L'ascensor de la Glòria, popularment conegut com a elevador de la Glòria (en ), és un funicular que es troba a Lisboa, la capital de Portugal. És un dels funiculars operats per la Carris, i connecta la Baixa (Praça dos Restauradores) i el Barri Alt (Jardí de São Pedro de Alcântara). D'entre els funiculars que operen en aquest punt, és el més utilitzat, arribant a transportar anualment més de 3 milions de passatgers.
Història Construït per l'enginyer portuguès Raoul Mesnier du Ponsard, va ser inaugurat el 24 d'octubre de 1885, constituint-se en el segon del gènere implantat a la ciutat per iniciativa de la Nova Companyia dels Ascensors Mecànics de Lisboa. El sistema de tracció original era de cremallera i cap equilibrat per contrapès d'aigua, passant més tard a ser a vapor. El mes de setembre de 1915 va passar a ser operat per electricitat. La capacitat del funicular és de 43 persones.
Fins a finals del , durant els viatges nocturns la il·luminació dins de la cabina era gràcies a l'ús d'espelmes.
Entre 1913 i 1926, es va organitzar una prova de ciclisme, la Pujada a la Glòria, recuperada a partir de 2013. Consisteix en la pujada a contrarellotge de tot el trajecte, oberta a participants professionals i aficionats. El rècord anterior, de 55 s, va ser aconseguit el 1926 i superat el 2013.
El 1987 la banda Rádio Macau va editar en maxi single i LP epònims la cançó “O Elevador da Glória”, que ràpidament es va convertir en el seu tema més conegut i una icona del rock portuguès.
Des de febrer de 2002, es troba classificat com a Monument Nacional.
Accident de 2025
El 3 de setembre de 2025 es va produir un accident en el qual van morir almenys 17 persones i altres 23 van resultar ferides, després que l'ascensor descarrilés i s'estavellés contra un edifici, molt a prop de l'avinguda da Liberdade. L'accident, segons anàlisis preliminars, es va produir per un trencament del cablejat que unia ambdós vehicles, que portava sis anys en ús i una inspecció de l'empresa responsable de manteniment havia recomanat la seva substitució en un termini de menys d'un any. Un informe oficial, un mes i mig després de l'accident, va fer palesos defectes en el manteniment i el fet que el cable utilitzat, tot i que estar dins el marge de la seva vida útil, no estava homologat per a l'ús que se'n feia.
Característiques Els dos cotxes, idèntics i numerats 1 i 2, van ser construïts per l'empresa alemanya Maschinenfabrik Esslingen; estan composts per dos llocs de comandament (un en cada extremitat) i per una zona de passatgers amb dos bancs correguts i d'esquena cap a les finestres, tot en el mateix nivell horitzontal — estant un extrem més alt (anterior en el sentit descendent) i un altre més pròxim al sòl, tal com l'Elevador do Lavra, amb el qual difereix de molts altres funiculars. Les entrades i sortides de cada cotxe es fan per dues portes equipades amb cancel·la pantogràfica i situades en l'extremitat amb menor desnivell en relació amb l'exterior, de tots dos costats del lloc de comandament actiu en ascens.
El trajecte és de 265 metres, en vies de doble carril encastat en el paviment. Supera un pendent sostingut superior al 17 %.
Referències
Enllaços externs Ascensor de la Glòria in Recerca de Patrimoni (IGESPAR)
Categoria:Funiculars Categoria:Lisboa Categoria:Accidents de ferrocarril