miniatura|Pete Seeger, autor i compositor de és una cançó composta i escrita el 1955 pel músic folk estatunidenc Pete Seeger. La lletra va ser completada posteriorment per Joe Hickerson, i va esdevenir un himne pacifista universal, aviat adoptat pels principals grups vocals americans i popularitzat a Europa per Marlene Dietrich.
Aquesta cançó, la més famosa de Pete Seeger juntament amb If I Had a Hammer, va ser un gran èxit als anys seixanta gràcies a la seva melodia clara i elegíaca, però també, durant l'època de la guerra del Vietnam, per la seva denúncia de les massacres que provoquen els conflictes armats. Ràpidament va esdevenir un clàssic atemporal, va ser versionada per una munió d'artistes d'arreu del món i traduïda a un gran nombre d'idiomes.
El 2010, la revista britànica New Statesman va classificar Where Have All the Flowers Gone? entre les "20 millors cançons polítiques", una llista que comparteix entre d'altres amb La Marsellesa, Won't Get Fooled Again (de The Who) i La Internacional.
El naixement d'un clàssic Pete Seeger diu que un dia d'octubre 1955, a bord d'un avió de camí a Ohio on havia de fer una actuació a l'Oberlin College, havia trobat a les seves notes un esborrany d'una cançó que deia: "On són les flors, les noies les han collit - on són les noies, totes han pres marit - on són els homes, tots són a l'exèrcit"
La font russa Aquests versos s'havien inspirat en Koloda Douda, una rima russa en forma de preguntes i respostes enllaçades pertanyent al folklore cosac (se cita a la novel·la de Xòlokhov El Don de plàcides aigües (1934), que Seeger havia llegit un any o dos abans), en particular els versos següents: А где ж гуси? В камыш ушли. А где ж камыш? Девки выжали. А где ж девки? Девки замуж ушли. А где ж казаки? На войну пошли.I on són les oques? Han partit entre els joncs. I on són els joncs? Les noies els han tallat. I on són les noies? Casades amb els seus marits. I on són els Cosacs? Han marxat a la guerra.
Tres, i posteriorment cinc (o sis) estrofes Sobre aquesta base, Pete Seeger va tenir la idea d'afegir evocacions repetitives del pas del temps (""Long time passing"), ja des de la versió inicial de la cançó, que s'emmarca dins la tradició retòrica de lubi sunt (els elements recurrents es marquen en cursiva): Where have all the flowers gone Long time passing? Where have all the flowers gone Long time ago? Where have all the flowers gone — The girls have picked them everyone. Oh when will you ever learn? (bis)
Where have all the young girls gone? — They've taken husbands everyone.
Where have all the young men gone? —They're all in uniform.On han anat totes les flors Després de tant de temps? On han anat totes les flors Fa tant de temps? On han anat totes les flors? — Les noies les han collides totes Quan ho aprendràs? (bis)
On han anat totes les noies joves? — Totes han pres marit.
On han anat tots els nois joves? — Tots porten uniforme. Seeger va manllevar una melodia irlandesa per a la música, i va publicar els tres primers versos de la lletra a la revista Sing Out!. Pete Seeger diu que va deixar estar aquesta cançó ràpidament, que considerava "un altre intent fallit". La primera gravació no es va publicar fins al juliol de 1960, en una versió a cappella limitada als tres versos anteriors, al disc de 33 rpm The Rainbow Quest (Folkways LP FA 2454).
Però va ser al mateix temps que l'especialista en música folk americana Joe Hickerson s'hi va interessar i va afegir-hi dos nous versos el maig de 1960: Where have all the soldiers gone — Gone to graveyards everyone.
Where have all the graveyards gone — Gone to flowers everyone.On han anat tots els soldats? — Tots han anat cap al cementiri.
On han anat els cementiris? — Tots s'han transformat en flors. Aquest afegitó permet que la cançó continuï amb la primera estrofa i li dona una estructura cíclica, però sobretot, amb l'evocació de cementiris, li dona un to fosc i commovedor. En lloc de ser un simple lament nostàlgic sobre la joventut desapareguda, Where Have All the Flowers Gone? esdevindria una cançó immortal de protesta contra les massacres de la guerra.
Un èxit mundial La cançó, en la seva versió completa i amb una lletra molt lleugerament modificada, va ser versionada per primera vegada pel popular grup californià The Kingston Trio, que la van gravar en un senzill publicat el 18 de desembre de 1961 i el va incloure a l'àlbum College Concert publicat el febrer de 1962. Creient de bona fe que havien arranjat una melodia tradicional, inicialment en van reclamar l'autoria, abans que Pete Seeger els fes saber que ell n'era l'autor. L'àlbum va arribar al número 3 del Billboard.
La cançó ja s'ha publicat i ha entrat al repertori dels principals grups folk americans. Peter, Paul & Mary la versionaren el maig de 1962, els Brothers Four van fer el mateix el 1964. Artistes britànics també ho van fer, com els Searchers el 1963.
El juliol de 1962 Marlene Dietrich va publicar-ne una versió francesa en un disc de 45 rpm. El 6 d'octubre següent, en una gala de la UNICEF a Düsseldorf, en va presentar una versió alemanya (basada en un text adaptat per Max Colpet) que més tard seria represa per Lolita (1963), Nana Mouskouri (1978) i Hildegard Knef (1993). En una entrevista concedida el 2005, Pete Seeger va afirmar que aquesta versió alemanya (Sag mir, wo die Blumen sind) "sona millor que la meva en anglès".
En els anys següents, van aparèixer versions en neerlandès, suec, italià, etc., mentre desenes de grups i cantants angloamericans en van fer les seves versions. Where Have All the Flowers Gone? va esdevenir un himne universal, cantat per artistes del folk (Joan Baez), rock (Roy Orbison, Johnny Rivers), música country (Eddie Arnold, Dolly Parton), varietat popular (Vera Lynn, Bobby Darin), però també folklore irlandès (Tommy Sands) i fins i tot caribeny (Harry Belafonte), i fins i tot avantguardista industrial alemany (com Einstürzende Neubauten el 2014).
Referències
Bibliografia
Categoria:Cançons de protesta Categoria:Folk Categoria:Obres del 1955 Categoria:Cançons en anglès