terme de Cerdanyola fou desruralitzat, i posteriorment, la finca fou incorporada al Parc Tecnològic del Vallès.
Referències
Vegeu també Vapor Vell (Gràcia)
Bibliografia
Fatjo dels Xiprers