fou un remer anglès, guanyador d'una medalla olímpica. Es va presentar voluntari per lluitar amb les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola, on va morir.

Vida Nascut a Herefordshire, era el fill petit del tinent coronel Percy Clive, un diputat unionista liberal (més tard conservador) per Ross que va morir durant la Primera Guerra Mundial. Va estudiar a l'escola de Heatherdown, prop d'Ascot, i després a Eton.

El 1929 es va matricular en dret al Christ Church de la Universitat d'Oxford. Va remar en els vaixells perdedors d'Oxford a les regates Oxford-Cambridge de 1930 i 1931. Va ser company de Hugh Edwards per guanyar el Silver Goblets a Henley el 1931 i 1932.Henley Royal Regatta Results of Final Races 1839–1939 Ambdós foren seleccionats per prendre part en els Jocs de Los Angeles de 1932, on van guanyar la medalla d'or en la prova del dos sense timoner del programa de rem.

L'agost de 1932 va ser nomenat membre dels Grenadier Guards, càrrec del qual va dimitir el 1937.

Durant la dècada del 1930, influenciat per l'amenaça del feixisme, es va moure políticament cap a l'esquerra. Va ser membre de la Societat Fabiana i membre fundador del Consell Nacional per a les Llibertats Civils el 1934. El 1937 va ser elegit regidor pel Partit Laborista pel districte de St Charles del districte metropolità de Kensington.

El seu llibre The People's Army, amb una introducció del major Clement Attlee, líder del Partit Laborista, va ser publicat per Victor Gollancz Ltd, sota els auspicis del New Fabian Research Bureau el 1938.

Clive es va enamorar de Mary Farmar i li va demanar que es casés amb ell.Patrick Marnham, "Siepmann (née Farmar), Mary Aline", Oxford Dictionary of National Biography.

Guerra Civil Espanyola miniatura|Lewis Clive is named on the Oxford Spanish Civil War memorial, erected in 2017 Clive va arribar a Espanya el 4 de febrer de 1938, on es va unir a les Brigades Internacionals. Va participar en els combats contra les forces del bàndol nacional a l'Aragó, on empunyava una metralladora pesant. Va acompanyar els voluntaris republicans durant la seva retirada a través del riu Ebre. Al juliol ja havia ascendit al rang de comandant de companyia del Batalló Britànic de les Brigades Internacionals i va tornar a travessar el riu, en el que es va conèixer com la Batalla de l'Ebre, com a part de l'ofensiva republicana final de la guerra. Va dirigir els seus soldats a atacar el turó 481, prop de Gandesa, on acabà morint assassinat d'un tret al cap.

Memorials Lewis Clive és commemorat en diversos memorials. El seu nom figura en un monument commemoratiu als peus de les muntanyes de l'Ebre que va ser restaurat l'any 2000. També se'l commemora a l'església de Sant Pere a Wormbridge, Herefordshire, juntament amb altres membres de la seva família. El seu nom també a apareix a l'Oxford Spanish Civil War memorial, erigit el 2017.

Referències

Categoria:Remadors anglesos Categoria:Medallistes britànics als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 Categoria:Persones de Herefordshire Categoria:Alumnes del Christ Church College Categoria:Morts a Catalunya Categoria:Medallistes olímpics de rem Categoria:Militars de les Brigades Internacionals Categoria:Alumnes de l'Eton College Categoria:Militars anglesos Categoria:Activistes anglesos Categoria:Nascuts el 1910