Leopold Hermann Oskar Panizza (* 12 de novembre de 1853 a Kissingen; † 28 de setembre de 1921 a Bayreuth) va ser un psiquiatre, escriptor, satíric, reformador de l'ortografia, crític de la psiquiatria, crític de religió, editor i publicista alemany.
En els seus escrits, tant els publicats com els inèdits, Oskar Panizza va atacar l'Estat autoritari guillermí l'Església catòlica, els tabús sexuals i la moral burgesa. Ocupa un paper especial en la història literària alemanya: aquest solitari del modernisme muniquenc només es pot classificar vagament entre el naturalisme i l'expressionisme . El seu entorn literari estava influenciat pel naturalisme; la seva forma narrativa preferida era subjectiva i poc convencional, sovint amb elements fantàstics, similar en aquest sentit a alguns autors classificats com a expressionistes.
L'obra principal de Panizza és, sense dubte, el drama satíric Das Liebeskonzil (El Concili de l'Amor), publicat el 1894 i estrenat el 1967, un grotesc anticatòlic sense parangó en la història literària, que li va valer a l'escriptor un any de presó . També són significatives les històries grotesques de Panizza, en què combinava realisme i fantasia. Exiliat a Suïssa, de 1897 a 1900, va publicar la revista Zürcher Diskussjonen (Zürcher Diskussjonen), en què defensava posicions anarquistes individuals i radicalment antieclesiàstiques. En les seves contribucions, va utilitzar una ortografia privada fonètica, amb lleuger accent fràncnic.
Després de rebre una estricta educació pietista i una carrera escolar marcada pel rebuig acadèmic, Panizza va esdevenir metge assistent en psiquiatria, però finalment es va decantar per la literatura i, després d'una sèrie d'escrits cada cop més provocatius, va publicar el 1894 el drama de lectura [una peça teatral per ser llegida, que presentava en l'època, deixant de banda el seu contingut, dificultats tècniques per ser representada] Das Liebeskonzil (El concili de l'amor), que ara es considera la seva obra més important. Va ser confiscat poc després. L'autor va ser acusat de blasfèmia i condemnat a un any de presó. Després del seu alliberament, Panizza va renunciar a la seva ciutadania alemanya i es va exiliar a Zúric i, després de ser expulsat d'allà, a París. La seva última obra impresa durant la seva vida es va publicar el 1899: un volum de poesia anomenat Parisjana, dedicat a l'escriptor Michael Georg Conrad, que contenia diversos poemes polèmics dirigits contra l'emperador alemany Guillem II. Després de la publicació del volum, es va emetre una ordre d'arrest internacional per lesa majestat i es van confiscar tots els seus béns restants a Alemanya. Com que restà empobrit, Panizza es va veure obligat a tornar a Alemanya el 1901, on va ser arrestat i sotmès a un examen psiquiàtric, però alliberat al cap d'unes setmanes. Després va viure aïllat i cada cop més allunyat del seu entorn a París fins al 1904. Assetjat per problemes de salut mental, va tornar a Munic, on finalment va provocar el seu ingrés en un hospital psiquiàtric. El 1905, va ser declarat incompetent. Després de 16 anys al sanatori de Herzoghöhe, va morir a Bayreuth el 1921.
Cap altre autor de l'Alemanya guillermina —potser amb l'excepció de Frank Wedekind— va ser tan greument afectat per la censura, ni les seves obres literàries van ser tan durament perseguides pels tribunals. Gairebé tots els seus llibres van ser prohibits i confiscats poc després de la publicació, una representació de Die Liebeskonzil (El concili de l'amor) va ser impensable durant dècades, i la seva família es va negar a alliberar els drets d'autor després de la seva mort i presumiblement va destruir parts importants dels seus escrits pòstums. Així, les seves obres no van començar a ser rebudes a major escala fins a finals de la dècada dels anys seixanta del segle XX, i això no va succeir a major escala fins a la dècada dels vuitanta del mateix segle.
Joventut i primers anys Conflicte religiós a la llar dels pares Oskar Panizza va nàixer a Kissingen, l'actual Bad Kissingen, a Alemanya, va créixer com el quart de cinc fills (Maria, 1846–1925, Felix, 1848–1908, Karl, 1852–1916, Oskar, 1853–1921 i Ida, 1855–1922) de l'hoteler Karl Panizza (* 30 de setembre de 1808 a Würzburg; † el 26 de novembre de 1855) i la seva esposa Mathilde, de soltera Speeth (* 8 de novembre de 1821; † 13 d'agost de 1915), que patien una malaltia mental. Al , una branca de la família Panizza va immigrar des del llac de Como (al nord de Milà, a Itàlia) a Alemanya (per tant, el nom s'emfatitza a la segona síl·laba) i inicialment es va establir a Magúncia. L'avi d'Oskar, Andrea Bonaventura Leopold(o), nascut el 14 de juliol de 1772 a Lierna, al llac de Como, provenia d'una família de pescadors i cistellers, però va anar a Würzburg el 1794 per plantar moreres i criar cucs de seda. Es va convertir en ciutadà i comerciant de Würzburg, es va casar amb la rica nativa d'Augsburg, Anna Schulz, i va tenir 14 fills amb ella. Va morir el 20 d'abril de 1833 i va ser enterrat al cementiri principal de Würzburg. El seu fill Karl Panizza havia ascendit de cambrer a propietari del principal hotel de Kissingen, el Russischer Hof, però també havia acumulat deutes. El 1844 va conèixer Mathilde Speeth, tretze anys més jove que ell, i es va casar amb ella al cap de pocs dies.
Podríem dir que tan profundament catòlica com era la seva família paterna dels Panizza, era de militantment protestant la família de Mathilde. Destacaven els seus orígens de la suposada "noble família hugonota de Meslère", que va fugir de França a Sonneberg, Saxònia, el 1685 i va adoptar el cognom Mechthold. De fet, un dels noms del seu avantpassat matern era Otto Mechtold, que va emigrar de França amb un germà després del dia de Sant Bartomeu i va morir a Coburg el 1583, cent anys abans. Segons el registre de l'església, el seu nom original era "de Messler". Mathilde Panizza va prestar poca atenció a la seva línia paterna, la família catòlica Speeth (Speth). El seu pare era Johann Nepomuk Speeth (1780–1834), un comerciant de vins i comerciant de Coburg, que més tard es va establir a Würzburg. Entre els seus germans hi havia l'arquitecte Peter Speeth, el teòleg catòlic, canonge i escriptor d'art Balthasar Spe(e)th i el tinent coronel de Württemberg Valentin von Speeth, sogre d'Eduard Mörike.
Aquest conflicte religiós entre les famílies paterna i materna va marcar de manera notable els primers anys d'Oskar Panizza: el seu pare, Karl, que inicialment havia promès a Mathilde un baptisme protestant per als seus fills en el contracte matrimonial després de fortes discussions , finalment va insistir en el seu baptisme i criança com a catòlics. El mateix ja havia passat amb la mare de Mathilde, Maria (de soltera Mechtold), l'àvia d'Oskar Panizza, que havia acordat amb el seu marit, Johann Nepomuk Speeth, criar els fills en la fe protestant. Després que la parella es traslladés de Coburg a la catòlica Würzburg, es diu que Johann Nepomuk va trencar el contracte, i Mathilde Speeth i els seus germans van ser batejats com a catòlics. Només al seu llit de mort el seu pare va permetre a la seva mare, Maria, criar els fills com a protestants. Mathilde es va veure obligada a convertir-se a la fe protestant. La mare d'Oskar Panizza es va omplir cada cop més d'un ferotge zel religiós i en anys posteriors va escriure textos pietistes edificants sota el pseudònim "Siona".
El mes novembre de l'any 1855, Karl va morir de tifus. En morir, la seua situació econòmica presentava molts deutes. Mathilde va veure la seva mort prematura com el càstig de Déu per la promesa incomplerta de criar els fills com a protestants i els va rebatejar com a protestants. El sacerdot catòlic Anton Gutbrod va presentar una demanda contra això al tribunal del districte de Kissingen, argumentant que Karl no estava en condicions mentals quan va signar una declaració de consentiment corresponent dos dies abans de la seva mort. Els judicis amb gran propaganda, que van durar anys, es van conèixer com la Disputa Confessional de Bad Kissingen, van ser convertits en un escàndol per la premsa i finalment van arribar a la cort del rei bavarès Maximilià II. Els tribunals van confirmar la demanda del sacerdot a tots els nivells; una petició a Maximilià II el 1858 no va tenir èxit. Malgrat l'amenaça d'empresonament i una multa, que no va pagar, Mathilde va continuar els seus esforços en privat. Va treure els seus fills de l'estat bavarès i els va enviar repetidament a casa de diversos familiars a Suàbia i Hanau a Hessen. El 1859, el rei finalment va acceptar la inaplicabilitat de les sentències judicials i va decidir que s'havia de respectar la vida privada de la família.
Període escolar miniatura|L'antic Hotel Russischer Hof a Bad Kissingen Contra totes les instruccions estatals de l'època, el nen Oskar Panizza va ser criat segons els estrictes principis pietistes i va rebre classes particulars durant diversos anys a l'escola semioficial de Johann Wilhelm Schmidt. Des del 1863 fins a la seva confirmació el 1868, va assistir a l'institut de nois dels Germans Pietistes a Kornthal, al Württemberg protestant, i després al Gimnasium (denominació alemanya per a un centre d'Educació Secundària Obligatòria i Postobligatòria) de Schweinfurt, on va viure amb un llibreter. El 1870, a petició pròpia, es va transferir a un Gimnasium de Munic i allà va viure amb el seu oncle, el pastor de la ciutat Feez. Oskar, que destacava cada cop més per la seva manca d'èxit acadèmic, no va ser ascendit a la Sekunda, de manera que les esperances de la seva mare que estudiés teologia aviat es van esvair. Per tant, a partir del 1871, va prendre classes particulars de negocis i francès, però també es va concentrar cada cop més en la literatura i la música. Durant aquest temps, va prendre classes de cant al Conservatori de Munic .
Intents fallits de carrera i militars L'any 1873, quan Mathilde es va adonar que Oskar no tindria èxit ni com a empresari ni com a cantant i que, en canvi, s'ho passaria bé a la frívola ciutat, va portar el seu fill rebel de tornada a Kissingen perquè el jove, que aviat faria els vint anys, pogués aprendre el negoci de l'hoteleria i finalment dirigir "Russischen Hof" (Cort Rusa o Patí Rus), que Mathilde va gestionar amb molt més èxit que el seu marit. El conflicte entre mare i fill es va intensificar completament, i Mathilde aviat es va adonar que aquest pla també fracassaria.
En comptes d'això, Oskar Panizza va començar unes pràctiques al banc Bloch & Co., de propietaris jueus, radicat a Nuremberg, on també treballava el seu germà Karl (* 15 de febrer de 1852). Va abandonar les pràctiques al cap de tres mesos. Després d'aquest nou desastre, va tornar a Munic i va reprendre els seus estudis musicals al conservatori, però aviat va ser reclutat per fer un any de servei militar, que va completar del 1873 al 1874 amb la 7a Companyia del 2n Regiment d'Infanteria de Baviera a Munic. Les freqüents detencions i les malalties psicosomàtiques reflectien els problemes que va patir durant els durs moments de l'exèrcit bavarès. Cap al final del seu servei, va emmalaltir de còlera.
Després de completar el seu servei militar, Oskar Panizza va reprendre els seus estudis musicals a Munic el 1874 i va començar a assistir a seminaris a la Facultat de Filosofia de la universitat. Aviat es va adonar que la seva manca d'un certificat de batxillerat continuaria sent un obstacle insuperable per a futurs estudis acadèmics. Per tant, va decidir tornar a la seva antiga escola primària a Schweinfurt. El 1876, als 23 anys, va completar amb èxit el seu Abitur (diploma de batxillerat) allà.
Estudis de medicina i treball com a psiquiatra miniatura|El Klinikum a la riba esquerra del riu Isar a Munic