Muhammad ibn ʿAbd al-Raḥmān al-Xaikh al-Aslamī, abreujadament Muhammad al-Xaikh, nascut a Elx a finals del s. IX, fou un governador d'al-Àndalus actiu a la primera meitat del segle X. Va ser arraix a Medina Laqant (Alacant, a partir de 917) així com de Kalyusha (Callosa de Segura) i altres fortaleses de la cora de Tudmir a partir de l'any 924. Pertanyia a la tribu àrab dels Aslam, documentada a la Hispània musulmana des del segle VIII. Es considera el primer alacantí històric com a individu rellevant, amb qui comença la influent dinastia local dels Banu Xaikh.

Context històric A principis del , el Baix Segura i les Valls del Vinalopó formaven part de la cora de Tudmir, un territori integrat a l'Emirat de Còrdova i, a partir del 929, al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III. La zona mantenia un sistema de fortificacions (hisn) vinculades tant a nuclis urbans com a castells de muntanya, que servien de centres de poder local. Segons els historiadors, al-Xaikh al-Aslamī actuava com a governador local declaradament proomeia.Martínez, Jesús (2014). «Los Banu Sayj, los primeros gobernadores». Historia Alicante Medieval. L'any 917, després d'una expedició dirigida pel visir Ishaq ibn Muḥammad al-Qurasi, el califa Abd-ar-Rahman III havia reconegut Muḥammad ibn al-Xaikh com a governador de Callosa–Alacant.

No obstant això, Segons al-ʿUdrī, en l'any 924 ʿAbd al-Raḥmān III emprengué una expedició cap a Pamplona i el califa li exigí la participació en la campanya, però al-Xaikh al-Aslamī s'hi negà, fet que provocà que el califa ordenà a qāʾid Saʿīd ibn Mundir la confiscació dels seus títols i fortaleses. Finalment hagué de rendir-se, abandonar part de les seues fortaleses i establir-se a Alacant. Malgrat això, la resistència de membres de la seua família continuà en diverses places del sud-est ibèric.Gutiérrez Lloret, Sonia (1996). La cora de Tudmīr, de la antigüedad tardía al mundo islámico: poblamiento y cultura material. Madrid: Casa de Velázquez, p. 278–291.

L'any 928, un net seu, aliat amb altres membres del clan conegut com els Banū al-Xaikh, es rebel·là novament contra el califat.Guichard, Pierre (1985). Al-Andalus: estructura antropológica de una sociedad islámica en Occidente. Barcelona: Barral. El 928, el califa el deposà, l'envià a Albacete i posteriorment a Còrdova, on visqué amb una pensió i terres fins a la seua mort. En aquest moment, controlaven diverses fortaleses a l'entorn de Callosa i Alacant, i tenien influència sobre altres punts estratègics de la cora, com la via que connectava la mamlaka Balansiya i la mamlaka Mursiyya amb Xàtiva i Múrcia. Segons Guichard, aquesta resistència s'inscriu en un fenomen més ampli de dissidència de famílies àrabs establertes a al-Andalus, comparable als Banū Ḥajjāj o Banū Khaldūn.

El grup familiar, identificat com a Banū al-Xaikh o Banū al-Aslamī, mantenia un poder notable en la cora de Tudmir gràcies al control de castells i alcàssers. Aquest domini territorial els permetia actuar de forma semiautònoma respecte al califat, en un context de tensions socials i polítiques que afectava tot el sud-est d'al-Andalus.

Vegeu també Callosa de Segura Cora de Tudmir Història d'Alacant Abd-ar-Rahman III

Referències

Categoria:Morts a Còrdova Categoria:Il·licitans Categoria:Nascuts al segle IX