Espectres (títol original en noruec: Gengangere) és una obra de teatre en tres actes de Henrik Ibsen publicada el 1881 i estrenada en noruec el 1882 a l'Aurora Turner Hall de Chicago (Estats Units) i després el 22 d'agost del 1882 al Stads Theatre de Hälsingborg a Suècia, en una producció d'August Lindberg.

André Antoine en creà l'adaptacióa l'estat francés el 1890 al Théâtre Libre.

Resum Acte I Al despatx de Mme Alving, el fuster Engstrand demana a la seua filla Regine que deixe el servei de Mme Alving i l'acompanye a la ciutat. Té previst muntar un hotel per a mariners en què la Regine es puga prostituir ocasionalment. Ella el foragita. El pastor Manders arriba a casa de Mme Alving i aconsella a la Regine que vaja a viure amb son pare, que, segons ell, necessita algú que el guie.

Mme Alving i el pastor Manders, dos vells amics, tenen una discussió sobre l'orfenat que s'inaugurarà l'endemà. Oswald, fill de Mme Alving, hi ve a saludar el pastor; ve de París per a la inauguració i passarà l'hivern amb sa mare. El pastor Manders no es comporta com un amic de la família sinó com un sacerdot que fa comentaris despectius sobre les lectures, les relacions i l'estil de vida de la mare i el fill.

Amb Oswald fora, Mme Alving recorda al pastor que el capità Alving, un home en general respectat, era en realitat un alcohòlic i un llibertí. Ella havia intentat fugir del seu marit, però el pastor Manders la n'havia dissuadit, i li havia deixat clar que el seu deure com a esposa li exigia restar-hi. Ella li explica que el seu marit havia deixat embarassada Jeanne, la criada, la mare de Regine. Oswald hi torna i se'n va a la cuina. Se sent Regine cridant-li a Oswald que la deixe anar.

Acte II Després de dinar, Mme Alving i el pastor Manders entenen que Oswald i Regine, que no saben que són mig germans, s'han de separar. Mme Alving recorda el passat i explica com, després d'haver-se desfet de Jeanne donant-li tres-centes corones, aquesta es va casar immediatament amb el fuster Engstrand, que havia reconegut Regine com a filla en nàixer. Mme Alving confessa al pastor la seua por als fantasmes, és a dir, la por de reviure situacions passades. Un cop el pastor ha marxat, troba Oswald, que li diu que està malalt. Un metge de París li havia dit que hi havia "alguna cosa podrida en ell". Oswald li diu a sa mare que Regine té sentiments tendres per ell i fins i tot somia a acompanyar-lo a París. Oswald li diu que vol casar-s'hi: seria la seua salvació, segons ell. Mme Alving està a punt de revelar-li la seua relació quan s'anuncia que hi ha un incendi a l'orfenat.

Acte III Les flames han destruït el manicomi. Engstrand i Manders tornen a la ciutat. Mme Alving explica a Regine i Oswald que tenen el mateix pare. Regine se'n va immediatament, i diu que serà una filla perduda com sa mare. Oswald s'està morint.

Context de la creació Quan es publicà a Noruega, al desembre del 1881, l'obra fou molt mal rebuda perquè tractava temes tabú i criticava la hipocresia de la moral puritana. Cap teatre noruec no volia pas produir-la, i s'estrenà al maig del 1882 a Chicago per una companyia itinerant d'origen danés. Fou a l'octubre del 1883 quan es presentà a Noruega al Teatre Møllergadens de Christiania (Oslo), i hi va tenir un gran èxit. Les reaccions agressives a Espectres van inspirar Ibsen a escriure la següent obra, Un enemic del poble.

Personatges Helen Alving, vídua del capità Alving. Oswald Alving, 26 anys, el seu fill. Pastor Manders. Regine Engstrand, donzella de Madame Alving, filla natural del capità Alving. El fuster Engstrand.

Els temes La figura paterna: la família noruega de l'època hi apareix com un univers tancat, subjecte a la llei inflexible del pare, ja en siga el biològic, cap de família, o el pare espiritual, pastor de la parròquia. Secrets familiars: tota l'estructura familiar està condicionada pels secrets que guarden els protagonistes, i el més significatiu n'és la filiació biològica de Regine. Herència: Ibsen qüestiona el paper de l'ascendent en la formació de la personalitat. Oswald fou protegit per la seua mare del comportament dissolut del seu pare, o va rebre aquestes tendències en la seua herència genètica?

Referències

Categoria:Obres de teatre en noruec Categoria:Obres del 1881