El tololoche és un instrument musical tradicional del sud de Mèxic. El seu nom prové de tolo loch, de la llengua maia: tolo (toro) i loch (abraçat), que després es convertiria en tololoche. És una variant del contrabaix europeu, tot i que lleugerament més petit però prou gran per a produir sons greus. Té tres o quatre cordes i es polsa amb els dits (pizzicato). És principalment un instrument folklòric que no s'utilitza en la música clàssica.
Al nord de Mèxic s'utilitza en la música fara fara i norteña. Aquests estils també inclouen l'acordió, la caixa, el saxòfon, la guitarra i el bajo sexto. L'utilitzen els músics que toquen en bars i tavernes de les ciutats del nord, i també els estudiants universitaris de Guanajuato que interpreten cançons tradicionals per a les callejoneadas. El tololoche es va establir al nord de Mèxic com a indispensable per a la interpretació de música regional per ser més còmode que el contrabaix clàssic a l'hora de transportar-lo.
L'instrument és purament acústic, i el seu paper ha estat gradualment substituït per instruments com el baix elèctric. A la dècada del 1950, instruments moderns com la bateria i el baix elèctric van començar a substituir el tambor de rancho i el tololoche, respectivament. Tanmateix, músics i compositors han tornat al tololoche per coherència dins del camp de la música tradicional.
El mànec d'un tololoche sol estar fet de pi i el cos de caoba del Pacífic (Swietenia humilis). L'afinació de quatre cordes és A-D-G-C (la-re-sol-do), una quarta més alta que la del contrabaix estàndard. Tradicionalment les cordes es feien de budell, i posteriorment de niló.
Referències
Categoria:Música de Mèxic Categoria:Instruments de corda pinçada