Joan Estelrich (Mallorca, ca. 1566 – Calataiud, 10 de maig de 1626), documentat en algunes fonts com Joan Estelrich i Nadal,Bosch Anglada, Josep. Els gremis de Ciutadella. Ciutadella: Full Menorquí, 1934–1936, p. 96. fou un prelat mallorquí, bisbe de Jaca i arquebisbe de Cagliari,Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 1924, núm. 528–529, p. 162. actiu durant l'època barroca.
Biografia Pertanyia a una família vinculada a l'estament ciutadà-militar de Mallorca i emparentada amb diverses nissagues de la petita noblesa local.P. de Montaner, “Mallorca entre crónicas y avisos: La correspondencia de don Jordi de Vich en 1624-1625, y esbozos biográficos de algunos de sus más destacados parientes,” Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics 27 (2017): 129. Realitzà estudis eclesiàstics i s'ordenà sacerdot, primerament en la Catedral de Mallorca, on formà part del capítol catedralici i fou bon col·laborador del bisbe Joan Vich i Manrique. L'any 1607 fou nomenat sacristà de la Catedral de Mallorca i, en morir el bisbe Lasso Sedeño, va actuar com a vicari general durant el període de seu vacant de la diòcesi. L'any següent (1608) prengué possessió del bisbat en nom del nou prelat, i posteriorment es traslladà a Catalunya, on ocupà una canongia al Capítol de la Seu de Vic.
El 1622 (confirmat el 1623), va ser nomenat bisbe de Jaca, diòcesi de la frontera pirinenca del Regne d'Aragó. El seu episcopat (1622/1623–1626) es desenvolupà durant el regnat de Felip IV i en el context de la disciplina tridentina. Intervingué en qüestions fiscals i militars en el context de les Corts Generals de la Corona d'Aragó de 1626, marcades pel debat sobre la Unió d'armes proposada per Felip IV i el comte-duc d'Olivares. El 1626, poc abans de la seva mort, fou designat arquebisbe electe de Càller (Cagliari), aleshores seu metropolitana del Regne sard de la Corona d'Aragó.Clerici E, Catedral de Mallorca, s.d., https://blog.catedraldemallorca.org/wp-content/uploads/2022/07/Clerici-E.pdf.
Joan Estelrich visqué en el període del Barroc espanyol, marcat per la consolidació del Concili de Trento i l'Absolutisme de la monarquia hispànica. Com a membre de la jerarquia catòlica hispànica, s'emmarcava dins de les institucions de la Corona d'Aragó, on els bisbes tenien un rol rellevant tant en la vida eclesiàstica com en la política (per exemple, assistència a les Corts). La seva carrera —de Mallorca i Catalunya cap a Aragó i l'illa de Sardenya— reflecteix la xarxa de lligams entre les diverses regions de la Corona d'Aragó.
El 1660, la Universitat de Mallorca encarregà al pintor Jaume Comelles un retrat del bisbe Estelrich, destinat a la sala de la Universitat, com a part d’una sèrie de retrats de «Varons Il·lustres», entre els quals hi havia també els del gran mestre Rafel Cotoner i de l’inquisidor Creus. L’encàrrec, documentat el 27 de novembre de 1660, tingué un cost de 16 lliures, 17 sous i 6 diners, incloent-hi la tela i els claus.AHM, Llibre del Compte dels Menestrals, 1654–1660, f. 134; «Los Jurados confieren el cargo de pintor de la Universidad a Jaime Comelles», Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, 1957, núm. 782–785, p. 414. Dècades més tard, Joaquim Maria Bover reproduí aquest retrat a la seva obra Varones ilustres de Mallorca mitjançant una xilografia, tot indicant expressament que el gravat que encapçalava la biografia era una còpia del retrat que es conservava a Mallorca.Bover de Rosselló, Joaquín María; Medel, Ramón. Varones ilustres de Mallorca. Palma: Imprenta de Pedro José Gelabert, 1847–1849, vol. I, p. 468.
Referències
Categoria:Religiosos palmesans històrics Categoria:Morts a l'Aragó Categoria:Segle XVII a Mallorca Mallorquins Categoria:Religiosos mallorquins històrics Categoria:Bisbes mallorquins històrics Categoria:Religiosos mallorquins de l'edat moderna