alt=Boca d'una foiba|miniatura|Detall d'una foiba Norma Cossetto (Visinada, 17 maig 1920- Antignana, 4-5 octubre 1943) Va ser una jove estudiant istriana, vexada, torturada i assassinada, durant la Segona Guerra Mundial, pels partisans iugoslaus de Josif Broz Tito i llançada viva a la foiba de Villa Surani.
Biografia Nascuda en el si d'una família benestant, era filla de Giuseppe Cossetto i Margherita, tenia una germana més petita, Licia. La família vivia al llogaret de Santa Domenica di Visinada (actualment Kaštelir-Labinci, Croàcia). El pare, Giuseppe Cossetto, un jerarca local del Partit Nacional Feixista, va ocupar els càrrecs de secretari polític del Partit Feixista i comissari de govern dels Bancs Rurals.També va ser alcalde de Visinada i oficial de la Milícia Voluntària per a la Seguretat Nacional. El 1943, després de l'Armistíci entre Italia i les forces aliades del 8 de setembre, va ser traslladat al Comandament de la Milícia feixista de Trieste.
La seva filla Norma, que s'havia graduat a la Reial Escola Superior Vittorio Emanuele III de Gorizia, cursava la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Pàdua. Estava enquadrada en els Grups Universitaris Feixistes de Pula. A partir de 1941 va alternar els seus estudis universitaris amb la feina de mestra suplent als pobles de Pisino i Parenzo.
L'estiu de 1943 estava preparant la seva tesi de llicenciatura titulada Ístria Vermella (en referència a la terra istriana, rica en bauxita) sota la supervisió del geògraf Arrigo Lorenzi. Per portar a terme les investigacions, Cossetto recorria en bicicleta diversos pobles istrians, visitant ajuntaments i rectories, a la recerca d'arxius que li permetessin documentar la seva tesi.
La detenció i la tortura Licia Cossetto (1923-2013), la germana de Norma, va declarar que després de l'armistici del 8 de setembre de 1943, la família va començar a rebre amenaces per la seva pertinença al partit feixista i ser aliats del nazisme. El 25 setembre, un grup de combatents partisans va assaltar casa seva i, l'endemà, Norma va ser convocada a la seu del comandament partisà —compost per italians i iugoslaus —, que s'havia instal·lat a l'antiga caserna dels carabinieri de Visignano: Allà, Cossetto va ser convidada a abandonar el grup feixista i a unir-se al moviment partisà. Segons Giacomo Scotti, ella es va negar a renunciar a la seva adhesió al feixisme, Encara que, després, un dels guàrdies, a qui havia estat lliurada, va decidir alliberar-la.
No obstant, l'endemà, Cossetto va ser novament arrestada i traslladada a l'antic quarter de la Guàrdia de Finances a Parenzo, juntament amb altres familiars, coneguts i amics. Uns dies més tard, les tropes nazis de la Whermach van ocupar Visinada, fet que va obligar els partisans a fer un transport nocturn dels presoners a l'escola d'Antignana, habilitada com a presó. Cossetto va ser mantinguda separada dels altres presoners i, tot i que aquest punt no està recolzat per proves certes, s'afirma que va ser sotmesa a tortures i violacions col·lectives pels seus carcellers, mentre la mantenien lligada a una taula, tot plegat en un context de greu confrontació ideològica, violència i odi generalitzat.
Aquest episodi, segons Eric Gobetti, representaria tanmateix un fet força excepcional, ja que en aquells territoris en guerra, la violència, fins i tot sexual, va ser practicada més per les tropes feixistes, ústaixes i nazis, que pels iugoslaus. L'episodi de la violació va ser denunciat posteriorment per una dona que vivia davant de l'escola, que, atreta per els gemecs i lamentacions, tan bon punt es va fer fosc, es va atrevir a apropar-se a les persianes entreobertes i va explicar que havia vist la Norma Cossetto mig nua lligada a sobre una taula.
La nit del 4 al 5 d'octubre, tots els presoners, lligats amb filferro, van ser conduïts, per força i a peu, a Villa Surani i van ser llançats en un dels avencs d'aquella zona. Les tres dones del grup van ser, un cop més, agredides sexualment abans de ser empeses al buit. Pocs dies després de l'incident, Licia Cossetto, la germana, també va ser arrestada pels partisans, que li van fer la mateixa proposició d'unir-se al moviment partisà, a la qual també es va negar; després d'haver demanat en va informació sobre la seva família, un dels partisans, que coneixia la jove, va obtenir el seu alliberament i, malgrat que temia una nova detenció, això no va arribar a succeïr.
Quan el seu pare Giuseppe Cossetto, incorporat a una unitat de camises negres de la Milícia de Trieste, va saber de la detenció de la filla, va tornar amb Mario Bellini, un seu familiar, per demanar informació al poble de Castellier-Santa Domenica i segons sembla van ser agredits per un partisà, no obstant, segons la reconstrucció de Giacomo Scotti, tots dos van morir més tard en una emboscada, mentre comandaven una expedició punitiva; els dos cossos també van ser llançats a una dolina uns dies després. El 10 de desembre de 1943, durant l'Operació Nubifragio, l'exèrcit alemany va ocupar l'Ístria; en aquells mateixos dies, els bombers de Pula comandats pel mariscal Arnaldo Harzarich, van començar a recuperar cossos d'una dolina de 136 metres de profunditat, entre els quals van extreure el cos de Norma Cossetto que, a diferència dels altres cossos, es va dir que estava sense roba.
En aquell descobriment, hi va haver dues versions diferents, proporcionades pel cap de bombers Harzarich. La suposada discrepància entre els dos relats ha estat utilitzada per aquells que contesten la manipulació de la història de Norma Cossetto com a «especulació propagandística» amb una perspectiva partidista. Segons la reconstrucció de Frediano Sessi, Arrigo Petacco i Gianni Oliva, la noia va ser violada novament, li van apunyalar els pits i li van penetrar la vagina amb un objecte de fusta, que es va trobar al cos . Paolo De Franceschi (pseudònim de Luigi Papo) informa que el 10 de desembre de 1943, dia que es van trobar els cossos a Villa Surani, Norma Cossetto va ser la primera en ser extreta, probablement per haver estat una de les últimes en ser llançades i, segons el testimoni de Harzarich en aquell moment, el cos no mostrava cap signe aparent de descomposició, ja que no van ser necessàries màscares per a la seva recuperació; en l'informe del interrogatori lliurat el 1945 al comandament aliat, Harzarich també va informar d'haver trobat el cos «amb un tros de fusta clavat als genitals»; la circumstància segons la qual el cos de Norma va ser trobat intacte, sense descomposició, també va ser confirmada per la seva germana Licia, que va dir haver-ho après del testimoni del mariscal Harzarich.
Arran de la denúncia de Licia Cossetto, els soldats alemanys van capturar setze partisans que havien participat en la tortura i els van obligar a vetllar el cos de Norma tota la nit, abans d'afusellar-los a l'alba del dia següent. Segons Scotti, però, els veritables autors de l'assassinat de Cossetto no van ser els partisans iugoslaus, sinó «gossos solts» italians involucrats en la Resistència. La sentència de mort va ser sumaríssima i es va executar sense tenir en compte les possibles responsabilitats dels executats. El cos de Norma va ser dipositat a la petita capella mortuòria del cementiri de Santa Domenica a Visinada, on va ser enterrada.
El 1944, encara en guerra, es va fundar a Trieste el Grup d'Acció Femenina "Norma Cossetto", l'única unitat paramilitar feixista femenina de l'RSI, directament dependent del Partit Feixista Republicà.
El 8 de maig de 1949, l'aleshores rector de la Universitat de Pàdua, l'historiador Aldo Ferrabino, va atorgar un títol honoris causa en literatura a Norma Cossetto. El rumor que el títol s'havia atorgat a proposta de l'influent llatinista i diputat comunista Concetto Marchesi, exrector de Pàdua , va ser definit el 2020 per la investigadora Patrizia Lucchi Vedaldi com un «mite a desmentir» ja que sembla que Marchesi «no va tenir cap paper en el procés d'investigació preliminar» .Actualment, hi ha encara diverses contradiccions.
El 10 de febrer de 2011, la Universitat i l'Ajuntament de Pàdua, com a part de les celebracions del Dia del Record, instaurat a Itàlia el 2004 en memòria de les víctimes de la massacre de les foibes i de l'èxode Istrià-Dàlmata, es va col·locar una placa al Cortile Nuovo del Palazzo del Bo fent menció a Norma Cossetto i al títol honorífic que se li va concedir.
El 2005, Cossetto va rebre la medalla d'or al mèrit civil del president de la República, Carlo Azeglio Ciampi . En diverses localitats italianes, carrers, places, parcs i edificis públics s'ha otorgat el seu nom i s'han inaugurat plaques o inscripcions. El 2021, es va col·locar una placa a Verona a proposta del regidor Andrea Bacciga. Tot i això, també hi ha hagut casos de vandalisme contra rètols o inscripcions dedicats a Norma Cossetto.
En la cultura de masses Pel·lícula Red Land, (Rosso Istria) - Terra Vermella dirigida per Maximiliano Hernando Bruno (2018)
Còmics El 2018 es va publicar la novel·la gràfica Foiba rossa, dibuixada per Beniamino Delvecchio sobre textos d'Emanuele Merlino, primer com a suplement d' il Giornale amb motiu del Dia del Record, i després també com a publicació independent.
Honors Orde al Mèrit de la República Italiana
Referències
Vegeu també Mafalda Codán Francesc Joan Bonifaci Maria Pasquinelli Massacres de Foibe Èxode julià-dalmàcia Dia del Record
Bibliografia
Categoria:Violència contra les dones Categoria:Alumnes de la Universitat de Pàdua Categoria:Segona Guerra Mundial Categoria:Morts a Croàcia Categoria:Persones del comtat d'Ístria