Roger de Rovenach (Foix, – ?1355), també documentat com Rovenac, Rovenacho (llatí: Rogerius de Rovenacho), fou un noble rossellonès i darrer lloctinent del monarquia privativa del Regne de Mallorca.

Origen El llinatge de Rovenac prové del topònim Rouvenac (actual municipi de Val-du-Faby, Aude, Occitània). El mateix topònim apareix també en la figura del trobador Bernart de Rovenac, amb qui no s'ha de confondre.

Carrera política i administrativa Roger de Rovenac s'establí a Mallorca en temps de Jaume III i, durant la dècada de 1330, exercí el càrrec de batle reial d'Inca. L'any 1340 fou nomenat lloctinent de la Governació del Regne de Mallorca, alhora que camarlenc i conseller del monarca.

Entre 1338 i 1343 desenvolupà una activitat intensa en l'administració i la defensa del regne: el 1338 nomenà el mostassaf de Sineu i, entre aquell any i el següent, dictà cartes de marca contra súbdits de la Corona d'Aragó, al mateix temps que atorgava seguretats a vaixells procedents de l'Imperi Romà d'Orient i de Còrsega. El 1339 mantingué correspondència diplomàtica amb el rei de Granada i amb les autoritats nassarites, mentre que el 1342 ordenà la confiscació de diverses naus pertanyents a la Corona d'Aragó. Finalment, a les vigílies de la invasió de 1343, Jaume III li demanà que proporcionés armes i subministraments per a la defensa de Santa Ponça.

Guerra amb la Corona d'Aragó En esclatar la guerra amb Pere el Cerimoniós (1343), Roger de Rovenac fou un dels responsables de preparar la defensa del regne. Després de l'ocupació de Mallorca (maig de 1343), fugí amb Jaume III al Rosselló i dirigí la defensa de la ciutat d'Elna. Entre el 8 i 10 de juliol de 1344, la ciutat fou assetjada; a l'interior hi hagué un enfrontament entre la població, partidària de rendir-se, i les tropes de Rovenac, contràries a lliurar les armes. L'11 de juliol es signaren els capítols de la rendició, que tingué lloc l'endemà.

Poc temps després, Rovenac jurà fidelitat a Pere el Cerimoniós, que el recompensà designant-lo majordom de la reina Elionor.

Llegat La seva figura exemplifica el paper dels oficials rossellonesos dins la monarquia privativa de Mallorca i després dins la Corona d'Aragó. També és conegut perquè la seva correspondència conté la primera menció escrita de les Coves del Drac (1338).

Referències

Categoria:Lloctinents del Regne de Mallorca Categoria:Militars balears històrics Categoria:Militars rossellonesos Categoria:Persones de Foix Categoria:Militars de la regió d'Occitània Categoria:Nascuts al segle XIII