El tall del drap fou un impost indirecte que gravava la venda, fabricació domèstica, importació i exportació de teixits, com ara banyats en or, seda, camelot, llana i estam, lli, cànem, cotó o estopa. Es considera com una de les primeres generalitats de la Generalitat del Regne de València, i es va crear com a mesura extraordinària a les Corts convocades en 1362 i, a partir de 1404, s'estableix com una taxació ordinària que es gestionava mitjançant arrendaments al millor postor.

Característiques Per facilitar la recaptació el territori es va dividir en "quarters", que l'any 1404 en van ser 26, i en "filloles" al seu torn. Les causes entre arrendataris i contribuents restaven sota la jurisdicció dels administradors, dels quals n'hi havia un per cada braç de Corts: Reial, eclesiàstic i nobiliari. Els contractes fixaven pagaments al clavari, fiances i un conjunt de "clàusules comunes" que definien terminis, sancions, facultat d'augmentar o reduir capítols, entre d'altres.

La base era el "preu de la peça", determinat i segellat pels recaptadors. El tipus general fou "un sou per lliura", mentre que el 1406 s'establí en "6 diners" i des de 1432 en "1 sou i 9 diners". Restaven exempts de la taxa aquells teixits que es donaven als pobres o a l'Església, la confecció domèstica per a ús propi, així com certes peces religioses; s'hi afegiren altres excepcions i puntualitzacions entre 1406 i 1415.

A més del consum intern, el tall cobrava l'entrada i eixida de robes i peces (per ex., túniques, capirots o calces noves per a vendre, des de 1406). Vendre o treballar sense segell comportava pèrdua del gènere i multes (60 sous a sastres i tundidors; duplicitat de la generalitat en frau; 6 lliures als corredors que no declaraven). Els diners de les multes es repartien entre el General, les fortificacions del lloc i l'acusador.

Precedent pre-comarcal dels quarters El 1404 la recaptació es dividí en tres grans capítols: Tall de València (el de més renda), tall d'Oriola i el tall del regne, amb arrendaments separats.

Els 26 quarters documentats que figuren als diferents contractes comptaven els següents quarters:

+ Quarters del Regne de València (1404) Quarter Capçalera Filloles I Morella Baronia de Benifassà II Sant Mateu Maestrat de Montesa, part del bisbat de Tortosa dins del regne de València, Orpesa i Serra d'En Galceran. III Tinença d'Alcalatén IV Vilafermosa Baronia d'Arenós, llocs del riu Millars, Cortes i Vilamalur. V Onda Suera, Eslida, Artana VI Borriana Castelló de la Plana, Almassora, Vila-Real, Borriol VII Morvedre Sagunt, Torres-Torres, Almenara, Vall d'Uixò, Nules VIII Sogorb Castellnou, Altura IX Xèrica Gaibiel, Alcubles, Begís, Toro, Barraques, Pina X Castellfabib Ademús XI Alpont Xelva, Xulilla, Andilla XII Llíria Olocau, Serra, Benaguasil XIII València Terme històric de València en 1404, que comprén l'Horta de València i altres municipis actuals XIV Xiva Bunyol, Macastre, Setaigües, Xestalgar, Pedralba, Vilamarxant, Riba-Roja, Xest, Torís, Montroi XV Aiora Cortes, Dosaigües, Millars, Otonel XVI Xàtiva Montesa, Enguera, Moixent, Bicorb, Quesa, Navarrés, Xella, Anna, Font de la Figuera, Bolbait XVII Alzira Corbera, valls d'Alfàndec i de Tous, Alcúdia de Carlet XVIII Cullera Sueca XIX Gandia Palma, Vilallonga, Gallinera, Ebo, Alcalà, Oliva, Rebollet XX Ontinyent Albaida, Agres, Bocairent, Banyeres, Biar XXI Cocentaina Planes, Perpuxent, Margarida XXII Alcoi Xixona, Penàguila, Castalla, Tibi, Ibi XXIII Dénia Xàbia, Ondara, Calp, Pego, la Vila Joiosa, Relleu, Finestrat, Benidorm, Altea, Calp, Tàrbena, Murla, Xàbia XXIV Alacant Terme històric d'Alacant en 1404, que inclou Nompot (Montfort); Benialí, Benimagrell i Lloixa (Sant Joan d'Alacant); Mutxamel; Benitia (el Campello); Busot; Aigües de Busot; la Torre de Maçanes; Agost; el Raspeig XXV Elx Crevillent, Asp, Novelda, Monòver, el Pinós, Elda, Petrer XXVI Oriola Guardamar

En l'àrea d'Alacant i Oriola, els quarters documentats (p. ex., XXIV–XXVI) mostren l'abast fiscal sobre les viles, alqueries i valls del Vinalopó, la Foia de Castalla, la Marina i el Baix Segura. En el còmput de generalitats de 1404) el tall fou el capítol més rendible del conjunt, sumant València, Oriola i regne, tot i que sense arribar a la meitat dels ingressos totals. A banda de la rellevància fiscal que té, es considera que la malla de quarters és una de les primeres demarcacions territorials del país i s'assembla, a grans trets, la divisió comarcal moderna del País Valencià.

Vegeu també Generalitats Comarques del País Valencià Governació d'Oriola

Referències

Bibliografia

Categoria:Imposts