Guerau Adarró (fl. 1310-1345) fou un cavaller mallorquí de la nissaga Adarró, actiu durant el primer terç del . Ocupà càrrecs destacats en el govern del Regne de Mallorca, com ara jurat (1322), lloctinent interí del regne (1325-1326) i veguer de la Ciutat de Mallorques (1337-1345). També participà en el jurament d'homenatge a Pere el Cerimoniós quan el regne es reincorporà a la Corona d'Aragó (1343).

Cronologia Es disposa de poca informació sobre la seva vida i sobre les funcions exercides en els diferents càrrecs; tanmateix, la documentació conservada en testimonia la participació en aquests fets: 1310 — El rei Jaume II de Mallorca li concedeix 25 lliures anuals a canvi de mantenir un cavall armat per a la defensa del regne. 1322 — Exercí de jurat de la ciutat i regne de Mallorca per l'estament de cavallers. 1323 — El rei Sanç I de Mallorca concedí a Guerau Adarró i els seus un dret d'aigua de la séquia major per al regadiu de terres. 1325-1326 — Lloctinent interí del Regne de Mallorca, màxim representant reial a l'illa durant una breu etapa de pactisme entre la corona i els jurats, pogueren escollir el responsable de la lloctinència. 1332 — En nom de Jaume III de Mallorca, el «discret Adarró» convoca els cavallers a fer mostra de cavalls armats al pati de l'Almudaina. Probablement es tractava de Guerau. 1337-1345 — Veguer de la Ciutat de Mallorca. 1343 — Jura fidelitat a Pere el Cerimoniós arran de la reincorporació del regne a la Corona d'Aragó.

Família i llinatge El llinatge Adarró té origen català i s'establí a Mallorca arran de la conquesta de 1229. Ja el 1232, Arnau Adarró posseïa jovades a l'alqueria de Benicatzar.

Guerau fou pare de Margalida d'Adarró, abadessa del monestir de Santa Margalida de Palma entre 1344 i 1349. També podria estar emparentat amb Pere Adarró, que figura entre els cavallers que juraren homenatge a Pere IV el 1343.

Càrrecs Jurat: membre del govern municipal en representació de l'estament de cavallers. Lloctinent del regne: màxim representant del rei a Mallorca (1230–1343), amb funcions polítiques, judicials i militars. Veguer de la ciutat: magistrat reial amb funcions judicials i d'ordre públic dins la capital.

Béns i toponímia miniatura|Costa de la Seu amb el portal de l'hort de la reina. La Costa de la Seu (Palma) fou coneguda al com a «Costa de n'Adarró», pel fet que la casa familiar s'alçava a tocar del Palau Reial de l'Almudaina. Segons fonts posteriors, per obrir pas cap al convent dels dominics la casa fou derrocada i reconstruïda a un altre indret. El 1309 Guerau Adarró ja apareix com a propietari de molins d'aigua.

Variants del nom En la documentació medieval apareix com a Guerau o Garau, i el cognom es troba escrit com a Adarró, Adarro o Aderró.

Referències

Vegeu també Regne de Mallorca Veguer de la Ciutat Lloctinent del Regne de Mallorca Categoria:Lloctinents del Regne de Mallorca Categoria:Biografies del segle XIV