Gabriel Olaizola Gavarain (Hernani, Guipúscoa, 19 de gener de 1891 - Hernani, 1973) fou un baix operístic basc.
Va iniciar els estudis amb Manuel Cendoya, organista d’Hernani, i el 1916 ingressà a l'Orfeó Donostiarra. La seva veu de baix va cridar l'atenció de Secundino Esnaola, que li oferí la possibilitat de perfeccionar-se amb el mestre Joaquim Vehils, traslladant-se durant una temporada a Barcelona. Després d'una actuació a Palma amb la companyia de Vehils, conegué l'empresari Ercole Casali, que el contractà per actuar en diverses capitals espanyoles.
El 1919 inaugurà la temporada d'òpera al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa amb Tristany i Isolda, sota la direcció de Luigi Mancinelli. Aquell mateix any participà a la reposició de Txanton Piperri de Buenaventura Zapirain al Teatre Belles Arts de San Sebastià i, el gener de 1920, reprengué el paper en el Teatre dels Camps Elisis de Bilbao. Uns mesos més tard intervingué a Mendi Mendiyan de José María Usandizaga, compartint escenari amb Celestino Sarobe i Camino Béjar.
El 31 de març de 1923 va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l'estrena de Marianela de Jaume Pahissa i Jo, on compartí escenari amb Carlota Dahmen, Conchita Velázquez, Joan Nadal i Celestino Sarobe. Durant aquests anys es presentà als principals escenaris europeus, incloent La Scala de Milà—on el 1926 interpretà Aida amb Maria Capuana, Irma Vignanó, Miguel Fleta i Cesare Formichi—al Teatro San Carlo de Nàpols, al Regio de Parma, novament al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i al Real de Madrid, entre altres.
Cap a 1930 abandonà les escenes i s'orientà cap a la direcció coral. El 1937, el lehendakari José Antonio de Aguirre li confià la creació d'un Cor Nacional Basc, iniciativa que donà lloc a la formació coral Eresoinka.
Referències
Categoria:Baixos que han actuat al Liceu Categoria:Persones d'Hernani Categoria:Cantants guipuscoans Categoria:Nascuts el 1891 Categoria:Morts el 1973