El Rèquiem, o Messe de Requiem, d'André Campra va ser compost al voltant de 1722.
Origen i context André Campra fou una figura central en l'evolució del llenguatge musical francès durant la Regència i el regnat de Lluís XV. La seva obra, impregnada d'influències italianes, combina amb naturalitat l'elegància pròpia de la tradició gala amb l'energia mediterrània, i aquesta síntesi, que ja era habitual a l'òpera i a la música de cambra, ell la va estendre també al repertori religiós.
Entre les seves creacions escèniques sobresurten L'Europe galante i Tancrède. Tanmateix, és el Rèquiem, una missa per a cor a cinc veus d'extraordinària força expressiva, el que ha esdevingut una de les seves composicions més cèlebres, tant per la brillantor sonora com per la intensitat espiritual que desprèn.
La cronologia del Rèquiem de Campra continua sent objecte de debat entre especialistes. Una hipòtesi força acceptada és que fos concebut per al funeral de l'arquebisbe de París, François d’Harlay, celebrat el 26 de novembre de 1695, atès que alguns passatges apareixen ja en motets anteriors del compositor. D'altra banda, diversos estudiosos defensen una datació molt més tardana, situada entre 1732 i 1742, fonamentant-se tant en la presència d'un salm de 1723 a la secció final com en determinats trets estilístics que l'acosten a produccions de la seva etapa més madura.
Referències
Campra Categoria:Composicions musicals del 1722