Lea y Mira dejan su huella () és una pel·lícula documental de 2016 dirigida per Poli Martínez Kaplun. Es va estrenar l'1 de desembre d'aquell any al cinema del Museu d'Art Llatinoamericà de Buenos Aires.
Sinopsi Les protagonistes de l'obra són Lea Zajack i Mira Kniaziew, dues dones jueves d'origen polonès que, quan eren nenes, van passar dos anys presoneres en el camp de concentració nazi d'Auschwitz. Després de ser alliberades i haver sobreviscut de miracle, com elles expressen en el documental, cadascuna va emigrar de diverses maneres a l'Argentina, on es van conèixer i es van fer amigues. Al llarg de la pel·lícula, que transcorre en gran part en el saló de la casa d'una d'elles, en una conversa íntima, Lea i Mira fan un repàs de les seves vides i reflexionen sobre temes com la discriminació, el negacionisme de l'Holocaust, el trauma, la resiliència i l'amor a la vida.
Crítiques El web estatunidenc especialitzat en cinema Remezcla va manifestar que: «[Lea y Mira] és un advertiment contra l'avanç del feixisme».
A l'hora de presentar el Festival Internacional de Cinema Gasparilla (GIFF), Carlos Aguilar, de la revista MovieMaker, va escriure que «Lea y Mira és la joia més sorprenent del festival; aquesta peça d'actualitat, de només 52 minuts de durada, brinda un testimoniatge en carn i os que busca advertir-los a les generacions joves sobre els horrors que la intolerància i la xenofòbia poden generar. La tragèdia i la voluntat de viure compartides per les dones del títol són una gran inspiració».
En el lloc web Espectadores, María Bertoni va opinat que «[L'obra] contribueix al propòsit moral de rememorar per a combatre l'oblit i el negacionisme col·lectius i, si fos possible, per a inhibir la pulsió humana d'anihilació massiva. A més, el llargmetratge ofereix un retrat entranyable d'aquestes protagonistes octogenàries [...]».
Per a Guido Pellegrini, del lloc web A Sala Llena, «Lea y Mira repassen tant la seva vida -a Polònia, a Auschwitz, a l'Argentina- com la seva canviant relació amb el passat. I aquest és l'aportació de Kaplun a l'extensa bibliografia i filmografia sobre l'Holocaust: mostrar que aquesta relació no és estable, perquè el present està sempre en marxa i exigeix renovats enfrontaments amb la Història».
Paraná Sendrós, del diari argentí Ámbito Financiero, va dir: «Ja prop dels 90, Mira Kniaziew, de Stuptnik, i Lea Zajac, de Novera, grans amigues, xerren entre elles, ens parlen dels seus fills, néts i besnets argentins, no obliden res, reclamen no oblidar res, però també somriuen, es diverteixen, canten».
Festivals i premis La pel·lícula va formar part de la competició oficial del Festival Internacional de Cinema de San Luis Obispo, del Festival Internacional de Cinema Gasparilla, del Festival de Cinema Llatí de Houston, del Festival de Cinema de Marbella i del Festival de Cinema Jueu Punta del Este, on va guanyar el premi de l'audiència al millor documental.
Al novembre de 2017, el documental va guanyar els premis a Millor directora dona (Poli Martínez Kaplun), Millor edició (Ernesto Felder) i Millor música (César Lerner) dels Premis Internacionals de Documentals Independents de Hollywood.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Documentals de l'Argentina Categoria:Pel·lícules de l'Argentina del 2016 Categoria:Documentals en castellà Categoria:Pel·lícules sobre l'Holocaust