miniatura|upright=2.1|Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Les divisions administratives de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí. eren les subdivisions de caràcter administratiu que integraven l'Imperi Romà d'Orient (395-1453). El sistema administratiu ben desenvolupat de l'imperi es pot dividir en tres grans períodes: el primerenc, que era una continuació i evolució del sistema establert pels emperadors Dioclecià i Constantí I el Gran, el mitjà, amb els temes com a clau de volta de l'entramat administratiu i una burocràcia central reestructurada; i el tardà, més variat i descentralitzat i amb elements feudals incipients.

Període primerenc: segles - El model administratiu clàssic, exemplificat per la Notitia Dignitatum, dividia l'Imperi Romà de l'antiguitat tardana en províncies, que estaven agrupades en diòcesis i prefectures del pretori.

Aquest sistema restà intacte fins a les reformes administratives empreses per Justinià I el Gran (r. 527-565) en la dècada del 530. Abolí les diòcesis en la pràctica, fusionà les províncies més petites i creà nous tipus de jurisdiccions, com ara la qüestura de l'exèrcit, que combinava autoritat civil i militar i, per tant, deixava de banda el principi central del sistema de Dioclecià.

Aquesta tendència s'accentuà sota Maurici (r. 582-602), amb la fundació dels exarcats de Ravenna i Àfrica, que en la pràctica funcionaven com a territoris semiautònoms.

Període mitjà: segles - El sistema administratiu tradicional s'enfrontà a un repte considerable en la primera meitat del , quan les conquestes musulmanes i la invasió eslava dels Balcans desembocaren en greus pèrdues territorials. L'únic territori contigu que romania en mans imperials era Anatòlia. Entre el 640 i el 660 s'hi establiren els primers temes. De bell antuvi, eren meres jurisdiccions militars que reflectien la zona ocupada per cada exèrcit, i les antigues províncies es mantenien com a principals unitats administratives i fiscals sota els temes i els seus estrategs. Tanmateix, els temes suplantaren gradualment les províncies, que desaparegueren del tot a principis del , inspirant-se parcialment en les pagarquies hel·lenístiques i les nomarquies de l'Egipte tardoromà. Cada tema tenia una estructura regular i senzilla, amb una organització seguint línies militars en turmes, drungs i bandes. Tanmateix, el drung era una divisió purament militar, no administrativa.

Altres tipus d'unitats provincials coexistiren amb els temes. Alguns territoris, sovint amb un marcat caràcter marítim, com ara Creta, Crimea o Cefalònia, eren governats per arconts, com en el període clàssic, per la qual cosa es coneixen com a arcontats. A la frontera oriental amb els califats es fundaren províncies frontereres peculiars, les clisures. Als Balcans, les tribus eslaves (esclavens) que queien sota autoritat romana gaudien generalment d'un cert grau d'autogovern sota els seus propis arconts. Tanmateix, al ja s'havien convertit en temes la majoria d'arcontats i clisures.

La gran expansió militar del i principis del propicià la fundació de nous temes als territoris represos als àrabs a Orient i els búlgars als Balcans. Molts dels nous temes orientals eren més petits que els antics i abastaven únicament una ciutat fortificada i la seva comarca. Com que les seves guarnicions eren majoritàriament armènies, es coneixien com a temes armenis, en contraposició als antics temes romans, més extensos. Entre el 970 i mitjans del sorgí un altre nivell militar i administratiu: comandaments regionals que reunien diversos temes sota un general, el dux o catepà.

Els temes perduraren en el període dels Comnens, encapçalats per un dux. Tanmateix, essencialment a Grècia, els temes es dissolgueren en unitats fiscals i administratives locals, els hòrions, episcepsis i cartularats, vinculades a determinades agències i oficines de la burocràcia fiscal, així com a magnats individuals. El sistema dels Comnens sobrevisqué fins al saqueig de Constantinoble per la Quarta Croada el 1204.

Període tardà: segles - Després de la dissolució de l'estat romà com a resultat de la Quarta Croada, els estats successors romans d'Orient en conservaren nombroses característiques i l'estructura general.

Els temes es mantingueren en l'Imperi de Nicea i l'Imperi Romà restaurat el 1261 com a terme genèric per referir-se a una circumscripció territorial i fiscal. Es dividien en catepanícions, generalment limitats a una ciutat on residia el governador o cèfal i la seva comarca. De vegades, els cèfals menys importants s'agrupaven en jurisdiccions més extenses sota l'autoritat d'un «cèfal catòlic».

El també fou testimoni de la creació de diversos despotats com a apanatges per a membres de la família imperial, el més conegut i longeu dels quals fou el Despotat de Morea.

Les antigues bandes del tema de Càldia perduraren a l'Imperi de Trebisonda, com a única subdivisió administrativa del país.

Terminologia Al principi, la terminologia administrativa romana d'Orient es basava en termes romans per referir-se a diversos càrrecs i unitats administratives, amb variants comunes tant en grec com en llatí. El terme llatí provincia havia tingut un equivalent a la part oriental hel·lenòfona des de la conquesta romana. Els grecs es referien a les províncies com a eparquies (ἐπαρχῐ́αι). Aquest terme es feia servir tant col·loquialment com oficial, en actes jurídics romans estesos en grec. Un governador provincial era un eparc (ἔπαρχος). Es feren servir termes similars en referència als prefectes del pretori (ἔπαρχος τοῦ πραιτωρίου), encarregats de les prefectures del pretori, així com l'exarc de Constantinoble, prefecte urbà de la ciutat. A partir del , l'antiga administració provincial fou substituïda gradualment pel sistema de temes. Tanmateix, el terme eparc es continuà emprant fins al per designar el funcionari en cap de cada tema, sota el govern de l'estrateg. A partir d'aleshores, els eparcs generalment foren nomenats governadors de ciutats. L'eparc de Constantinoble exercia un poder considerable i existí fins al .

Nom Nom grec Tipus Inici Final eparquia (‘província’) ἐπαρχία província civil adaptació tradicional de la provincia llatina principis del diòcesi διοίκησις agrupació regional de províncies dècada del 290 segles / prefectura del pretori ἐπαρχότης / ἐπαρχία τῶν πραιτωρίων gran circumscripció supraregional dècada del 330 segles / qüestura de l'exèrcit província militar-civil exarcat ἐξαρχᾶτον província militar-civil dècades del 580/590 698 (Cartago) / 751 (Ravenna) tema θέμα província militar-civil dècades del 640/660 clisura κλεισούρα província militar arcontat ἀρχοντία districte local a petita escala turma τούρμα / τοῦρμα província militar-civil banda βάνδον província militar-civil catepanícion κατεπανίκιον província militar-civil

Notes

Referències

Bibliografia