La Place des Vosges, originalment Place Royale («Plaça Reial»), és la plaça planificada més antiga de París, França. Està situada al districte històric de Le Marais, a cavall entre la línia divisòria entre els actuals districtes 3r i 4t de París. És una plaça tancada, accessible a través d'un carrer principal en un dels seus quatre costats i dos carrers que discorren per sota de pavellons. Va ser un lloc de moda i car per viure durant els segles XVII i XVIII, i una de les principals raons del caràcter elegant del Marais entre els aristòcrates parisencs.Place des Vosges Juntament amb la Place des Victoires, la Place Dauphine, la Place Vendôme i la Place de la Concorde, és una de les cinc places reials de París.
Història Originalment coneguda com la Place Royale, la Place des Vosges va ser construïda per Enric IV de França entre 1605 i 1612. Una veritable plaça (140 m × 140 m), va encarnar un dels primers programes europeus de planificació urbana reial (la Plaça Major de Madrid, iniciada el 1590, la precedeix). Va ser construïda al lloc de l'Hôtel des Tournelles i els seus jardins, els quals van ser enderrocats per Caterina de Mèdici. esquerra|miniatura|El revers d'un bitllet de 5 francs francesos de 1959 del Banc Nacional de França amb un retrat de Victor Hugo. A la dreta hi ha una imatge de la Place des Vosges. La Place Royale es va inaugurar el 1612 amb un gran carrusel per celebrar el compromís de Lluís XIII i Anna d'Àustria, i va esdevenir un prototip de les places residencials de les ciutats europees que havien de venir. La novetat de la Place Royale era que totes les façanes de les cases es van construir amb el mateix disseny, probablement per Jean Baptiste Androuet du Cerceau,Altres arquitectes, com ara Louis Métezeau, foren responsables de les construccions erigides rere aquestes façanes iguals de maó vermell amb tires de cantonades de pedra sobre arcades amb volta que es troben sobre pilars quadrats. Les teulades de pissarra blava, de pendent pronunciat, estan perforades per discretes mansardes de petits panells per sobre de les mansardes amb frontó que es troben sobre les cornises. Només la franja nord es va construir amb els sostres voltats que havien de tenir les "galeries".
Hi ha dos pavellons que s'eleven més amunt que la línia de teulada unificada de la plaça a les cares nord i sud i ofereixen accés a la plaça a través d'arcs triples. Tot i que estan designats com a Pavelló del Rei i de la Reina, cap membre de la reialesa ha viscut mai a la plaça aristocràtica, excepte Anna d'Àustria, que va viure al Pavelló de la Reina durant un curt període. La Place Royale va inspirar desenvolupaments posteriors de París que van crear un rerefons urbà adequat per a l'aristocràcia i la noblesa franceses.
La plaça sovint era el lloc on la noblesa xerrava i servia com a lloc de reunió per a ells. Això va ser així fins a la Revolució Francesa.
Abans que la plaça fos acabada, Enric IV va ordenar que es dissenyés la Place Dauphine. En només cinc anys, el rei va supervisar un pla de construcció sense precedents per a la ciutat medieval devastada: ampliacions del Palau del Louvre, el Pont Neuf i l'Hôpital Saint Louis, així com les dues places reials.
L'cardenal Richelieu va fer erigir una estatua eqüestre de bronze de Lluís XIII al centre. A finals del segle XVIII, mentre la major part de la noblesa es traslladava al districte del Faubourg Saint-Germain, la plaça va aconseguir mantenir alguns dels seus propietaris aristocràtics fins a la Revolució. Va ser rebatejada breument com a "Place de la Fabrication-des-Armes" (el lloc on es produïen les armes) i, el 1800, va ser rebatejada formalment com a Place des Vosges en honor del departament dels Vosges, que va ser el primer a pagar impostos en suport d'una campanya de l'exèrcit revolucionari. Des del 1814 fins al 1830, i des del 1852 fins al 1870, els monarques de la Restauració van tornar a canviar el nom a l'original. El 1830, el nom va ser canviat breument a "Place de la République". Finalment, el 1870, es va restaurar el nom revolucionari.
Avui dia, la plaça està plantada amb un bosc de til·lers madurs situats entre herba i grava, envoltats de til·lers podats.
Mapa center|sense marc|400x400px Núm. 1: Pavelló del Rei Núm. 1bis: Hotel Coulanges Núm. 3: Hôtel de Montmorin Núm. 5: Hôtel de la Salle Núm. 7: Hôtel de Sully Núm. 9: Hotel de Chaulnes Núm. 11: Hôtel Pierrard No 13: Hôtel Dyel des Hameaux Núm. 15: Hôtel Marchand Núm. 17: Hotel de Chabannes Núm. 19: Hôtel de Montbrun No 21: Hôtel du Cardinal de Richelieu No 23: Hôtel de Bassompierre No 25: Hôtel de l'Escalopier
No 2bis: Hôtel du 2bis place des Vosges Núm 2: Hôtel Genou de Guiberville No 4: Hôtel du 4 place des Vosges No 6: Hôtel de Rohan-Guémené No 6bis: Lycée professionnel Théophile Gautier Núm. 8: Hôtel de Fourcy Núm. 10: Hôtel de Châtillon Núm. 12: Hôtel Lafont Núm. 14: Hôtel de Ribault Núm. 16: Hôtel d'Asfeldt No 18: Hôtel de Clermont-Tonnerre No 20: Hôtel d'Angennes de Rambouillet Núm. 22: Hôtel Laffemas Núm. 24: Hôtel de Vitry Núm. 26: Hotel de Tresmes No 28: Pavillon de la Reine i Hôtel d'Espinoy miniatura|Vista del número 6 de nit Residents de la Place des Vosges
Núm. 1bis: Madame de Sevigné va néixer aquí Núm. 6 (Maison de Victor Hugo) : casa de Victor Hugo de 1832 a 1848, en el que aleshores era l'Hôtel de Rohan, ara un museu dedicat a la seva memòria, gestionat per la ciutat de París Núm. 7: Sully, el gran ministre d'Enric IV Núm. 8: el poeta Théophile Gautier i l'escriptor Alphonse Daudet No. 9 (Hôtel de Chaulnes): seu de l' Académie d'Architecture, actualment també llogat per la Galerie Historisimus Núm. 11: cortesana Marion Delorme de 1639 a 1648 No 12: filòsofa natural i matemàtica Émilie du Châtelet. Other architects, like Louis Métezeau, were responsible for the constructions erected behind these regular façades No 14 (Hôtel de la Rivière): rabí David Feuerwerker, Antoinette Feuerwerker i Atara Marmor Núm. 15: Margarida Lluïsa d'Orleans, esposa de Cosme III de Mèdici, Gran Duc de Toscana. Els seus sostres pintats per Lebrun es reinstal·len al Museu Carnavalet. Núm. 17: bisbe i teòleg Bossuet No 20: Príncep Obolensky Arnaud Henry Salas-Perez Núm. 21: Cardenal Richelieu de 1615 a 1627 Núm. 23: El pintor postimpressionista Georges Dufrénoy No 28 (Pavillon de la Reine): Família Chabot-Rohan
Notes i referències
Bibliografia Hilary Ballon, El París d'Enric IV: arquitectura i urbanisme, 1994 DeJean, Joan. «'Llum de la ciutat de la llum' La Place des Vosges» a How Paris Became Paris: The Invention of the Modern City, NY:Bloomsbury, 2014. ISBN 978-1-60819-591-6. capítol 2, pàg. 45–61.
Vegeu també Ma Bourgogne
Enllaços externs
Place des Vosges, Descobrint la històrica Place des Vosges: encant parisenc i importància cultural
Imatge de satèl·lit de Google Maps Visita sonora de la Place des Vosges al parc
Categoria:Places de París Categoria:Le Marais Categoria:Parcs urbans de París