Manuel Moreno-BuendíaEl cognom d'aquest compositor s'escriu Moreno-Buendía, amb guió entre «Moreno» i «Buendía». Vegeu vol. 2, pàgines 356-357 in Emilio Casares Rodicio, Diccionari de la Zarzuela, Espanya i Hispanoamèrica (2 vol.), ICCMU, Madrid, 2002-2003, 962 i 1084 pàgines, ISBN 84-89457-22-0 i ISBN 84-89457-23-9. I també, per exemple : efe, «Manuel Moreno-Buendía: un compositor per a "tots els públics"», ABC, 24/11/2012 (Múrcia, 25 de març de 1932) és un compositor i director d'orquestra espanyol. És l'últim compositor a estrenar una sarsuela al Teatro de la Zarzuela; va ser amb Fuenteovejuna el 1981, per la qual cosa molts musicòlegs trien aquesta data com el tancament de la creació d'aquest gènere líric escènic.
Biografia Neix a Múrcia (Espanya) però la seva família es trasllada a Madrid el 1942. Estudia al Conservatori de Madrid on tindrà com a mestre de composició a operista i sarsuelero Conrado del Campo.
El 1957 pertany a l'anomenat Generació del 51, un grup la finalitat del qual seria posar al dia la música clàssica espanyola. Hi pertanyen autors com Luis de Pablo, Antón García Abril o Cristóbal Halffter, i intèrprets com Manuel Carra o Albert Blancafort.
Entre 1970 i 1981 va exercir de director musical del Teatre de la Zarzuela. Des de 1980 és catedràtic d'Harmonia al Conservatori Superior de Música de Madrid.
Manuel Moreno-Buendía va voler posar al dia la sarsuela. Tot i que ja en els 60 va compondre peces com Carolina quan el gènere de la sarsuela ja començava a esllanguir, seria en la dècada següent quan va realitzar una sèrie de sarsueles renovades (contenien elements del musical, dansa, els cantants només tenien un rol líric), amb La isla de los sueños imposibles (1971), Los vagabundos (1977) basant-se en un text de Màxim Gorki, i Fuenteovejuna (1981) basada en l'obra homònima de Lope de Vega.
Va compondre diversa música per a escena, destacant el ballet Eterna Castilla per a Antonio El Bailarín, que va estrenar el 1964 al Teatre de la Scala de Milà. També va compondre música incidental per a diverses obres: Ligazón (1969) o Antonio i Cleopatra.
En el camp simfònic, destaca la Suite per a arpa i orquestra composta el 1958 i que el va proporcionar el Premi Nacional de Música, les Cançons infantils per a veu i piano (1956) i el Concert del bon amor per a guitarra i orquestra (1992), inspirat en l'obra de l'arxipreste de Hita.
Referències
Bibliografia ALIER, Rober (2002): La Zarzuela. Barcelona: Edicions Robinbook.
Enllaços externs Fundació Juan March http://www.abc.es/local-murcia/20121124/abci-manuel-moreno-buendia-compositor-201211242121.html http://www.laopiniondemurcia.es/cultura-sociedad/2012/11/28/concierto-homenaje-manuel-moreno-buendia-80-cumpleanos/441667.html
Categoria:Compositors espanyols del segle XXI Categoria:Compositors de sarsuela espanyols Categoria:Músics de la Regió de Múrcia Categoria:Artistes murcians Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1932