Letras de Cal va ser una editorial cooperativa de breu trajectòria (1997-2002) creada a Santiago de Compostel·la amb la finalitat de donar a conèixer les veus més joves de la poesia gallega. Els principals impulsors del projecte foren el poeta Rafa Villar i l'escriptor d'origen argentí Eduardo Estévez.
Letras de Cal s'origina en el context de la renovació i enfrontament generacional que marcava la literatura gallega a mitjans de la dècada de 1990; tal com va manifestar obertament Rafa Villar al I Encontro de Novos Escritores (1996), el sistema editorial i les figures consagrades barraven llavors el pas al nous valors i dificultaven el seu accés a les impremtes. El propòsit de Letras de Cal era crear un espai propi on fins i tot poetes debutants poguessin presentar les seves creacions. Villar i Estévez van aconseguir implicar en el projecte un total de divuit persones, la major part de les quals eren joves autors que acabarien fent-se un nom; és el cas de Marilar Aleixandre, Yolanda Castaño, Chus Pato o Séchu Sende, entre altres.
Al llarg de la seva existència l'editorial va arribar a publicar dues antologies i dotze poemaris. L'antologia dEfecto 2000 (2000) es presentava com una «antologia de lector i lectores, i no la típica selecció que depèn de la perspectiva crítica d'algun professional de la literatura», i acollia versos d'autors que s'estrenaren a la dècada de 1990; hi figuren poetes com Fran Alonso, María do Cebreiro, Celso Fernández Sanmartín, María Lado, Olga Novo i els ja esmentats Rafa Villar, Marilar Aleixandre, Yolanda Castaño, Chus Pato i Séchu Sende. A la segon antologia, titulada A ponte das palabras. Poesía vasca 1990-2000 (2001), s'hi reuniren composicions (en edició bilingüe euskera - gallec) d'una vintena de poetes bascs.
Entre els dotze volums de poemes restants s'hi pot trobar l'òpera prima d'escriptors destinats a tenir un ampli reconeixement; és el cas, per exemple, de A primeira visión (1997), de María Lado; As laranxas de Alí Babá (1998), de Carlos Negro; Odiseas (1998), de Séchu Sende; i A teta sobre o sol (1998), de Olga Novo. Un altre poemari remarcable és Propiamente son captivo (1997), de Celso Fernández Sanmartín. L'any 2011, una dècada després de la fi del segell, es va publicar al web PoesiaGalega una reedició digital de tots el llibres de Letras de Cal.
Malgrat la seva curta durada, el reduït nombre de títols i la modesta difusió de les edicions (limitades gairebé sempre a quatre-cents o cinc-cents exemplars), Letras de Cal va tenir un paper rellevant en la cultura gallega del moment, per diversos motius: la dinamització cultural que va suposar la multitud d'actes, presentacions i recitals organitzats pel col·lectiu en els espais més diversos; la sacsejada i alteració d'equilibris i inèrcies que va produir al món editorial la seva aparició; i l'impuls inicial i decisiu que va donar a un seguit d'autors novells que acabarien convertint-se en figures prominents de la poesia i la literatura gallega.
Referències
Categoria:Cooperatives Categoria:Editorials de Galícia Categoria:Santiago de Compostel·la