Luis Cardoza y Aragón (Antiga Guatemala, 21 de juny de 1904 - Ciutat de Mèxic, 4 de setembre de 1992) va ser un poeta, assagista i diplomàtic guatemalenc, un dels intel·lectuals més importants del a Guatemala. Va néixer a la ciutat d'Antigua Guatemala, però va passar gran part de la seva vida establert, per raons d'exili polític, a Mèxic, on va morir. Per la seva longevitat i universalitat cultural, la seva obra és profusa i variada, dintre de la qual destaquen l'assaig de crítica artística i la poesia. El premi nobel de literatura mexicà Octavio Paz en va dir: «Vam sentir Cardoza defensar la poesia no com una activitat al servei de la Revolució, sinó com l'expressió de la perpètua subversió humana. Cardoza va ser el pont entre l'avantguarda i els poetes de la generació dels 50. Pont estès no entre dues ribes, sinó entre dues oposicions».A Mèxic va treballar amb Xavier Villaurrutia en un informe per a l'Escola Nacional d'Arts Plàstiques i va donar la benvinguda a un vell amic de França, Antonin Artaud.
Vida Després de l'enderrocament del règim de general Jorge Ubico Castañeda el 1944 i en triomfar la Revolució d'Octubre aquest any, Cardoza va ser elegit com a membre de l'Assemblea Constituent. Enemic de les dictadures, la revolució de 1944 seria un esdeveniment transcendental per a Cardoza, compromès acèrrimament amb les causes democràtiques. Va fundar i va dirigir la Revista de Guatemala, d'art i cultura, un gran aparador del lliure pensament, una mica inusitat després de llargs anys d'opressió.Després de l'enderrocament de la revolució del 1944 pel Moviment d'Alliberament Nacional el 1954, aquesta revista es va cremar en fogueres públiques per considerar-la «propaganda comunista». Va fundar també el Moviment Guatemalenc per la Pau i la Casa de la Cultura de Guatemala. Un cop instaurat el govern del doctor Juan José Arévalo el 1945, se'l va designar com a ambaixador a Suècia, Noruega i l'URSS, i posteriorment traslladat a Colòmbia, Xile i França. Durant el govern del coronel Jacobo Arbenz va ser Ministre d'Afers Exteriors. Després del triomf del Moviment d'Alliberament Nacional que va enderrocar al govern d'Arbenz el 1954, va haver de deixar novament el país, i instal·lar-se una altra vegada a Mèxic amb la seva esposa Lya Kostakowsky, on va treballar com a col·laborador per al diari El Nacional.
A l'exili, el 1955, va publicar Guatemala, las líneas de su mano, probablement el retrat més rotund de Guatemala, un assaig únic en les lletres nacionals. L'obra destaca per una prosa, de vegades poètica, en què l'autor entrellaça un recorregut geogràfic, històric, literari i polític del país amb les seves experiències personals. Mostra la revolució de 1944, aleshores destruïda, com un moment esperançador per la seva pàtria. La seva oposició i crítica a les dictadures militars van fer que no pogués tornar a Guatemala; de fet, el president de Guatemala aleshores, el general Fernando Romeo Lucas García el va acusar públicament, a principis dels anys vuitanta, de ser el líder intel·lectual dels moviments insurgents de Guatemala, acusant-lo de ser dirigent de guerrilles comunistes, una sentència de mort a la Guatemala d'aquell temps.
Va morir a Ciutat de Mèxic el 4 de setembre de 1992, després d'una vida dedicada al periodisme, la crítica d'art i la publicació de poesia i assaig. El seu exili polític a Mèxic i la serva lluita pel derrocament de Manuel Estrada Cabrera, van fer que passes gran part de la seva vida fora de la seva terra natal.
Obra Entre alguns dels seus llibres hi ha:
Luna Park (1923) Maelstrom (1926) La torre de Babel (1930) Catálogo de pinturas (1934) El sonámbulo (1937) Mexican Art Today (Philadelphia Museum of Art, 1943) Apolo y Coatlicue, ensayos mexicanos de espina y flor (1944) Pequeña sinfonía del Nuevo Mundo (1949) Pintura mexicana contemporánea (1953) Guatemala. Las líneas de su mano (1955) Orozco (1959) Quinta estación (1974), antología poética El río: novelas de caballería (1986) Miguel Ángel Asturias, casi novela (Miguel Ángel Asturias, almost a novel) (1991) Lázaro
Notes
Referències
Categoria:Escriptors guatemalencs Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Morts el 1992 Categoria:Morts a Guatemala Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XX